Condemna pactada. L’Audiència de Barcelona ha condemnat 17 persones de la trama de corrupció de Ciutat Vella, a penes d’entre 6 mesos a 3 anys i 6 mesos de presó, a més d’inhabilitació, pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental, segons la resolució comunicada pel TJSC aquest divendres. En aquesta macrocausa, amb 25 acusats inicials, s’acusava vuit funcionaris de rebre diners de titulars de negocis a canvi d’agilitzar llicències urbanístiques de pisos turístics el 2007. La condemna és acordada perquè en la primera sessió del judici, els principals acusats, Helidoro Lozano, cap dels serveis tècnics del districte de Ciutat Vella, i l’arquitecte Joaquim Quilez van acceptar els fets, i la Fiscalia Anticorrupció va rebaixar de forma substancial la seva petició de condemna (inicialment de 20 anys de presó), ara confirmada: el primer a 2 anys i 6 mesos de presó i el segon a 3 anys i 6 mesos. L'única funcionària que no va pactar amb la fiscalia, Elena Ariza, ha estat condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó, un càstig superior al seu cap, Lozano, que ja està jubilat. La fiscalia li demanava 11 anys i mig de presó a la cap de l’assessoria jurídica del districte. Tres juristes interines i un propietari tampoc van arribar a un acord amb la fiscalia.
En la sentència, de més de 300 planes, la secció 10 de l’Audiència de Barcelona afirma que la sentència condemnatòria no se sustenta només amb la confessió de dos dels tres principals acusats, sinó amb més proves, com exigeix la jurisprudència. “Les proves practicades en el plenari són plurals, convincents i contundents. Les proves documentals, testificals i pericials corroboren els fets i desmenteixen la versió d’Elena Ariza”, sosté la magistrada Montserrat Comas, presidenta i ponent del tribunal en la resolució.
Els pagaments de suborns
En la sentència, s’exposa que l’Ajuntament de Barcelona va acordar un pla i una normativa el 2006 per aturar la proliferació de pisos turístics a Ciutat Vella amb noves llicències, fet que va ocasionar l’entrada de 699 sol·licituds que van col·lapsar els serveis. A més, segons testimonis, el tràmit no era prou clar. Els pisos que ja s’usaven com a turístics havien d’obtenir una nova qualificació d’usos. El tribunal sosté que, a banda de la nova normativa, calia llicència municipal urbanística de canvi d’usos. Quilez va proposar als titulars de pisos uns pagaments per agilitzar els seus expedients, alguns dels quals s’indicava que tenien mancances. Quilez va proposar-ho a Lozano, cap de Ciutat Vella i aquest en marxar-hi a Ariza, que era la que dirigia l’assessoria jurídica per aquests temes. Els expedients aconseguien el vistiplau en passar per les seves mans, indica el tribunal. Quilez i els dos acusats han de tornar el que van cobrar als empresaris, uns 70.500 euros.
L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han exercit d’acusació particular i van compartir els acords de la fiscalia amb quinze dels acusats. Les acusacions sustenten la rebaixa substancial de la petició del càstig en aplicar l’atenuant per les dilacions del procediment, que es va iniciar el 2009 i s’ha jutjat 13 anys després.
Les amenaces a la regidora Itziar González
En la sentència també es recull la condemna de 9 mesos de presó a Joaquín Quílez per haver fet viure un calvari de pressions a la llavors regidora de Ciutat Vella Itziar González. L’arquitecte, ja condemnat a 4 anys de presó per una altra causa de suborn i confirmat el 2015, també ha acceptat indemnitzar amb 22.000 euros González, a més de 50.000 euros i 10.000 euros a altres dues tècniques del districte. El tribunal, però, descarta la proposta de González de reprendre el consistori per no haver-la protegit com a alertadora. Indica que es podria haver presentat una demanda contra l’Ajuntament i que a més a l’Estat espanyol encara no està transposada la normativa europea sobre alertadors de corrupció.
Una macrocausa denunciada el 2009
La causa de la trama de corrupció de Ciutat Vella es va denunciar i va recaure la seva investigació el jutjat d’instrucció 33 de Barcelona l’any 2009 i va arribar a l’Audiència de Barcelona l’any 2019, corresponent-ne l’enjudiciament, per repartiment, a la secció 10. El judici es va celebrar en 14 sessions, celebrades a la Ciutat de la Justícia i a l’Audiència de Barcelona, des del 3 de març fins als 20 de maig. La causa, que està tota digitalitzada, consta de 35.368 folis repartits en 27 volums de la causa principal (9.102 folis) i més de 46 capses de prova documental, informa el gabinet de premsa del TSJC.