El solar de l’antic teatre Talia, situat a l’avinguda Paral·lel, 100, cantonada amb el carrer Borrell, s’utilitzarà per construir pisos socials un cop el passat 17 de desembre es va fer efectiva l’expropiació de la finca, d’uns 785 m² de superfície, per un preu de 5,7 milions d’euros (IVA inclòs). Segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona, el districte de l’Eixample ja té previst celebrar properament una reunió amb les entitats i la plataforma que han lluitat per la recuperació de l’espai durant anys. L’objectiu serà decidir la urbanització provisional del solar tenint en compte la demanda expressada, de manera reiterada, de dotar-lo d’usos provisionals fins que s’aixequi l’edifici d’habitatge dotacional i equipaments que s’hi ha de projectar.
De fet, el compromís del govern municipal és que el solar, que es troba actualment sense edificar, no estigui sense ús, un cop la titularitat n’és municipal, i convertir-lo a curt termini en un espai d’estada i de trobada per al gaudi del veïnat del barri de Sant Antoni. Així, entre 2018 i 2019, l’Ajuntament va tirar endavant dos instruments urbanístics que preveia que aquests terrenys passessin a ser públics i els qualificava d’habitatge dotacional i equipaments per al veïnat. L’objectiu és donar resposta a les necessitats de disposar d’habitatge i serveis de barri a l’Eixample, el territori amb més habitants de la ciutat i amb una densitat més alta que la mitjana.
Les tanques publicitàries oculten el solar del Paral·lel / Google Street View
Ara la intenció de l’Ajuntament és fer-hi habitatge destinat a col·lectius específics com joves i gent gran, i explorar mètodes de construcció industrialitzada que permetin reduir els terminis d’execució i l’impacte ambiental de l’obra. Segons els plans vigents, l’alçada màxima de l’edifici serà de planta baixa més sis plantes, amb una superfície màxima edificada de 5.345 m². La proposta que hi ha sobre la taula, compartida amb el veïnat, és construir-hi un equipament cultural pel barri en planta baixa, i fer els pisos dotacionals a les plantes superiors. Un cop feta l'expropiació i els tràmits administratius corresponents, l’Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) treballarà a poder elaborar una proposta de construcció d'habitatge industrialitzat que es podrà dur a terme ja de cara al pròxim mandat.
L’objectiu és donar resposta a les necessitats de disposar de més habitatge i serveis de barri a l’Eixample, el territori amb més habitants de la ciutat –el 16,4%– i que compta amb una densitat més alta que la mitjana. A més, el districte concentra una gran activitat econòmica i una mixtura d’usos que conviuen estretament en un teixit històric, compacte i molt consolidat que dificulta trobar nous espais per a ús públic per garantir una oferta d’habitatge i d’equipaments públics de proximitat indispensables per una adequada qualitat de vida del veïnat. En el cas concret de l'Eixample, des del 2015 s'ha multiplicat per deu el nombre d'habitatges públics gestionats per l'Ajuntament i dedicats a lloguer social i assequible. S'ha passat des de només 46 a 449 en l'actualitat, a més de les finques en obres o que s'iniciaran pròximament (prop de 300 habitatges més).
Teatre del 1900
El teatre Talia va ser inaugurat el 4 d’agost del 1900 i va estar en actiu fins a l’abril del 1987. Poc després del tancament, un incendi va malmetre tot l’edifici, que posteriorment va ser enderrocat, de manera que fa més de tres dècades que no hi havia més que un solar en desús ocult rere tanques publicitàries que l’envolten per les bandes que donen al Paral·lel i el carrer Borrell. Al llarg de la seva història va tenir diferents noms, com Teatre de les Delícies, de 1900 a 1906; Teatre Líric, entre 1906 i 1913; El Trianon, de 1913 a 1915; Madrid-Concert de 1915 a 1921; L'As de 1921 a 1924 i Teatre Talia a partir de 1924, fins el 1982, quan va passar a anomenar-se Teatre Martínez Soria.
El teatre Talia en una imatge dels anys 30 d'autor desconegut
La sala, que també va ser utilitzada com a cinema en diversos períodes de la seva història va acabant sent propietat de l’actor i empresari Paco Martínez Soria, que va alternar el teatre, la revista i la sarsuela amb el cinema i que finalment va batejar la sala amb els seus propis cognoms. Entre les obres més recordades cal destacar la interpretació de ‘Violines y trompetas’ de Santiago Moncada, en cartell durant tres anys i protagonitzada pels actors Fernando Guillén i Paco Morán.