El 22@ de Barcelona passarà de ser el ‘hub’ econòmic de Sant Martí a ser un barri més integrat en la xarxa urbana on es pugui combinar la potenciació de l’activitat econòmica amb l’augment de l’habitatge i més zones verdes, és a dir, convertir un barri econòmic en un barri per, també, viure-hi. Aquests són els objectius fonamentals de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que el govern municipal portarà a aprovació provisional a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de dimarts vinent i al Plenari del Consell Municipal del 25 de febrer per donar l’impuls definitiu al full de ruta d’aquest àmbit de la ciutat per als propers anys.
La intenció, segons ha anunciat aquest dimecres al matí l’Ajuntament de Barcelona, és adaptar el 22@ a les necessitats i reptes actuals, que passen per convertir-lo en un lloc per viure-hi però alhora seguir potenciant el seu paper com a motor econòmic de la ciutat. Per aconseguir-ho, el nou pla defineix una sèrie d’actuacions en sis eixos clau: l’habitatge, les activitats econòmiques, la qualitat ambiental, la protecció patrimonial, els equipaments i l’urbanisme feminista. En essència, l’MPGM continua fent del 22@ un districte innovador i un referent de regeneració urbana, com ja ho va ser fa vint anys amb la transformació de les antigues fàbriques i indústries en noves activitats econòmiques. Ara, aquest procés avança cap a un 22@ més inclusiu, productiu i sostenible.
Potenciar l’habitatge
El principal eix d’aquest futur 22@ és la potenciació de l’habitatge, passant dels 9.000 previstos en el projecte inicial de l’any 2020 (5.000 habitatges assequibles i 4.000 habitatges lliures existents) a 17.000, 8.000 més, de manera que quedaran al final 12.000 habitatges assequibles i 5.000 habitatges lliures. D’aquesta manera, més de dues terceres parts dels pisos de l’àmbit seran protegits i accessibles, mentre que al pla vigent eren poc més de la meitat. Aquest augment de l’habitatge s’aconseguirà per diverses vies. D’una banda, per afavorir la ciutat mixta, a les zones en transformació el sostre que es construeixi de nou tindrà un 30% d’habitatge, mentre que l’any 2000 era el 10% i la resta, activitat econòmica.
Eixos principals del futur 22@ / AjBCN
També es preveu completar l’edificabilitat en els àmbits consolidats i es fomentaran els edificis mixtos que compatibilitzin l’activitat econòmica amb l’habitatge. A més, es protegeixen i consoliden més de 1.000 habitatges pendents de transformació, fet que afavorirà les edificacions històriques i el paisatge urbà del 22@ i es fomentarà la rehabilitació. A més, part de l’increment de l’habitatge i el comerç en planta baixa se situarà als eixos verds que es crearan i als eixos cívics dels carrers de Pere IV i Àvila amb la intenció de generar-hi més vida veïnal i activitat ciutadana, i fomentar la vida quotidiana en aquests entorns.
La normativa urbanística aprovada el 2000 preveia un potencial d’uns tres milions de m2 de sostre per a empreses i activitat econòmica. Ara s’agilitzaran els tràmits per activar el gairebé un milió de m2 que queda per desenvolupar i generar uns 60.000 nous llocs de treball de qualitat i alt valor afegit. En aquests moments, al 22@ hi ha 115.000 persones que treballen en 11.500 empreses, el que suposa l’11% de les activitats econòmiques de la ciutat. L’MPGM afecta només al sòl pendent de desenvolupar, un 40% del total, i és aquí on es flexibilitzen els usos permesos en el sostre econòmic. Tanmateix, l’activitat productiva i la viabilitat econòmica a la zona es mantenen.
12 eixos verds i 15 places noves
La proposta de MPGM fa canvis en l’espai públic per actuar de forma més àgil contra el canvi climàtic i fer un 22@ més sostenible i resilient. I reconeix el verd com una necessitat bàsica per tota futura planificació. Per això, un de cada tres carrers horitzontals i verticals passaran a ser eixos verds on el 70% de l’espai es destinarà al vianant i vegetació, en lloc del 40% actual. I es fixen uns paràmetres pel que fa al verd, per assolir un 80% d’ombra a l’estiu i per a la gestió sostenible de l’aigua. Aquesta xarxa d’eixos suposarà 12 eixos amb prioritat per a les persones i 15 noves places en els seus encreuaments.
Actuacions previstes a Sant Martí dins el model Superilla Barcelona / AjBCN
Concretament, els eixos verds horitzontals seran els d’Almogàvers, Sancho d’Àvila, Cristòbal de Moura, Pujades, Doctor Trueta i Bolívia, i els verticals, Àlaba, Ciutat de Granada, Lope de Vega, Fluvià, Treball i Puigcerdà. En total, generaran 10 hectàrees noves de verd, i se sumaran a la xarxa d’eixos prevista a la trama Cerdà de l’Eixample, amb 21 eixos i 21 places que s’executaran sota la mateixa filosofia que els del 22@. A més, es fomentarà la rehabilitació i el reciclatge urbà en el teixit construït per tal de reduir els residus i les emissions, millorar el consum energètic i preservar el paisatge.
Urbanisme feminista
Finalment, la reconversió es farà amb criteris d’urbanisme feminista, un aspecte que l’ajuntament ha destacat com a “punt rellevant”, ja que serà el primer planejament urbanístic que incorpora la mirada de l’urbanisme feminista en el disseny de l’espai i dels nous eixos perquè s’atenguin les necessitats dels homes i les dones i de tots els col·lectius de forma equitativa. Aquesta perspectiva s’ha determinat com a model a seguir en cadascuna de les transformacions que es vagin duent a terme com ara reactivar espais buits amb usos temporals i tanques transparents i es potenciaran les cantonades i espais d’estada amb mobiliari urbà.