L'accés a l'habitatge és un problema d'abast general, com s'ha pogut veure els últims dies amb relació als decrets sobre la qüestió rebutjats pel Congrés, que ha provocat la convocatòria d'eleccions espanyoles pel 29 de novembre en paral·lel a una onada de protestes que han pres la forma d'acampades. En aquest context, Barcelona no és aliena a aquest fet i l'accés a l'habitatge se situa com un dels principals problemes que perceben els seus ciutadans. Segons l'Enquesta de Serveis Municipals 2026 difosa aquest dimecres per l'Ajuntament de Barcelona, la inseguretat continua com a primer problema de la ciutadania, però frec a frec amb l'habitatge.
En dades, la inseguretat és el principal problema per a un 23,8% dels barcelonins i l'accés a l'habitatge, el segon, amb un 23,0%, és a dir, amb una diferència de vuit dècimes, unes dades que contrasten amb les del 2025, quan la diferència era de gairebé sis punts, quan la inseguretat era percebuda com a principal problema per un 26,5% i l'accés a l'habitatge per un 20,8%. Tot un símptoma de la importància vital que està prenent la qüestió de l'habitatge. En tercer i quart lloc es mantenen la neteja, amb un 6,4% i el turisme, amb un 6,2%. El cinquè lloc l'ocupen els problemes associats a la immigració amb un 4,8 %. Un altre aspecte a destacar de l'enquesta és que quan es pregunta com a principal problema personal i no de ciutat, l'habitatge (16,9%) supera la inseguretat (12,5%). Segons el mateix estudi, un 51% de barcelonins viuen en règim de propietat i un 46% de lloguer. El 3% viu en règims diferents —cooperatives, cessions gratuïtes...— entre els quals destaca un 0,1% que viu en habitatges ocupats.
Per districtes, el problema més crític que veuen els ciutadans és la inseguretat a tots, excepte a Gràcia, on és l'habitatge, i a Sarrià-Sant Gervasi, on és la neteja. Destaquen Ciutat Vella, on un 44,2% de la gent posa en primer lloc la inseguretat, cosa que també fan un 28,6% de residents a Nou Barris i un 24,2% de veïns de Sants-Montjuïc. Pel que fa a la gestió de l'Ajuntament, la gestió del govern Collboni assoleix una nota de 6,45 punts sobre 10, una xifra que només troba en el 2018 un nivell tan alt des de l'inici de la sèrie. La Generalitat (6,3) i el govern espanyol (5,7) se situen per darrere en valoració. Pel que fa a la gestió dels diners que fa el consistori, un 51% creu que és bona o molt bona, un màxim històric en trenta-set anys, mentre que un 25% té una visió negativa.
Per serveis, els bombers (8,3 punts sobre 10), les biblioteques públiques (8,1) encapçalen el rànquing de valoració, per davant dels centres cívics i el tramvia (7,7). A l'altra banda de la balança, el soroll (6 sobre 10), la seguretat ciutadana (5,6), la circulació (5,4) i l'aparcament (4,2) estan a la cua. La neteja (6,6), la Guàrdia Urbana (6,4) o la seguretat ciutadana (6,2) se situen a mitja taula, com també la gestió municipal del barri propi (6,7).