Des de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015 fins a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 hauran passat dos anys. Dos anys en què les forces independentistes, que van guanyar en escons però no en vots, han hagut de superar tota mena d’obstacles —interns i externs— perquè els catalans puguin pronunciar-se en un referèndum. Encara no se sap què passarà aquell dia, però aquesta setmana l’independentisme posarà el marc legal per a la seva celebració. Així és com ha arribat fins aquí.

El plebiscit guanyat i perdut (27/9/15)

Malgrat que no tots els partits van acceptar aquestes normes de joc, les eleccions del 27-S van ser convocades com a plebiscitàries: el plebiscit que l'Estat espanyol no deixava celebrar. En cas de victòria de l’independentisme, s’havia d’iniciar un procés que culminés amb la declaració de la independència. Aquest marc només va ser compartit per Junts pel Sí i la CUP, les dues candidatures independentistes, que van aconseguir la majoria absoluta d'escons (72 de 135), però no de vots (47,74%). La CUP va admetre que el plebiscit, tal com s'havia plantejat inicialment, no s'havia guanyat. Va descartar la DUI. Va iniciar-se un període incert amb l'intent d'investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat.

Sergi Alcàzar

Inici del procés (9/11/15)

En el primer ple de la nova legislatura, que va coincidir amb el primer aniversari del procés participatiu del 9-N, les forces independentistes al Parlament van aprovar la declaració d'inici del procés polític. El text declarava l'inici del "procés de creació de l'estat català independent en forma de república" i establia que la cambra "no se supeditaria a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010". La declaració va generar algunes tensions en el si del govern en funcions, perquè alguns membres ho van considerar una cessió a la CUP.

El pas al costat (9/1/16)

Junts pel Sí necessitava els vots de la CUP per poder formar govern, i la CUP no volia Artur Mas de president. Els anticapitalistes van mantenir el seu veto al president fins al final, malgrat algunes campanyes de pressió. I finalment Junts pel Sí va ser qui va cedir. Artur Mas va fer el famós pas al costat en favor del llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que anava en la posició quatre de la llista de la seva demarcació. El també president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va ser investit a poques hores d'expirar el termini, que hauria suposat la convocatòria automàtica d'eleccions al Parlament. Aquella investidura va tenir una segona víctima: Antonio Baños, cap de llista de la CUP.

Pressupostos tombats (8/6/16)

S'havia aconseguit investir un president i s'havia signat un acord d'estabilitat, on la CUP es comprometia a no posar en problemes el Govern. Però els anticapitalistes no s'ho van pensar a l'hora de tombar uns pressupostos que consideraven insuficients cinc mesos després de la investidura. "Avui nosaltres no estem contentes, avui la CUP hagués volgut fer una altra cosa", argumentava la diputada cupaire Eulàlia Reguant. El president Puigdemont responia anunciant que se sotmetria a una qüestió de confiança per saber amb quin suport comptava per tirar endavant el seu full de ruta.

Sergi Alcàzar

Referèndum o referèndum (28/9/16)

El president Carles Puigdemont va sotmetre’s a la qüestió de confiança, que va aconseguir superar amb els vots de la CUP. Ho va fer amb la famosa fórmula "referèndum o referèndum". Per aconseguir la confiança de l'esquerra independentista, Puigdemont va reiterar el seu compromís amb un referèndum per culminar el procés, ja fos acordat amb l'Estat espanyol o sense entesa. També va fixar-hi data: la segona quinzena de setembre del 2017 (amb marge d'error d'un dia, finalment).

Pacte Nacional pel Referèndum (23/12/16)

Amb el president Carles Puigdemont i l'alcaldessa Ada Colau al capdavant, el Pacte Nacional pel Referèndum va constituir-se a dos dies de Nadal. Va sorgir de les cendres de l’antic Pacte Nacional pel Dret a Decidir. L'objectiu: fer tot el possible, a nivell nacional i internacional, per defensar un referèndum acordat amb l'Estat espanyol (en cap cas plantejava un escenari unilateral). La comissió executiva del Pacte Nacional, presidida per l'exdiputat socialista Joan Ignasi Elena, encarnava la transversalitat que es buscava. En dos mesos aconseguiria mig milió de signatures a favor de la consulta.

