L’any 1951, en terrenys de la masia de Can Puig de Collserola, situada en el camí de la Rabassada a Sant Medir, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès però propietat de l’Ajuntament de Barcelona, es va instituir un orfenat, gestionat per institucions religioses, que de portes enfora era venut com un projecte educatiu innovador, però que de portes endins es va convertir en un infern per als seus residents, amb una disciplina extrema, maltractaments i abusos. Aquell projecte, que va rebre l’idíl·lic nom de la Ciudad de los Muchachos, forma part de la història més tèrbola de la ciutat, i per això mateix, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha reclamat que se’n preservi la memòria.
De fet, encara queden restes del que va ser aquell sòrdid orfenat, com edificacions mig enderrocades o el que en el seu moment havia estat la piscina d’un complex que va funcionar entre 1951 i 1977. La institució es va crear amb la intenció d’acollir i formar orfes, però també altres menors en situació de vulnerabilitat, inspirada en el model creat als Estats Units el 1917 pel capellà Edward J. Flanagan, amb la voluntat d’afavorir la inserció social dels residents per mitjà de la formació, educació i aprenentatge d’oficis diversos. Sobre el paper, es tractava d’un projecte pedagògic que combinava l’acollida amb la preparació per al futur.
Les instal·lacions comptaven, a més de la residència amb dormitoris, menjadors i cuines, de sales d'activitats recreatives, aulari, església, sala de cinema i teatre, pista de bàsquet, camp de futbol i piscina. La imatge idíl·lica però, ocultava una realitat sinistra, que es va conèixer posteriorment de la mà d’antics residents. L’exemplar Ciudad de los Muchachos era en realitat un orfenat de malson on sovintejaven els maltractaments i abusos enmig d’una disciplina extrema, fins al punt que els menors, sovint orfes de postguerra o en situacions de vulnerabilitat, van patir situacions de maltractament físic i psicològic i, en alguns casos, abusos sexuals, a més de pràctiques habituals d’adoctrinament religiós i militar. Aquestes condicions han estat denunciades per exalumnes i documentades en diverses investigacions.
Reconeixement de les víctimes i reparació simbòlica
En aquest context, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha reclamat aquesta mateixa setmana que l’Ajuntament impulsi actuacions per preservar-ne la memòria i així mateix, recomanar al consistori que valori la instal·lació d’un espai memorial que expliqui la història i les vulneracions de drets com a forma de reconeixement de les víctimes i reparació simbòlica d’aquestes. La defensoria ha fet aquesta petició després de rebre una queixa ciutadana en què s'expressava la disconformitat amb la manca de reconeixement i l’estat abandonament dels edificis que havien albergat aquest orfenat, que va funcionar entre el 1951 i 1977. Un cop rebuda la queixa, la Sindicatura va començar a investigar els fets i va sol·licitar informació a un bon nombre d’òrgans municipals amb competències sobre aquestes instal·lacions, actuacions que li van permetre constatar un coneixement escàs de la titularitat i l’evolució històrica d’aquest orfenat, l’estat d’abandonament parcial que l’afecta i el fet que no n’existeix cap fons documental especial.
En l'actualitat la finca alberga un conjunt d’edificis integrats per una masia amb una capella annexa i tres edificacions addicionals. Acull una comunitat terapèutica d’atenció a les drogodependències gestionada pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona, mentre que la resta d’edificis estan en desús des de fa anys i presenten un estat avançat de deteriorament. La titularitat del conjunt correspon a l’Ajuntament de Barcelona, amb gestió compartida entre el Consorci de Serveis Socials i el Consorci del Parc de Collserola.
A banda de la recomanació per preservar la memòria de l’espai, la Sindicatura també ha posat a disposició de les persones afectades la Comissió de Reparació, creada per aquesta institució l’any 2023 amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de reparació de les víctimes d’abusos, violències i vulneracions de drets humans, ja prescrits, en escoles públiques i altres centres municipals de la ciutat de Barcelona.