Barcelona té els barris més gentrificats de l'Estat, tal com ha revelat ara el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB —en un índex publicat a la revista Perspectives Demogràfiques. De fet, ja no és ni Barcelona, sinó que és Ciutat Vella: el barri de la Barceloneta és el més gentrificat de tots, amb un coeficient de 0,941; per darrere, el Born (oficialment, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), amb un coeficient de 0,925. A escala estatal, el podi el completa el barri de Malasaña (oficialment, Universidad), a Madrid, amb un coeficient de 0,919. A escala local, quins són els barris més afectats per la gentrificació a la capital del país?
Abans de res, cal tenir en compte que els investigadors del CED es refereixen a la gentrificació com els processos pels quals l'arribada de persones amb més capacitat adquisitiva desplaça residents amb ingressos més modestos cap a zones cada cop més allunyades dels centres. En aquesta línia, defineixen com a barris més gentrificats aquells on es registra: un augment de la població jove, amb estudis universitaris, ocupada en les categories laborals més altres, nascuda en països rics, que viu sola o en llars compartides no familiars, una acceleració en l'arribada de persones amb estudis universitaris i un increment més acusat dels preus de lloguer.
La gentrificació s'estén a Barcelona
Els investigadors adverteixen que les ciutats espanyoles han registrat un augment d'aquestes variables entre el 2011 i el 2021, tot i que amb una notable diversitat territorial que denota intensitats diferents entre elles. Amb tot, proposen un índex de gentrificació (amb un mapa interactiu) que assigna a cada barri un valor entre 0 i 1 que els permet analitzar el procés en aquest lapse de deu anys, a partir de les vuit variables esmentades. Barcelona i Madrid concentren la majoria dels barris on la gentrificació ha avançat amb més intensitat, cosa que indica un grau més alt de consolidació del procés en aquestes dues ciutats durant la dècada del 2010. La primera ciutat que no és ni una ni l'altra és Palma, amb un valor que cau fins a un coeficient de 0,66.
Per a més inri, cal tenir en compte que l'índex constata l'expansió de la gentrificació cap a zones tradicionalment alienes, quan sovint s'havia concentrat en uns pocs barris sovint als centres històrics. A Barcelona, la gentrificació s'estén cap a barris com la Sagrada Família, Sant Antoni i l'interior dels districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc.
L'advertència dels investigadors
A tall de conclusió, si bé pot semblar una obvietat, cal remarcar que la gentrificació adopta formes diferents a cada ciutat i pot ser impulsada per actors diversos. En aquesta línia, els investigadors evidencien la desigual força de la gentrificació, tant entre ciutats com dins d'elles. I, com ja hem dit, la gentrificació s'estén des dels centres cap als barris adjacents. Al respecte, l'anàlisi destaca que "allà on aquests processos es manifesten amb més força, la gentrificació ha arribat a barris que semblaven al marge per la seva situació geogràfica i la seva composició social, com (...) Sants o Poble Sec a Barcelona".
L'estudi no acaba sense advertir que, després de la pandèmia, aquests processos s'han intensificat de la mà de noves pujades en el preu de l'habitatge, la globalització de les transaccions i la financerització de l'habitatge, que dificulten l'accés a la població corrent. "Ens dirigim cap a ciutats cada vegada més excloents que expulsen les poblacions més vulnerables dels seus barris, augmentant la segregació socioespacial i la desigualtat urbana a les nostres regions metropolitanes", conclouen els investigadors, abans de sentenciar que "garantir l'ús residencial de l'habitatge i evitar l'expulsió dels veïns de les seves llars es converteixen en prioritats fonamentals per construir una societat urbana més equitativa i justa".