L’Associació de Guies de Turisme habilitats per la Generalitat de Catalunya per un turisme responsable i de qualitat (Aguicat), amb mig miler d’associats, és un actor representatiu del sector i interlocutor a tenir en compte a l’hora d’afrontar la gestió del turisme a Barcelona, una important font d’ingressos i alhora un maldecap per a una ciutat que difícilment pot assumir ja més dels 15 milions de turistes anuals. Des del 2024, l’Anna Carrasco és la seva presidenta, i amb ella conversem sobre els reptes i dificultats que es troben els guies turístics per desenvolupar la seva feina i, alhora, de quina manera poden col·laborar a fer més sostenible la convivència entre ciutadans i turistes.
En aquest sentit, Carrasco expressa que entre els guies hi ha la sensació que “l'Ajuntament vol els diners del turisme, però no el turista”, i reclama al mateix consistori que hi hagi un interlocutor vàlid des d’una “regidoria de turisme”, actualment inclosa en les tasques de la quarta tinença d’alcaldia sota el comandament de Jordi Valls. En aquesta entrevista amb la presidenta dels guies habilitats també hi apareixen altres temes, com les dificultats en la mobilitat turística, el grau d’acompliment dels acords amb l’Ajuntament, l’experiència de la covid, la “competència deslleial” dels free tours i fins i tot anècdotes, com algunes “barrabassades” de guies que no s’ajusten a la realitat.
Primer de tot, pot definir a grans trets quins són els objectius bàsics de l'Aguicat?
Els guies que estem associats a l’Aguicat volem que la professió tingui pes, estigui reconeguda, i volem ser un agent actiu amb el turisme de qualitat a la ciutat, perquè avui, el 2025, som guies, i ens agradaria ser guies d'aquí a 10 anys, 15 i 20 anys. Per tant, creiem que el turisme ha de ser sostenible, de qualitat i responsable, perquè si no ens arrisquem a cremar la metxa molt ràpid.
A Barcelona encara deu tenir més raó de ser donada la situació de massificació turística, oi?
Sí, hi ha molt turisme i hi ha molta massificació turística. Barcelona ja és una ciutat per si molt densa de població, i si afegeixes turisme, és molt més densa, i si a més a més aquest turisme està molt enfocat a zones molt específiques, hi ha una pressió i una massificació turística important. Hi ha llocs que ja comencen a no poder assumir físicament totes les persones que hi van. I comença a ser un problema de molèstia cap als veïns i també pels guies, comença a ser complicat exercir la nostra professió, la nostra feina, perquè hem de gestionar moltes coses més enllà de la visita al monument i de la compra de l'entrada.
Barcelona ja és una ciutat per si molt densa de població, i si afegeixes turisme, és molt més densa, i si a més a més aquest turisme està molt enfocat a zones molt específiques, hi ha una pressió i una massificació turística important"
Què és concretament un guia habilitat, o en que es diferencia d'un guia no habilitat?
Un guia habilitat és un guia que ha fet un examen o ha demostrat uns coneixements sobre Catalunya, sobre la història de Catalunya, la cultura catalana, la història de l'art a Catalunya, l'estat de la llengua catalana, les denominacions d'origen de vi a Catalunya, els parcs naturals, biografies de Dalí, Picasso, Miró, el modernisme a Catalunya, o sigui, uns coneixements bastant amplis, i que ha demostrat tenir aptituds per transmetre aquests coneixements, per interpretar el patrimoni a persones de fora i també un domini d'uns idiomes específics. És una persona que ha demostrat tot això. I la Generalitat emet un carnet, una llicència de guia que significa que la Generalitat diu que aquesta persona és vàlida per interpretar el patrimoni de Catalunya. És també l'enllaç entre el turista que ve i el lloc. Perquè, a banda de conèixer el lloc i parlar idiomes, coneixem bé el nostre client. Per tant, som el vincle entre el lloc i el turista.
Entenc que això implica que a Barcelona també exerceixen guies no habilitats?
Sí, tenim molts guies. Tenim una problemàtica important que són els que s'anomenen free tours. La traducció és ‘tour gratuït’, però no és ben bé gratuït, és un tour on pagues guixeta inversa, pagues al final allò que creus que val el tour. Això porta molta gent, molt de soroll, massifica moltíssim. Realment pel Gòtic molts grups són d'aquest tipus de tour i el que fa també és despersonalitzar molt la ciutat, la converteix molt en un parc temàtic i també hi ha el que recapten els guies, que no va enlloc. Nosaltres paguem una tarifa, una factura, jo pago uns impostos, indirectament també col·laboro al país pagant impostos. Els guies free no.
