Les obres de l’anomenada Superilla de l’Eixample, és a dir, la conversió de quatre carrers d’aquest districte -Consell de Cent, Girona, Comte Borrell i Rocafort- en Eixos Verds han fet aflorar diverses restes del passat d’aquesta part de Barcelona. Si a l’inici de les obres va cridar l’atenció l’aparició de les antigues llambordes i les vies del tramvia, que havien quedat soterrades per capes d’asfalt i que finalment seran recuperades en alguns dels trams urbanitzats, ara es treballa en restes de més calibre, comparables a les que s’han trobat a la Via Laietana recentment, però amb una diferència, si al centre de Barcelona no sorprenen aquestes troballes, a l’Eixample, que no es va urbanitzar fins a la segona meitat del segle XIX, les restes arqueològiques són molt menys habituals.
En aquest context, les feines que es duen a terme al carrer Girona en el tram entre el carrer Mallorca i l’avinguda Diagonal han fet aflorar les restes d’una antiga masia, amb diversos fonaments, canalitzacions, dipòsits i una escala que condueix a un soterrani. El més sorprenent de tot és el que s’hi ha trobat: d’una banda, diverses bales de canó, algunes utilitzades i altres emmagatzemades, i de l’altra, restes de porcellana xinesa dels segles XVI o XVII que obren una sèrie d’interrogants, perquè en aquell moment la porcellana importada de la Xina era considerada un objecte de superluxe a l’abast de molt pocs.
Masia del segle XVI "o anterior"
Marta Lucas, directora de la intervenció arqueològica del carrer Girona, apunta que les restes “del que sembla una masia” s’han pogut associar a diferents fases cronològiques, una seria el “moment originari de la masia, a l’entorn del segle XVI o anterior”, les evidències de la destrucció de l’edifici durant “un conflicte bèl·lic” encara per determinar però que es podria correspondre amb el setge de Barcelona del 1697 per part de tropes franceses durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), ja que es té coneixement que en aquesta zona hi havia bateries franceses, i finalment, restes de canalitzacions corresponents a una etapa més contemporània.
La mateixa Lucas ressalta que el que ha generat més expectació és la troballa de porcellana xinesa, que a més s’ha pogut datar de l’època de l’emperador Wanli, catorzè emperador de la dinastia Ming que va regnar des del 1572 fins al 1620. La directora de la intervenció explica que es tracta d’una “importació de luxe”. “Hem d’acabar de veure amb què quadraria”, apunta Lucas, “perquè no sol ser gens habitual trobar porcellana xinesa en una masia, perquè era un bé de molt luxe en aquell moment”. Precisament, el seu alt valor el convertia en un material que es feia servir per a tot tipus de pagaments.
Vinculació amb el convent dels Caputxins
Una de les hipòtesis de treball, no confirmada, apunta a que podria ser algun tipus de pagament relacionat amb el convent dels Caputxins que va existir més amunt del carrer Girona i que va ser destruït durant el setge de Barcelona del 1714 en el marc de la Guerra de Successió (1701-1714). En tot cas, cal tenir en compte que en aquest tram del carrer Girona de moment només s’ha aixecat la meitat Llobregat, de manera que encara podrà haver-hi noves troballes quan es passi a excavar la meitat Besòs. Segons indica Laia Macià, arqueòloga del Servei Municipal, en els plans d’execució dels eixos verds, les prospeccions arqueològiques estan “contemplades des del minut u”, la qual cosa vol dir que no haurien d’endarrerir les obres de reurbanització del carrer Girona.
Ara es treballa en la documentació de les troballes, l’extracció de restes com ceràmiques, porcellana i bales, a més de mostres de sediments. Tot això es podrà analitzar properament però pel que fa a la majoria de les restes que quedaran al carrer, el seu destí immediat, probablement la setmana vinent, serà tornar a ser enterrades i quedar sepultades altre cop. Es tracta de l’actuació habitual amb aquests tipus de troballes perquè, segons indica Lucas, “la millor manera de conservar unes restes si no hi ha un projecte de museïtzació, és sota terra”. Això sí, això no serà impediment perquè es continuï treballant a saber com va arribar a una masia situada al que un dia es convertiria l’Eixample una peça de porcellana xinesa del segle XVI en un viatge a través de mig món.