L’observatori europeu dels lobbies, que ha seguit la pista d’Airbnb en els darrers anys, creu que el nombre d’apartaments turístics a Barcelona és “massiu” en relació amb el nombre de residents de la ciutat. En una entrevista a l’ACN, el representant de l’observatori Kenneth Haar atribueix a la plataforma part de la culpa de les dificultats d’accés a un lloguer a la capital catalana i creu que “qualsevol estratègia que busqui garantir un habitatge assequible ha d’implicar una regulació d’Airbnb”. Per a això, reclama que les ciutats tinguin “competències reals” per a fer front a la problemàtica i posa l’exemple de Berlín com a model d’èxit.

Segons ell, està molt clar que les normes que es van decidir fa uns anys a la capital alemanya ha garantit milers d’habitatges per a residents locals. “Si simplement acceptem que decisions com aquestes s’han de prendre a alts nivells, hi ha un risc que acabi decidint gent que no hi entén o que li preocupa poc”, adverteix.

En aquest sentit, apunta que “ciutats com Barcelona hauran de desafiar l’autoritat de l’estat espanyol i fins i tot la UE” per resoldre el problema de l’habitatge i aconseguir competències “reals”.

Haar afirma que les iniciatives del consistori barceloní dels darrers anys són “limitades” i tot i que veu la introducció del número de llicència en les ofertes anunciades a Airbnb com “un bon primer pas” assegura que cal fer més.

“Lògicament, si els propietaris poden fer molts diners llogant a través d’Airbnb i altres plataformes, el preu de l’habitatge augmentarà i tindrà un efecte negatiu en els residents”, observa. És per això que reivindica més competències per als ajuntaments. “Un dels problemes és la competència limitada i l’altra és la llei europea”, destaca.

Batalla a Brussel·les

Haar té poques esperances en el pròxim executiu comunitari que es constituirà a la tardor. “No espero que la nova Comissió Europea canviï la posició, seguirem veient una CE que serà molt crítica amb les regulacions a nivell local”, vaticina.

Segons ell, però, la d’Airbnb i altres plataformes és una batalla que “segueix en curs” a la capital europea. “No hi ha res definit encara, és una lluita política oberta i el que és important és que les ciutats facin sentir la seva veu aquí a Brussel·les”, assenyala.

La capital catalana, diu, ha tingut “un paper crucial en els darrers anys” a l’hora d’influenciar a escala europea però afegeix que s’haurà d’agrupar amb altres ciutats per “pressionar” les institucions europees. “Si diverses ciutats s’ajunten serà difícil ignorar-les”, conclou.