El Servei d'Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha localitzat de manera casual les estructures soterrades del projecte inacabat de metro al carrer Nou de la Rambla de l’any 1931. Es tracta d’un projecte engegat el primer terç del segle passat amb l’objectiu d’enllaçar l’estació de Liceu amb el funicular de Montjuïc i que, després de diverses vicissituds, va quedar abandonat durant la Guerra Civil i finalment va quedar obsolet en projectar-se l’ampliació de la L3 del Metro per l’avinguda del Paral·lel passant per Drassanes.
Ara, en el marc d’una intervenció arqueològica arran de les obres d’instal·lació d’una xarxa de recollida pneumàtica d’escombraries al Raval-Sud, que inclou el carrer de l’Est, passatge de Gutenberg i el carrer de l’Arc del Teatre, entre d’altres. Aquesta intervenció arqueològica està sent dirigida per l’arqueòleg Walter Alegria, de l’empresa Global Geomàtica SL, i fins al moment ha permès documentar diverses restes constructives relacionades amb l’urbanisme modern d’aquesta zona durant el segle XVII i XVIII.
La troballa més destacada d’aquesta excavació ha estat la realitzada a la cruïlla del carrer de l’Est amb el carrer Nou de la Rambla: el pou d’atac i part del túnel del “Proyecto de Ferrocarril Subterráneo desde la Rambla del Centro a la calle del Marqués del Duero por Conde de Asalto” (1930-1934), executat per la concessionària S.A. Funicular de Montjuich.
Un metro llançadora
Aquest projecte, iniciat l’any 1930, pretenia executar una línia de metro llançadora amb només dues estacions, una situada a la Rambla i amb enllaç amb la de Liceu, i una altra on hi ha l’actual estació de Paral·lel. L’objectiu inicial de tot plegat era afavorir l’accés a Montjuïc dins de la recuperació de la muntanya originada per l’exposició del 1929.
El projecte va patir moltes vicissituds durant els 5 anys que es va poder executar abans de l’inici de la Guerra Civil espanyola, fins que l’any 1934 es va denegar el permís d’obres per diversos motius: vagues de treballadors, contratemps econòmics, problemes financers i per dificultats tècniques imprevistes durant la seva execució, principalment a l’àmbit del carrer de l’Est amb Nou de la Rambla, on hi va haver-hi queixes veïnals per moviments de terres. L’any 1939, un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, la concessionària va voler reprendre les obres, però van ser novament denegades per motius financers.
D’aquest projecte només es van poder enllestir les cotxeres, tallers i subcentral transformadora localitzats a la cruïlla del carrer Nou de la Rambla amb el carrer de Vila i Vilà, així com part de l’estació del Paral·lel.
Respecte a l’àmbit del carrer de l’Est amb Nou de la Rambla, l’any 1931 es va decidir executar un pou d’atac o cambra soterrània per muntar l’escut de pressió hidràulica (tuneladora) amb que s’havia de perforar el túnel circular sota el carrer Nou de la Rambla per la línia de metro des del Pla de la Boqueria fins a Montjuic. Aquesta cambra o pou d’atac, el qual es troba totalment conservat, té unes dimensions de 3,50m x 2,50m de secció rectangular, i una profunditat de 12,50m, i es troba totalment revestit amb encofrats de formigó amb espessors de fins a 0,80m. Durant els treballs d’execució els nivells d’aigua freàtica van provocar nombrosos problemes, malgrat l’estanqueïtat de la cambra. A dia d’avui bona part de la cambra es troba plena d’aigua, pràcticament més de 3m. Al setembre de 1933 es cobreix el pou d’atac sense haver pogut finalitzar les obres del metro, i així restablir la circulació viària, ateses les constants denúncies i malestar dels veïns.
Intervenció arqueològica
Durant la intervenció arqueològica s’ha pogut documentar la totalitat d’aquest pou d’atac al carrer de l’Est, així com una secció del túnel circular, del qual només es va executar un petit tram de 5m de llarg, atès que l’obra es va aturar l’any 1933. Respecte al pou d’atac, s’han documentat bona part de les escales de fusta que pugen en zig-zag per una de les parets laterals, així com les dues grans bigues verticals de ferro d’un muntacàrregues, avui dia desaparegut.
Aquest pou d’atac, mitjançant un petit tram de galeria d’uns 2,50m de longitud per 2m d’amplada i 3,50m d’alçada, connecta amb el túnel circular, del que només es va construir un segment de 5,80x5m de planta rectangular, i una alçada de 5,80m. Atesa la gran quantitat d’aigua present a l’interior del pou i del túnel, no s’han pogut documentar les possibles estructures localitzades en el fons dels dos àmbits.
A causa de la dificultat i perillositat d’aquest espai, el Servei d’Arqueologia de Barcelona va contactar amb la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra per tal de poder inspeccionar i documentar aquesta estructura amb els mitjans tècnics i de seguretat necessaris. També agrair la col·laboració de la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra que van accedir a l’interior del túnel circular per poder documentar-lo.
Gràcies a la documentació realitzada pels Mossos d’Esquadra s’ha confirmat la informació extreta de l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.