L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha mostrat molt convençuda que la causa per a la qual ha hagut de declarar aquest divendres al matí davant del jutge quedarà en res. “No hi ha cas”, ha afirmat davant els mitjans de comunicació un parell d’hores després de sortir de la Ciutat de la Justícia, on ha hagut de respondre a les preguntes del jutge com a imputada pels delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides arran d’una querella presentada per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, una entitat que ha definit com a “associació fantasma”. 

A la galeria gòtica de l’Ajuntament de Barcelona i flanquejada pels advocats Olga Tubau i Àlex Solà i el regidor Marc Serra, Colau ha repetit els seus arguments precedents respecte que l’actual querella és calcada a una d’anterior, que va ser arxivada, però ha afegit que en aquesta segona querella hi ha hagut “mala fe processal”, ja que l’advocat de l’entitat que l’acusa és el mateix que va representar l’anterior entitat, Abogados Catalanes por la Constitución. Per això ha acusat els querellants d'intentar “intimidar” el govern municipal i no ha dubtat a afirmar que aquestes querelles no aconseguiran fer-la defallir: “No ens espanten, ens refermem més que mai”.

To electoralista

De fet, a la Casa Gran s’ha pogut veure una Colau refermada en les seves pròpies conviccions, que no només s’ha autoexonerat de qualsevol culpa, sinó que gairebé ha donat el primer pas de cara a una previsible repetició de candidatura a les eleccions municipals de maig del 2023. Tot i que la mateixa alcaldessa s’ha donat marge fins al mes de maig per decidir si es presentarà o no a les eleccions, el fet és que aquest divendres ha fet un discurs marcadament polític, on ha apuntat que la seva gestió al davant del govern municipal ha estat, simplement, “fer el que vam dir que vindríem a fer: defensar el bé comú”.

“Hem vingut a canviar les regles del joc, a defensar la gent vulnerable i és el que fem”, ha afirmat Colau, que ha assegurat que ha d’afrontar una “ofensiva del lawfare, que fa mal ús de la justícia”. “El nostre missatge és que no ho aconseguiran”, ha afegit. A més, ha indicat que la majoria de querelles que s’han presentat contra ella i el seu govern tenen a veure amb dos aspectes molt concrets, “el sector immobiliari especulatiu, és a dir, els fons voltors”, i “les que tenen a veure amb la gestió de l’aigua”. Colau ha defensat que el govern municipal obri el debat sobre la gestió de l’aigua: “És legítim i pertinent que un ajuntament plantegi la gestió pública de l'aigua”, ha reblat.

Així mateix, Colau ha repetit diverses vegades que el seu objectiu ha estat sempre fer “el bé comú”, recuperant així una de les idees clau de la seva primera campanya electoral del 2015 i que es correspon amb la simplificació del nom de la seva formació, BComú. Fins i tot ha anat a pescar a les arrels de la formació tot recordant que “és bo que en la política hi hagi gent que vinguem de l’àmbit social, d’entitats que busquen el bé comú”, i presentant-se a ella mateixa com a “activista” i mostrant el seu “orgull” d’haver estat una de les fundadores de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

“És un orgull ser una alcaldessa que en els seus orígens va ser activista”, ha afegit Colau, que finalment ha insistit que les querelles no estan dirigides, a parer seu, a atacar-la a ella o al govern municipal, sinó també a “erosionar i qüestionar la legitimitat de les entitats socials a les quals fa referència la querella”, que són “entitats que reben subvencions de fa temps i que fan una feina importantíssima i excepcional a la ciutat”.

La defensa demanarà l’arxivament

Per la seva banda, l’advocada Olga Tubau ha assegurat que Colau ha fet una declaració “impecable” davant del jutge, ja que ha contestat totes les preguntes formulades, “sense respostes evasives o amb ombres de dubte”. Segons l’advocada, l’alcaldessa ha “completat amb les seves explicacions el material documental que ja està en poder del fiscal i el jutge d’instrucció” i, per tot plegat, ha indicat que la intenció de la defensa ara és esperar si el jutge demana alguna diligència més, tot apuntant la seva disposició a col·laborar amb la justícia, a excepció que es facin maniobres que busquin “la dilació de la instrucció”. I si no es produeix cap petició, “en breu, demanarem l’arxivament”.