Li faré la pregunta més clara: És competència deslleial el que fan els free tours?
Sí, és competència deslleial, perquè és a cost zero. Es posicionen a cost zero. En preu nosaltres evidentment no podem competir El que passa és que sí que podem competir amb qualitat en el servei. De fet, és competència, però potser menys del que ens podem pensar, perquè molta gent que se'n va a un free tour probablement mai agafaria un guia, probablement perquè tampoc li interessa tant el lloc. Si tu estàs disposat a pagar zero perquè t'expliquin el lloc, doncs probablement és que tampoc t'interessa tant. Els tours dels free tours acostumen a ser curts, hora, hora i mitja. Els tours de guia professional acostumen a ser mínim dues hores. La nostra durada estàndard són quatre. Per tant, hi ha una profunditat i un recorregut que un free tour no farà mai. O sigui, nosaltres ens posicionem per qualitat del producte.
A més, amb el component aquest que et diuen que és gratuït però en realitat no ho és.
Exacte, i fins i tot van amb datàfon. De fet, les empreses que fan tours gratuïts són empreses de màrqueting que el que fan és promocionar guies. Al final del free tour sempre es fan un selfie tots, i és perquè el guia pagarà un import per cada turista que ha anat al seu tour. Paga uns tres euros per persona i la resta s'ho queda. Clar, això no es declara. D'entrada la casa mare està a Luxemburg o a Israel o ves a saber on. I el guia que ho està fent, doncs tampoc paga impostos. És un forat negre a nivell fiscal. Val a dir que amb els guies que ho fan no tenim cap problema, perquè molts són molt bons guies. Hem sentit algunes aberracions, però hi ha bons guies que, pel que sigui, han anat a petar a aquest tipus de mercat.
Barcelona, com tot el món, va patir una gran aturada l'any 2020 per la covid-19, però ara ja hem superat amb escreix les xifres del 2019. Hem millorat o hem empitjorat quant a la gestió del turisme?
La sensació que tenim al col·lectiu és que no hem après. No hem après i hem tornat pitjor. La sensació és que hem reculat quant a gestió de la ciutat, a gestió de la destinació turística. Hem tornat una mica a la Barcelona dels 90, que encara desitjava fer-se un lloc al món. Aquesta fase crec que ja l'hauríem de superar, la ciutat ja és una destinació turística madura i ens podríem començar a permetre decidir quin tipus de turisme volem, com volem que siguin els nostres visitants.
En tot cas, l'any 2022 vau arribar a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per regular millor el turisme en alguns aspectes com el que parlàvem dels free tours, la limitació de grups turístics, l'erradicació dels megàfons… S'estan complint tots aquests acords?
Sí, a Ciutat Vella sí que hi ha una millora: els grups són de com a màxim 20 persones, la majoria de grups porten whispers, que són aquest sistema d'emissor-receptor, per tant, el guia no ha d'anar cridant, i hi ha un nombre de grups específic per a cada zona de la Ciutat Vella i hi ha Agents Cívics que vetllen perquè respectin el número de grup de cada lloc. N'hi ha pocs, però jo n'he vist actuar alguns, és a dir, hi són i es fa la feina. I a Ciutat Vella es flueix millor, el que passa és que el problema s'ha desplaçat al passeig de Gràcia i a l’Eixample. La zona més massificada, amb grups molt grans i guies amb megàfon, ara és el passeig de Gràcia.
A Ciutat Vella es flueix millor, el que passa és que el problema s'ha desplaçat al passeig de Gràcia"
La regulació d'espais com Sant Felip Neri, ha funcionat?
D'aquella manera. Sí, perquè els grups són més petits, el que passa que en algun moment sí que hi ha massa grups. Jo a Sant Felip Neri és on he vist Agents Cívics actuant, d'agafar el grup que arriba i fer-los esperar fins que marxi algú. I els guies oficials en horari escolar ja no ens acostem a Sant Felip Neri. Respectem l'escola, respectem els nens, és la seva hora del pati.
Els grans atractius de Barcelona continuen sent la Sagrada Família, el Park Güell i l'obra de Gaudí en general?
