L'Ajuntament de Barcelona ha interposat una denúncia davant la fiscalia contra els autors d'un missatge que ha estat amplament difós a través de les xarxes socials. En aquest missatge, es fa referència a una presumpta estafa en la qual es descriu que la Guàrdia Civil ha detectat la presència de 1.600 persones d'origen magrebí, residents al Marroc, empadronades fraudulentament en un domicili on només vivien cinc persones, per tal de cobrar ajudes socials i votar per correu a les eleccions municipals.

El consistori ha identificat els autors del missatge i els considera responsables d'un delicte d'odi. Entre ells hi ha juristes, psicòlegs, guàrdies civils i inspectors de policia. Segons l'escrit presentat, el missatge ha estat amplament difós per diferents xarxes socials com Whatsapp, Twitter i altres, obtenint desenes de milers de visualitzacions i amb una notòria publicitat. Aquests missatges han rebut molta difusió i l'Ajuntament destaca que no tenen cap fonament ni cap base i ara serà la fiscalia qui investigui si s'ha comès algun dels delictes que s'han denunciat. Crida l'atenció que entre els autors d'aquestes falses informacions s'hi trobin juristes, policies o Guàrdies Civils.

L'anàlisi feta conclou que el missatge no només és calumniós cap a l'alcaldessa de Barcelona, sinó que també representa una incitació a l'odi, la rancúnia i l'animadversió cap a la comunitat magribina del Marroc per raó del seu origen. Aquesta incitació a l'odi s'atribueix directament i massivament a la comunitat magribina, acusant-los de cometre una estafa que afecta el conjunt de la ciutadania. Això es fa amb l'objectiu d'empadronar-se a la ciutat per assolir beneficis administratius vinculats a l'empadronament, com ara cobrar ajudes i votar fraudulentament per correu en les eleccions.

L'informe jurídic també destaca que els autors del missatge eren coneixedors de la seva absoluta falsedat per la seva total inversemblança. El missatge no estava acompanyat de cap notícia ni referència periodística que permetés atribuir-li credibilitat, sinó que s'emparaven en una creença sense cap fonament. Per això, l'escrit a fiscalia identifica quatre comptes de Twitter que s'han fet ressò del text, darrere dels quals hi ha, entre d'altres, un agent de la Guàrdia Civil i un inspector de policia. La denúncia conclou que aquests fets no poden estar emparats en el dret a la llibertat d'expressió, donat que suposen un menyspreu i una humiliació per a la comunitat magribina de forma clara i explícita, i inclouen missatges discriminatoris que promouen la violència entre el col·lectiu de persones estrangeres.