A la ciutat de Barcelona hi ha aqüeductes històrics i patrimonials, amb una mitja dotzena d’aquestes infraestructures visibles en l’espai públic. Al centre de la ciutat hi ha els arcs supervivents de l’aqüeducte romà, a la plaça del Vuit de Març del districte de Ciutat Vella, però la majoria estan situats al districte de Nou Barris, i especialment en la zona perifèrica conformada pels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, tocant al barri de Can Cuiàs, que ja forma part del terme municipal de Montcada i Reixac. Aquest barri dels aqüeductes existeix, encara que per a molts barcelonins sigui una zona de la ciutat desconeguda.
La construcció dels aqüeductes de Dosrius -que portava aigua d’aquest municipi del Maresme fins a Gràcia- i Alt de Montcada -que havia de dur l’aigua d’aquest municipi del Vallès fins a Vallcarca però que no va arribar a entrar en servei- han deixat nombrosos trams al descobert als barris citats, però també en altres zones, com la Guineueta i fins i tot un situat ja al districte d’Horta-Guinardó. El més conegut de tots ells és el que està integrat dins el Parc Central de Nou Barris. Amb tot, una simple passejada per Ciutat Meridiana permet de veure’n parts encara més espectaculars.
Ara bé, d’un quant temps ençà hi ha hagut una política municipal per revalorar-los, amb intervencions com la integració d’aqüeductes en parcs i jardins, o projectes per a convertir-los en passeres per a vianants, encara que el més emblemàtic de tots continua sent el més desconegut, l’històric pont dels Tres Ulls, que té la singularitat que actualment està sepultat a l’espera que una intervenció municipal el desenterri perquè torni a lluir com a símbol d’aquesta part de Barcelona. Per a qui no els conegui, a continuació un breu repàs dels aqüeductes més interessants i el seu estat actual.
Aqüeducte del Parc Central de Nou Barris: integrat en un parc públic
Situat al barri de la Guineueta, és l’aqüeducte en millor estat de conservació gràcies al fet que està integrat al Parc Central de Nou Barris. No és dels més grossos que es poden trobar a Nou Barris, però de moment, és el més accessible, ja que en la tercera fase de la construcció del parc, l’any 2007, va quedar integrat dins la zona verda després d’una important rehabilitació i la configuració d’un espai d’estada que inclou un estany a sota i diverses grades. A més, a la part superior hi ha una passera practicable que permet passar a banda i banda. Això sí, com el seu accés és públic, ha estat víctima d’actes vandàlics.
Aquest aqüeducte, que originalment passava per sobre del torrent de Can Carreras -una masia encara en peu que també està integrada al Parc Central- està format per tres grans arcs de mig punt que aguanten el pas per on circulava l'aigua. El pont se situa al parc Central de Nou Barris, un espai verd de 17 hectàrees que integra edificis singulars i històrics com ara l’antic Institut Mental de la Santa Creu, la masia de Can Carreras o el Fòrum Nord, un centre que organitza iniciatives empresarials innovadores. En aquest marc, l’aqüeducte suposa un aprofitament patrimonial posat al servei de la ciutadania.
Pont dels Tres Ulls: el sorprenent aqüeducte sepultat
Aquest passeig pels principals aqüeductes del districte de Nou Barris té una parada singular al barri de la Trinitat Nova, perquè aquí hi ha una de les infraestructures més singulars però no la veurem, perquè està sepultada i forma un petit promontori més de la falda de Collserola, indistingible per a qui no conegui la meravella que hi ha sota. Es tracta de l’anomenat Pont dels Tres Ulls, pel simple i obvi fet que en té tres, d’ulls, i que antany havia estat símbol de la Trinitat Nova i està situat a mig trajecte camp a través entre el carrer d’Aiguablava i el Camí de les Quatre Estacions.
El Pont dels Tres Ulls va ser construït a principis del segle XX dins una infraestructura hidràulica que inclou les Cases de l’Aigua de Trinitat Nova i Trinitat Vella, una a cada banda de l’actual avinguda Meridiana -i unides per un túnel-, i rebia el seu nom pels espectaculars tres ulls circulars, amb diàmetres de sis, vuit i deu metres, pensats per deixar passar l’aigua de pluja que baixava pels torrents. Malgrat la seva espectacularitat, visible des de molts punts del barri, com que mai va entrar en funcionament es va anar degradant i durant la dècada dels anys setanta del segle XX va ser soterrat per evitar accidents donada la seva alçada.
I així, durant més de tres dècades l’aqüeducte va quedar sepultat i la seva memòria, mig oblidada, però l’any 2015, a instàncies de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris -entitat de referència de recuperació del patrimoni històric del districte-, l’Ajuntament de Barcelona va geolocalitzar aquest tram d’aqüeducte, es va poder desenterrar un petit tram i es va incloure en un ambiciós pla de recuperació que preveia desenterrar-lo completament però que, una dècada més tard, encara continua sent un projecte i res més, la qual cosa està fent que la petita part desenterrada s’estigui degradant a marxes forçades.