Sí, Gaudí i Barcelona ja són un binomi, que estan fusionats, i el que ens estem trobant és que es basa tot molt en el binomi Park Güell i Sagrada Família, un binomi ara mateix que tots el fem, és una visita guiada de quatre hores que es ven molt i són dues atraccions turístiques que ara mateix és on hi ha la pressió turística. A la Sagrada Família i sobretot a la zona del Park Güell, perquè la Sagrada Família, diríem que està més preparada, el Park Güell no tant i és on tenim ara mateix el punt calent.
I la gestió que en fa l'Ajuntament de Barcelona a partir de la definició d'espais de gran afluència o EGA, que comprèn precisament en aquests espais i altres com el mercat de la Boqueria, això està funcionant? Està donant resultats?
L’EGA a nivell tècnic té bones intencions i està bé perquè s'estan ocupant, s'hi han posat. El que passa és que potser hi ha una manca de valentia i de voluntat política de resoldre els entorns de gran afluència. Ens hem reunit amb tècnics de l'Eixample i amb el Park Güell, i des de l'Aguicat el que veiem és que, per una banda, hi ha molta voluntat, però per altra manca la contundència política. Finalment qui ha de prendre la decisió l'ha de prendre, a de dir doncs a partir d'ara ho fem d'aquesta manera o d'aquesta altra.
Mesures que s'han implementat com apujar l'entrada del Park Güell de 10 a 18 euros, i vendre-les només en línia, o apujar la fiscalitat turística amb l'augment del recàrrec. Serveixen per a res?
No han estat dissuasives. El Park Güell ens afecta moltíssim, la majoria de nosaltres hi anem mínim dos cops per setmana i no ha estat dissuasiu perquè és un monument que gent de tot el món vol anar-hi. Que costi deu euros o costi divuit no comporta una disminució de vendes. El que ha fet és que qui gestiona el parc s'embutxaqui molts diners. Apujar la taxa turística, per les xifres que sabem, es recapta més, però no és dissuasiu.
Parlem de la mobilitat, perquè cal portar els turistes als llocs, i això genera molts problemes pels ciutadans, sobretot per és la massificació d'alguns busos regulars, però també hi ha problemes amb els autocars. Com està tota aquesta situació?
Els grups grans, de més de vint persones, sovint tenen un autocar per ells per desplaçar-se per Barcelona, i els grups més privats que són tres o quatre persones, o bé ens desplacem en taxi, o en minivans, vehicles més petits. El gran problema el tenim amb els autocars, per poder el que nosaltres en diem desencotxar i encotxar prop dels monuments. Hi ha una problemàtica que és que hi ha més necessitat del que realment s'està solucionant. S'està creant una Zona Bus 4.0 i s'haurà de pagar per circular per Barcelona. Pels guies, tot el que siguin regulacions, benvingudes siguin, perquè així pots gestionar reserves, pots saber quin nombre de persones ve, i si tu saps que han de venir 500 i tens lloc per 450, saps que n'hi haurà 50 que els hauràs de dir que no. Què s'ha de pagar per circular per Barcelona? Paguem per circular per Barcelona. Què s'ha de pagar per estacionar prop de Sagrada Família? Paguem per estacionar prop de Sagrada Família. Però què passa? Que la Sagrada Família mou un volum de turistes que els espais que hi ha perquè els busos deixin i recullin no són suficients. Això crea un estrès en el guia. A més a més, ens han comentat que volen que la reserva vagi vinculada a un autocar amb una matrícula i a una hora específica, una franja horària. Clar, a vegades tu surts del Park Güell amb 20 persones i només que n'hi hagi dues que vulguin anar al lavabo, ja són 10 minuts. És a dir, a vegades hi ha coses que nosaltres no controlem i anar amb els timings tan clavats és molt difícil. I si has donat la matrícula d’un autocar i s'espatlla i te’l canvien, què passa amb la reserva? És a dir, hi ha moltes casuístiques que no es tenen en compte. No tenim del tot clar com anirà. Respecte al transport públic, ens trobem amb una gran paradoxa. Una de les nostres grans lluites ha estat treure els turistes del transport públic. Treure els turistes del 24 que va al Park Güell, treure els turistes del V17, treure els turistes del transport públic i que agafin, com a molt, el Metro, que té més capacitat. O si no, que lloguin bicicletes o que vagin a peu, o que ho facin diferent, però treure els turistes del transport públic. I paradoxalment ara se'ns ha dit coses com, per exemple, si no teniu lloc que l'autocar us deixi a Can Dragó i agafeu el metro. Si comencem els guies a anar amb grups de vint al Metro, potser no és una solució. O també ens van dir, amb els grups petits de tres o quatre persones, per venir al Park, pugeu amb el 24. I penses, si en una hora et poden passar cinquanta guies, tens prou 24? Perquè els omplim! És una mica paradoxal perquè nosaltres hem fet l'esforç de treure els turistes del transport públic, i ara la sensació és que en nom de la sostenibilitat els volen tornar a posar.
