L’Ajuntament de Barcelona no es dona per vençut davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la retirada de la Medalla d’Or de la ciutat al polític franquista Rodolfo Martín Villa i ha anunciat la immediata obertura d’un nou expedient per aconseguir la retirada definitiva d’un honor que va ser atorgat “en un plenari franquista”, abans de l’arribada de la democràcia als ajuntaments, que no va tenir lloc fins a l’any 1979. Poc després de conèixer-se la decisió del TSJC, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, s’ha mostrat contundent: “Barcelona no pot honorar franquistes”.

I és que l’anunci de la sentència, tot i que esperat des de fa temps, no ha agradat a l’equip de govern municipal, que veu com s’anul·la una decisió del ple municipal del 2017. Pel regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, la sentència és “aberrant, inaudita i ens teletransporta al pitjor moment de les sentències d’aquest país”, equiparant la decisió del TSJC amb “els jutges franquistes que dictaven sentències dirigides a protegir la impunitat dels criminals franquistes”, en referència a Martín Villa, que en les seves funcions de governador givil de Barcelona entre els anys 1974 i 1975 va ser “responsable directe dels excessos policials”.

Tots dos regidors han coincidit a recordar que la medalla va ser atorgada per un ple municipal predemocràtic, i per això Rabassa ha considerat que “no va ser arbitrari” que el 2017 es retirés un guardó que “va ser concedit en un plenari franquista, sense que hi hagués hagut eleccions democràtiques”, a una persona “amb importants funcions polítiques i executives sobre l’aparell repressor”. “Seguirem treballant per fer un nou expedient perquè Martín Villa no pot tenir un honor de la ciutat de Barcelona”, ha afegit, per assenyalar que la sentència “torna a mostrar la impunitat del franquisme”. “Hi ha arguments per tornar a justificar que Martín Villa no mereix cap honor de la ciutat”, ha reblat.

Per la seva banda, Serra ha informat que els serveis municipals ja han rebut indicacions per incoar un nou expedient i ha recordat que la retirada del 2017 ja es va fer en aplicació de la llei de Memòria Històrica, que “estableix que les administracions públiques tenim l'obligació de retirar qualsevol tipus de simbologia, incloses les medalles i els honors, que tinguin les persones responsables de la repressió franquista”. A més, ha recordat que el mateix Martín Villa va reconèixer recentment i de forma pública que “assumia la seva responsabilitat davant les possibles irregularitats, que s’haguessin pogut produir als cossos policials mentre va estar al govern franquista”.

Ciutadans defensa el repressor

D’altra banda, el Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona s’ha posat al costat del repressor franquista, tot assenyalant, per boca del portaveu, Paco Sierra, que “la història no s'ha de revisar com es fa constantment des d'aquest ajuntament”. L'edil ha recordat que les medalles s'atorguen “en un moment determinat i per unes condicions concretes” i per això ha reclamat el “respecte de cadascuna”. Aquest posicionament, de fet, no és diferent del que va mantenir aquest partit unionista en la votació de l’any 2017, quan va preferir abstenir-se. En el ple municipal del 31 de març del 2017, tots els grups hi van votar a favor, a excepció de l'abstenció de Cs i el vot contrari dels regidors del PP, que es van quedar sols defensant el manteniment de la distinció.

Un cop coneguda la resolució del consistori, el mateix Martín Villa va presentar un recurs d’apel·lació, que és el que ha resolt aquest dijous el TSJC. En la seva sentència, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC estima el recurs d’apel·lació i es fonamenta en l’aplicació del reglament municipal del mateix Ajuntament de Barcelona de l’any 2012, que va mantenir les distincions concedides a totes les persones i entitats corporatives a l’empara del Reglament Municipal anterior de l’any 1950, malgrat que per a les entitats de memòria històrica, Martín Villa és un dels executors de la repressió i mort de dissidents polítics durant el franquisme i  els primers anys de democràcia.

A més, el TSJC indica que l’acord municipal de retirada de medalles d’or s’havia basat en l’article 6 del reglament Municipal de l’any 2012, que va introduir la possibilitat de revocació de les medalles per actes desmereixedors de la seva concessió, no contemplada en l’anterior Reglament del 1950. Dos dels cinc magistrats han fet un vot particular per criticar encara més l'acció de l'Ajuntament de Barcelona.