Ada Colau ha tornat aquest dilluns al carrer en defensa del dret a l’habitatge, una setmana després d’obrir públicament la porta a un eventual retorn a la política institucional. L’exalcaldessa de Barcelona s’ha situat davant del portal d’un edifici del carrer de Sardenya, a Gràcia, al costat de desenes d’activistes que intentaven evitar el desnonament de la Sílvia, una veïna en situació de vulnerabilitat que feia 13 anys que vivia de lloguer al bloc. La mobilització, però, no ha aconseguit aturar el llançament.
Colau s’ha col·locat davant l’entrada de la finca juntament amb els concentrats per impedir el pas de la comitiva judicial, en una escena que recorda la seva etapa anterior a l’alcaldia com a activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). La protesta havia començat al matí i s’ha mantingut fins a l’arribada del dispositiu policial.
Ada Colau intenta evitar el desnonament d'una veïna de Gràcia juntament amb un grup d'activistes.
— btv notícies (@btvnoticies) September 21, 2026
➤ La veïna, en situació de vulnerabilitat, finalment ha estat desnonadahttps://t.co/1nS9AUjDEQ pic.twitter.com/a21H4Frs49
Els Mossos obren pas a la comitiva judicial
Passades les dotze del migdia, vuit furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra s’han desplaçat fins al número 357 del carrer de Sardenya. Els agents han anat apartant les persones que bloquejaven l’accés al portal, entre elles la mateixa Colau, fins a deixar lliure l’entrada de l’immoble. Un cop retirats els activistes, la comitiva judicial ha pogut accedir a la finca i executar el desnonament. Una de les informacions facilitades sobre la mobilització situa en una quarantena el nombre d’activistes que hi participaven.
El llançament havia estat promogut per Bossant 2001, empresa que, segons el Sindicat de Llogateres, és propietària de 24 pisos de l’immoble.
Tretze anys de lloguer i un 36% de discapacitat
La Sílvia feia 13 anys que vivia de lloguer al pis. El Sindicat de Llogateres assegura que es troba en una situació de vulnerabilitat econòmica i social i que té reconegut un grau de discapacitat del 36%. L’organització denuncia que no s’ha arribat a pactar una sortida per a la veïna i sosté que la propietat no s’ha volgut reunir amb ella i ha rebutjat una solució acordada. Els activistes s’havien concentrat davant de l’edifici des de les nou del matí per mirar d’aturar el desnonament.
Durant la mobilització també s’ha informat de l’activació del protocol de prevenció del suïcidi, després del cas de l’Olga, una dona de 54 anys que es va treure la vida el 7 de setembre després de ser desnonada.
Una setmana després d’obrir la porta al retorn polític
La reaparició de Colau en una mobilització per l’habitatge arriba tot just una setmana després que l’exalcaldessa tornés a situar sobre la taula la possibilitat de reprendre algun dia l’activitat política institucional. Colau va explicar en una entrevista a Televisió Espanyola que fins ara havia rebutjat els càrrecs que "de tant en tant" li havien ofert, però va evitar tancar definitivament la porta al futur. "M’ho podria tornar a plantejar", va afirmar, sempre que aparegués un repte en què considerés que podia ser "especialment útil per fer alguna cosa en concret".
L’exalcaldessa també va reivindicar la possibilitat d’"entrar i sortir" de les institucions i va assegurar que faria política "tota la vida", també des de l’activisme social i els mitjans. Aquest dilluns, el seu retorn al carrer s’ha produït precisament en l’àmbit que va marcar la seva trajectòria abans d’arribar a l’Ajuntament: la lluita contra els desnonaments.
Colau va ser alcaldessa de Barcelona durant dos mandats, entre el 2015 i el 2023. Va arribar al consistori procedent de l’activisme pel dret a l’habitatge i va deixar l’alcaldia després de les eleccions municipals del 2023, en les que es va quedar a 142 vots de poder tornar a ser batllessa. Tres anys després, continua activa en la vida pública i ara manté oberta la possibilitat d’un eventual retorn a les institucions.