Molts barcelonins sovint tenim la sensació que vivim en un parc temàtic. Com se soluciona aquesta situació?
Els guies també som barcelonins, també ens passa al nostre barri, jo visc a Ciutat Vella i ens trobem això. Hem de començar a saber, a acceptar quin nombre real de turisme pot absorbir la ciutat i vetllar perquè aquell sigui el nombre de turistes que la ciutat absorbeixi. Si poden ser cinc milions són cinc milions, si són vint-i-cinc, són vint-i-cinc, però cal adaptar l'oferta turística al que realment la ciutat pot gestionar de manera còmoda.
Quina proposta faria al govern municipal per millorar la gestió del turisme?
Primer, si us plau, una regidoria de turisme, no tenim regidoria de turisme, i anem parlant amb diferents persones de diferents llocs i que tothom molt bé, però no hi ha un punt central, no hi ha regidoria de turisme. Una ciutat com Barcelona, que, si no m'equivoco, és la quarta destinació turística a Europa. Si us plau, una regidoria de turisme. I per mi la paraula és gestió, gestió de tenir informació, saber quants autobusos realment utilitzen la zona de Sagrada Família, quants autobusos han d'anar al Park Güell, com s'està distribuint la gent per Ciutat Vella, per realment gestionar tot aquest volum de persones. Una voluntat política de gestió real. Perquè a vegades tenim la sensació que l'Ajuntament diu: volem el turisme, volem els números, que fa molta patxoca, milions i milions de turistes, volem els diners, però el turista no. Doncs va en pack, els diners i el turista va en pack, per tant, potser començar a alinear tot això.
El turisme suposa a Barcelona aproximadament un 14% del PIB i els ingressos de l'Ajuntament per taxa i recàrrec municipal ja és el segon ingrés municipal.
Evidentment, acceptar menys diners és difícil, però clar, això pot portar a que pots cremar la destinació. Què ha passat amb Venècia? Venècia és una destinació turística que està cremadíssima. Si volem ser sostenibles a llarg termini, no només aquest estiu, depèn d’acceptar quin nombre de turistes es pot assumir i a partir d'allà, potser no cal promocionar més la ciutat, potser no cal atraure més gent, ens podem orientar a quin tipus de gent volem atraure. Potser podem recaptar igual baixant el nombre de turistes i oferint un altre tipus d'experiència i també que la ciutat estigui més esponjada, o posar molt d'accent cap a la cultura. Molta gent ve a Barcelona per la platja o pel Barça i se sorprèn de la cultura, l'arquitectura i la gastronomia.
Com a guia, quin és el lloc que li agrada més portar els turistes?
Dos llocs: la Fundació Miró, m'agrada molt per la ubicació, és molt tranquil, m'agrada molt Miró i trobo que el lloc és màgic. I també un altre lloc que triomfa moltíssim, on tothom queda molt agradablement sorprès, és el recinte modernista de Sant Pau.
Per acabar, expliqui’ns alguna barrabassada que hagi sentit a dir a altres guies.
Un parell d'anècdotes. A la Sagrada Família, una vegada hi havia un guia allà amb unes bicicletes que evidentment no estava habilitant, no podia entrar, i l'explicava des de fora i deia que estava com està perquè l'estaven reconstruint perquè va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial. Que després del bombardeig l'estaven reconstruint. I l'altra va ser al meu barri, a Santa Maria del Pi, una guia, dient que a la portalada no hi ha escultures, hi ha els forats però no hi ha les escultures, perquè quan estaven construint l'església es van quedar sense diners i com que els catalans són molt garrepes, no van pagar per les escultures.
Ah! I per què no hi ha escultures?
Es van treure perquè ja fa molts anys en van robar una. Les van treure i són al museu, a dins, que és un museu fantàstic.
Entrevista sencera: