“Es va anunciar que a la Rambla hi havia inundació i que anava augmentant. Tot eren cridòries i corregudes; des del meu balcó vaig veure com llançaven munts de grava davant l’hotel; en ambdós carrers, al costat de la calçada central, situada en un nivell més alt, baixava rodant un corrent d’aigua de color cafè amb llet”. Aquesta és la narració que va fer l’escriptor danès Hans Christian Andersen de la històrica inundació de la Rambla del 1862, que recordem en aquest vídeo.
Andersen, autor de contes cèlebres com L’aneguet lleig, El soldadet de plom i La sireneta, es trobava a Barcelona el setembre del 1862, allotjat a l’Hotel Oriente de la Rambla, en el marc d’un viatge que recolliria al llibre I spanien del 1863. La seva estada a Barcelona és recordada amb una placa al mateix hotel, però sobretot, per la seva vívida crònica d’aquell fet excepcional, una riuada per la Rambla.
I és que la Rambla havia estat, històricament, una riera, però va perdre aquesta funció a partir del segle XIV, quan es va ampliar la muralla per incloure el Raval. Quan plovia i baixava la riera, els fossats de les muralles canalitzaven l’aigua fins al mar i impedien que entrés a la ciutat.
Es va anunciar que a la Rambla hi havia inundació i que anava augmentant. Tot eren cridòries i corregudes; des del meu balcó vaig veure com llançaven munts de grava davant l’hotel; en ambdós carrers, al costat de la calçada central, situada en un nivell més alt, baixava rodant un corrent d’aigua de color cafè amb llet”
Ara bé, Andersen es va trobar a Barcelona amb una tempesta perfecta: les muralles havien estat enderrocades, no s’havien fet els oportuns treballs de canalització i després d’un episodi de gota freda, la riera d’en Malla, que baixava per l’actual Rambla de Catalunya, va trencar el dic de contenció i es va desbordar rambla avall.
✒️ La Barcelona de… Miguel de Cervantes: “Archivo de cortesía”
“Dins de les botigues la gent es movia amb l’aigua fins als malucs (...) tot eren crits i clams. L’aigua prenia més força, bramava el corrent d’una presa rebentada, s’enlairava en onades altes que trencaven contra les balconades baixes de les cases (...) jo mai no havia comprovat la magnitud del poder de l’aigua; era espaordidor (...) es va dir que dins les esglésies els sacerdots cantaven missa amb l’aigua fins a la cintura (...) a la Rambla les parades eren potes enlaire; cotxes, taules i carros, bolcats”. Aquests són alguns fragments de la crònica d’Andersen, un escriptor que va estar a Barcelona en el moment i el lloc oportú i que ens va deixar un relat de la Rambla molt especial.