Tot i que a finals d’abril es va donar per inaugurada la gran reurbanització de la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, el fet és que encara queden parts per executar, principalment en el seu costat muntanya, on més amunt de l’espai ocupat per la Gran Clariana encara hi ha diverses actuacions pendents. De fet, les entitats veïnals de l’entorn -barris del Fort Pienc, la Sagrada Família, el Clot i el Camp de l'Arpa del Clot-, ja van advertir, en el marc de la inauguració, que la plaça de les Glòries no estava acabada “ni de bon tros”, i que el principal àmbit encara sense resoldre era el frontal del carrer del Consell de Cent.
De fet, a la vorera mar d’aquest carrer, entre Cartagena i Independència, sobreviuen diverses edificacions històricament vinculades a l’antic mercat dels Encants que en bona part estan destinades a ser enderrocades, per completar com a nous espais de zona verda el projecte integral de les Glòries. Ara bé, també hi ha prevista que en aquesta zona hi hagi equipaments i, precisament per això, una de les construccions que se salvarà de la piqueta és un vell edifici industrial, l’antiga Farinera Ceres, popularment coneguda com a Casa del Sucre, que serà rehabilitada per viure una nova vida com a equipament comunitari del barri del qual forma part, el de la Sagrada Família. Aquesta és la seva història.
L’actual plaça de les Glòries se situa en un espai històricament travessat pel camí que portava des de la Barcelona emmurallada fins al coll de Montcada -la carretera de Ribes- i solcat pel Rec Comtal, la principal via de captació d’aigua fins a l’època moderna. Aquestes dues circumstàncies -un vial transitat i un curs d’aigua- van fer que a la zona s’instal·lessin molins fariners, que posteriorment es van convertir en indústries farineres, com l’encara existent Farinera del Clot, actualment un important centre cívic, o, en el cas que ens ocupa, la Farinera La Ceres Catalana, que va ser construïda el 1893, amb façanes al carrer Consell de Cent i Cartagena i captació directa de l’aigua del Rec Comtal.
El probable origen del nom popular
El complex constava de diversos edificis, alguns dels quals han desaparegut, però principalment roman en peu la gran nau de tres plantes i teulada a dues aigües que conformava el nucli principal de la factoria. La farinera Ceres va estar activa fins a l’any 1959, quan l’empresa va declarar-se en fallida, i posteriorment les instal·lacions van ser utilitzades per altres empreses, com un fabricant de tubs metàl·lics i, a partir del 1968, l’empresa Acondicionamientos y Envasados, S.A., dedicada a l’envasament de productes alimentaris, especialment de cereals, llegums, sucre i fruita seca i on se situaria el probable sobrenom de fàbrica o Casa del Sucre. Posteriorment, va tenir usos de magatzem a l’espera de definir el grau d’afectació de la reforma integral de la plaça de les Glòries.
Precisament, en el context de la reforma integral de tota aquesta gran plaça era qüestió de temps que arribés el moment de definir el futur de la Casa del Sucre, i l’any 2023 ja es va començar a estudiar el seu ús com a equipament, amb l’elaboració d’un projecte bàsic de rehabilitació que ara l’Ajuntament de Barcelona ha començat a concretar amb la intenció de poder encarregar aquesta tardor un projecte executiu que converteixi les edificacions en un complex d’equipaments que allotjarà un nou Espai Jove i altres usos i serveis com ara espais per als Castellers de la Sagrada Família, un esplai i el Club petanca La Cènia.
Així, segons va informar el consistori a mitjans d’agost, l’edifici albergarà un Espai Jove, destinat a adolescents, amb sala d’actes per a realitzar diferents tipus d’activitats: des de concerts de petit format a xerrades, presentacions, i sales tallers, entre d’altres. També hi haurà espais i serveis singulars, com ara l’Espai de Castellers, de circ i sala polivalent, un espai compartit destinat a la formació, entrenament i suport a la creació en tècniques de circ; i per a l’ús social i d’entrenament dels Castellers de la Sagrada Família. També hi haurà espai per a un esplai, una zona pensada per a l’Agrupament Escolta Antoni Gaudí on es duran a terme les activitats pròpies d’un esplai amb grups d’entre 5 i 16 anys i monitors voluntaris, i l’espai de suport al Club de petanca la Cènia, dotat d’armaris per a emmagatzematge de material i cadires.
La construcció que es rehabilitarà per acollir equipaments comunitaris és la nau original, del 1893 i la seva ampliació, del 1910. Ocupa en planta uns 612,65 m² i té una superfície construïda de 1.875,25 m². Tot i que l’edifici no es troba inclòs dins del “Catàleg de Patrimoni de la Ciutat de Barcelona”, l’edificació existent es manté i es preserva el seu valor patrimonial i històric. L’Ajuntament de Barcelona treballa amb l’objectiu d’acabar el mandat amb projecte executiu, i que la licitació de les obres i la construcció de l’equipament es faci durant el mandat 2027-2031.