“Esta ciudad es la más hermosa de España, y sin duda el día que consiga extenderse del Llobregat al Besòs, podrà competir con las mejores de Europa y América. ¿En cuál otra ciudad de mi patria podía celebrarse una Exposición Universal? Seamos francos: calle Madrid, ríndase Bilbao: en ninguna. Ella es la única donde el espíritu comercial y cierto cosmopolitismo hicieron posible esta solemnidad moderna”. Amb aquestes paraules l’escriptora gallega Emilia Pardo Bazán espanyolitzava Barcelona, però alhora en destacava la seva capacitat per organitzar grans esdeveniments d’abast mundial com l’Exposició Universal del 1888, una habilitat demostrada que sempre ha tingut admiradors fins els nostres dies. En aquest video rememorem les sensacions, força efusives, que va viure l’escriptora en visitar Barcelona.
L’autora de Los pazos de Ulloa va visitar Barcelona en dues ocasions, el 1888 i el 1895, a més de mantenir una bona relació d’amistat amb Narcís Oller. La primera visita va coincidir amb la celebració de l’Exposició, que va tenir lloc en l’àmbit del parc de la Ciutadella i que va causar una gran impressió en l’escriptora, que així ho va reflectir en la crònica de viatges Al pie de la torre Eiffel, publicat el 1889.
Esta ciudad es la más hermosa de España, y sin duda el día que consiga extenderse del Llobregat al Besòs, podrà competir con las mejores de Europa y América. ¿En cuál otra ciudad de mi patria podía celebrarse una Exposición Universal? Seamos francos: calle Madrid, ríndase Bilbao: en ninguna. Ella es la única donde el espíritu comercial y cierto cosmopolitismo hicieron posible esta solemnidad moderna"
A Pardo Bazán li va encantar la capacitat organitzativa de Barcelona, però també s’ho va passar d’allò més bé visitant les seves rodalies, suposem que no en tren… i va escriure que els voltants de Barcelona “reúnen la exhuberancia de la naturaleza meridional al ornato que presta la mano del hombre, sembrando aquí i allí quintas, ‘torres’, palacios, casitas, ‘cottages’, hoteles, merenderos, kioskos y hostelerías”, a més de fascinar-se especialment per la “poètica abadía de Pedralbes”.
✒️ La Barcelona de… Miguel de Cervantes: “Archivo de cortesía”
✒️ La Barcelona de… Hans Christian Andersen: “A la Rambla hi havia inundació”
Pardo Bazán es va referir així al monestir de Pedralbes: “El que quiera soñar, reconstruir la Edad Media de Cataluña i Aragón con todo su prestigio histórico, religioso, artístico y guerrero, váyase al pie de aquel edificio ojival, misteriosamente triste”. Des de la Ciutadella fins a Pedralbes, l’escriptora es va deixar enlluernar per Barcelona, ciutat que, al seu torn, li va correspondre dedicant-li un carrer, el de la Comtessa de Pardo Bazán, al barri de la Sagrera.