Una mica més amunt del barri de Canyelles, al districte de Nou Barris de Barcelona però ja a la serra de Collserola, es troba la Mina de Santa Eulàlia, una mina d’aigua amb la seva font que fa uns anys va ser condicionada amb bancs per facilitar-hi l’estada i convertir l'entorn en un recés de pau i descans per a tot tipus d’excursionistes i passejants que s’endinsen en els primers contraforts de la muntanya. Sense pendents inaccessibles, diversos corriols aptes per a gairebé tots els públics hi menen, i una pineda, miraculosament salvada de l’incendi del maig del 2021, assegura ombra a tot el paratge.
Aquest paisatge idíl·lic, però, confronta amb la realitat dels darrers anys, en que aquest plàcid lloc d’estada s’ha convertit també en lloc de celebracions nocturnes, ‘raves’ i… vandalisme. La caseta d’obra que cobreix l’entrada a la mina està força deteriorada i coberta de grafits, els bancs, destrossats i fins i tot cremats -amb el perill d’incendi forestal que comporta- i tot l’entorn està en un greu estat de degradació, fins al punt que els veïns de la zona ja han dit prou i han convocat una mobilització per al proper diumenge, 15 de gener, on protestaran per la situació lamentable d’aquest espai.
La convocatòria la lidera l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris, entitat capdavantera en la protecció del patrimoni d’aquesta part de Barcelona. Arnaldo Gil, responsable i soci fundador de l’entitat, relata a elNacional.cat que els terrenys on se situa la Mina Santa Eulàlia són de propietat privada, però que això no impedeix que hi hagi una actuació conjunta amb el consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona per dignificar l’entorn. “En diverses ocasions la Mina ha estat vandalitzada, i el més greu és que fa pocs dies van trencar la porta d’accés a la mina”, un fet que fins i tot comporta perill si algú intenta accedir-hi: “Que la gent tingui accés és preocupant i pot ser perillós”.
Cal “catalogar i protegir les fonts”
Des de l’Arxiu Històric ja s’han mantingut converses amb el Districte de Nou Barris i amb el Parc de Collserola, a qui els demanen “més vigilància”, davant la preocupació que “desaparegui la mina”. De fet, tot i que la crida de diumenge vol donar un toc d’atenció de la situació actual, per Gil la solució passaria per la “catalogació i protecció de les fonts”, i assenyala que via pressupostos participatius ja s’han fet algunes actuacions en altres fonts, com les fonts Nova i Vella de Canyelles, situades a poca distància de la de Santa Eulàlia, però en aquesta última no s’hi ha pogut actuar perquè “està en un terreny privat” que, segons aquesta entitat patrimonial és propietat “de l’Hospital de Sant Pau”.
“Volem donar un toc d’atenció i concentrar la mirada en aquesta mina”, apunta Gil, que afirma que el problema de degradació és causat en el fet que el manteniment de les fonts de Collserola depèn en molt bona part del voluntariat, “però no hi ha un equip que se n’ocupi”, i recorda que l’espai es va dignificar els anys 80 del segle passat gràcies a la iniciativa veïnal, però que no pot ser que tot depengui d’aquest tipus d'accions. Per tot plegat, demanen “més vigilància i que la propietat, el consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament facin una intervenció d’arranjament i de manteniment”.
Com arribar a la Mina Santa Eulàlia?
La protesta està convocada aquest diumenge, 15 de gener, a les 12 del migdia i està plantejat com un acte reivindicatiu en que es procedirà a tancar l’entrada de la mina i es llegirà un manifest, a més d’explicar la història del paratge i demanar que “hi hagi una brigada de manteniment i vigilància de les fonts de Collserola”. Per arribar a la font, caminant o en bicicleta, hi ha diversos corriols que hi porten. Un dels més planers és el que surt d’un trencant de terra de la Carretera Alta de Roquetes a mà esquerra pujant en direcció al mirador de Torre Baró. La font està senyalitzada i des del punt que es deixa la carretera hi ha uns 700 metres.
Una altra via d’accés accessible, sempre a peu o en bicicleta, però més llarga, és pujar pel camí de Sant Llàtzer, que porta fins a la masia autogestionada de Can Masdeu. Cal seguir més enllà de la masia pel mateix camí i després de tres revolts pronunciats agafar el trencant a la dreta, que porta a la mateixa font de Santa Eulàlia.