Dinar discret (11/1/17)

Malgrat que no va saber-se fins un mes i mig després, l'11 de gener Carles Puigdemont va viatjar fins a Madrid, on va dinar de forma secreta amb Mariano Rajoy a la Moncloa. En aquella reunió el president català va insistir en la proposta d'un referèndum acordat amb l'Estat, i el president espanyol va insistir en la seva negativa a parlar sobre la qüestió.

puigdemont brussel·les foto acn

ACN

La demanda arriba a Brussel·les (24/1/17)

El president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, van anar fins al Parlament Europeu, a Brussel·les, on van defensar la necessitat d'un referèndum d'independència per a desencallar la qüestió catalana. "Europa no podrà mirar cap a una altra banda. Europa ha de ser part de la solució", assegurava Puigdemont. "Europa se la juga també a Catalunya", afirmava Romeva, que afegia que "seria impensable que no escollís la democràcia".

Hi ha pressupostos (22/3/17)

Junts pel Sí i la CUP van aprendre dels errors del primer intent d'aprovar uns pressupostos. Setmanes abans de l'aprovació dels nous comptes, els dos partits van conformar una taula de negociació, que va reunir-se periòdicament. Els anticapitalistes van aconseguir arrencar del Govern algunes concessions, especialment en matèria tributària i pla de xoc social. En un consell polític a Vilafranca del Penedès el 28 de gener del 2017, la CUP va donar el sí definitiu als pressupostos: 39 vots a favor, 22 en contra i dues abstencions. Va condicionar-los al referèndum. Van aprovar-se al Parlament el 22 de març.

Condemnes pel 9-N (13/3/17)

El 13 de març, l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau van ser condemnats pels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional pel 9-N. A més de multes econòmiques, van ser inhabilitats per dos anys, un any i nou mesos i un any i sis mesos, respectivament. El 22 de març va ser el torn del llavors líder del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, que va ser jutjat al Tribunal Suprem i condemnat a inhabilitació per un any i un mes. La judicialització del procés va cobrar-se les seves primeres víctimes.

Mas, Ortega i Rigau surten del judici 9N / Sergi Alcàzar

Sergi Alcàzar

Compromís de tothom (21/4/17)

La polèmica la va obrir el responsable d'organització del PDeCAT, David Bonvehí, que va dir que presentarien un "candidat autonomista" si el procés fracassava. L’episodi va posar de manifest la pugna soterrada entre PDeCAT i ERC pel lideratge del procés. El Govern va respondre tancant files. En un acte solemne al Pati dels Tarongers, tots els membres del Govern van signar un document on es comprometien a "organitzar, convocar i celebrar un referèndum".

El Govern se’n va a Madrid (22/5/17)

La mateixa delegació que a finals de gener va viatjar a Brussel·les (Puigdemont, Junqueras i Romeva), va anar a Madrid quatre mesos després. A la capital espanyola van ser rebuts per la seva alcaldessa, Manuela Carmena. A l'Auditori de l'Ajuntament, el president català va llançar la seva última crida a impulsar un referèndum acordat. Dos dies després, Puigdemont va enviar una carta a Rajoy: “Ha arribat el moment de seure a dialogar”. El president espanyol va respondre l'endemà, també per carta: "És impossible i liquida l'ordre constitucional".

Data i pregunta (9/6/17)

Després de moltes especulacions, des del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, el 9 de juny el president Puigdemont va fixar data definitiva al referèndum: l'1 d'octubre. També va anunciar la pregunta: "Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?".

El Govern del referèndum (14/7/17)

Unes declaracions de l’exconseller Jordi Baiget, generant dubtes sobre el compromís d’alguns consellers del Govern amb el referèndum (per temor a les represàlies), van tenir una primera víctima: el mateix Baiget va ser cessat immediatament. Després l’executiu va fer una remodelació per reiterar aquest compromís. Van sortir els consellers Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz. Van entrar Jordi Turull, Joaquim Forn i Clara Ponsatí.

La legalitat pròpia (6/9/17)

Malgrat el secretisme de la majoria independentista, els plans de Junts pel Sí i la CUP passen per aprovar en el ple que comença aquest dimecres dues de les anomenades lleis de desconnexió: la del referèndum i la de transitorietat jurídica (que només entrarà en vigor si guanya el ‘sí’ l’1 d’octubre). Després de l’aprovació de la primera, el Govern en ple signarà el decret de convocatòria del referèndum. L’inici de la campanya està previst per al 15 de setembre, passada la ‘Diada del sí’. I l’1 d’octubre, si res no falla, les urnes.