Aqüeducte de Ciutat Meridiana: el més espectacular
Tot i que al barri de Torre Baró es poden veure alguns trams d’aquesta xarxa d’aqüeductes, com el que passa per sobre del passatge Carreres o el situat per sobre del torrent de la Font d'en Mangues, que ha estat reurbanitzat com a zona verda, el més espectacular de tots s’ha d’anar a buscar al barri de Ciutat Meridiana, on es troba el tram més imponent per la seva altura. Es tracta de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, situat al carrer de Rasos de Peguera amb el carrer del Brull i integrat en la zona de senders que porten a la Font Moguera.
Tot i que no es pot accedir a l’aqüeducte, ja que se situa pràcticament en zona forestal, la bona notícia és que històricament ha estat el rerefons d’una zona esportiva, on hi va haver piscines i camps de futbol i des del 2021 hi ha el Parc de l’Aqüeducte, una important zona verda que té, com a raó de ser i teló de fons, aquest interessant tram d’aqüeducte que ara està força revalorat en una zona de gaudi públic de 12.260 metres quadrats.
Aqüeducte de Can Cuiàs: es convertirà en una passera
Acabem aquest recorregut pels aqüeductes més singulars amb el que està situat més a la perifèria de Barcelona, pràcticament sobre la mateixa frontera de Barcelona amb Montcada i Reixac. Es tracta de l’aqüeducte anomenat de Can Cuiàs, ja que se situa al barranc que separa Ciutat Meridiana de Can Cuiàs, el primer dels barris, barceloní, i el segon, montcadenc. De fet, és la línia més recta per connectar els veïns dels dos barris, que altrament han de fer una volta important amb pujades i baixades pels carrers de les Agudes o de Circumval·lació. Tot i que no és l’aqüeducte més espectacular, sí que podrà ser el més pràctic si s’acompleixen els plans anunciats recentment per l’Ajuntament, el de convertir l’aqüeducte en una passera per a vianants.
Efectivament, fa una setmana l’Ajuntament de Barcelona va anunciar una inversió de 2,08 milions d’euros per efectuar la rehabilitació integral de l’estructura, que està catalogada com a bé cultural d’interès local, habilitant a la seva part superior una àmplia passera per a ús de vianants. La intervenció suposarà una millora integral de la zona, amb nova il·luminació i espais d’estada, a la vegada que garantirà la protecció patrimonial d’aquesta infraestructura. A la part superior de l’aqüeducte hi ha una canonada d’aigua en servei, una funció que continuarà desenvolupant-se tot i la intervenció. Les obres, que han estat aprovades de forma inicial per la Comissió de Govern i ara estan en el tràmit d’informació pública, tenen una durada prevista de 5 mesos un cop comencin.
L’aqüeducte de Can Cuiàs data de l’any 1860 i forma part del projecte conjunt de l’aqüeducte del Vallès, uns dels aqüeductes construïts a finals del segle XIX durant la revolució industrial amb l’objectiu de portar aigua a la ciutat de Barcelona. Travessa el Torrent del Bosc Llarg i, tot i que actualment hi ha un sender que discorre en paral·lel, les condicions d’accessibilitat no són apropiades perquè presenta pendents molt pronunciades a banda i banda i, per tant, l’alternativa més segura és incrementar el temps i la distància per donar la volta al torrent. Amb la construcció de la passera la comunicació estarà garantida.
L’aqüeducte de Can Cuiàs és una estructura d’obra de fàbrica amb una longitud total de 106,4 metres i 6 arcs de mig punt amb 5 metres de radi. L’alçada màxima a la zona central és de 16,22 metres i l’ample total de l’estructura és de dos metres. Als dos extrems hi ha actualment dues torretes actualment segellades que impedeixen el pas. Els carrers principals més propers, a banda i banda de l’aqüeducte, tenen pendents del 10% en el cas del carrer de Circumval·lació (Montcada i Reixac) i del 8% en el cas del carrer de les Agudes (Barcelona). A la zona hi ha diferents blocs d’habitatges i el camp de futbol de Ciutat Meridiana.
El projecte que ara ha aprovat inicialment l’Ajuntament de Barcelona planteja la incorporació d’una passera per a vianants que doni un nou ús a l’aqüeducte, tot resolent amb la màxima economia d’esforços la nova connexió accessible entre dos barris veïns que presenten deficiències de connectivitat entre ells. Per fer-ho possible, s’instal·larà una estructura metàl·lica lleugera recolzada directament sobre l’aqüeducte. Aquesta estructura sustentarà el paviment i un acabat superior de tarima de fusta tractada per a ús exterior i antilliscant. A banda i banda de la passera està prevista la instal·lació d’una barana amb la seva corresponent il·luminació.