El cotxe elèctric és, per a molts, una de les vies per aconseguir una mobilitat sostenible. No obstant, per a Lídia Montero, responsable de Smart Mobility, dins del laboratori InLab FIB de la UPC, la solució passa pel transport públic i una oferta “intermodal” que faci que la gent utilitzi el cotxe el mínim possible. “És igual si és elèctric o de combustió”, ha afegit. Montero ha lamentat les deficiències del transport públic, tant per la seva manca, a moltes zones de Catalunya, com pel mal funcionament, a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Lídia Montero ha participat en el sisè debat FOCUS ON, titulat ‘El futur de la mobilitat: tecnologia, sostenibilitat i ciutats’, en el qual ha debatut amb Manel Nadal, secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Manuel Puga, CEO d’Avomo, i Josep Nadal, mànager del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC).
“Cal repensar globalment de manera sistèmica el que és la mobilitat. Cal reduir l'accés a la mobilitat individual per vehicle. I m’és igual que sigui de combustió o sigui elèctric. Però crec que s'ha de reduir, per intentar fomentar que s'utilitzin, en desplaçaments curts, mobilitat activa, i per una mica més llargs, bicicletes. I si no, transport públic”, ha expressat Montero, que també ha recalcat que cal “fer més amables les ciutats de cara al ciutadà”.
Sobre com fer que la ciutadania es mogui cap a opcions més sostenibles, es va mostrar escèptica sobre que funcioni el model pastanaga, però sí va coincidir amb la resta de participants en el debat d’ON ECONOMIA en què cal molta oferta, “canviar el paradigma i que sigui intermodal: agafo un transport, arribo a una destinació, després n’agafo un altre, i tenir aquesta flexibilitat. Però jo crec que indubtablement el que cal és fer més amables les zones metropolitanes i caminar cap a la sostenibilitat”.
Lídia Montero també ha parlat de la col·laboració público-privada, que “és absolutament imprescindible”, així com “que tots els agents implicats han de tenir un consens i haurien d'estar alineats en una certa direcció”. Això sí, ha mostrat un temor: “A mi el que em preocupa molt és que no acabin agafant el govern d'aquesta situació les empreses tecnològiques. Em preocupa moltíssim, perquè són un pou incontrolable”.
La responsable de Smart Mobility, dins del laboratori InLab FIB, no ha acabat de coincidir amb Manel Nadal, que ha defensat l’accessibilitat al transport públic per les subvencions que n’abaixen el preu: “Jo no soc tan optimista amb el fet que tothom pugui accedir a un transport públic satisfactori. Només cal obrir la televisió o encendre la ràdio per veure les queixes que se senten cada dia”. A més, “la cobertura és molt diferent a nivell territorial, i fins i tot dins de l'àrea metropolitana es veuen grans diferències”.
Montero ha parlat també dels models de mobilitat que estan funcionant millor a escala internacional. “Hi ha diversitat. A nivell europeu, les ciutats han desenvolupat polítiques actives per fer canvis sistèmics importants. Hi ha exemples com Estocolm, Berlín, París i, encara que a més petita escala, però a moltes ciutats europees. Bàsicament, el que es busca és fer actuacions que portin a un urbanisme més humà, més amable amb el ciutadà i reduir el pes de la mobilitat motoritzada”.
La doctora per la UPC ha volgut acabar amb un missatge optimista pel que fa a les futures generacions: “Jo tinc l'esperança que siguin més conscients de l'entorn en què viuen, més respectuosos del medi ambient i que es mirin i valorin la necessitat de fer un desplaçament: si poden teletreballar una certa part del temps, aleshores reduir aquest desplaçament; si poden consumir productes de proximitat, consumir-lo, etc.”.
Pots veure el debat sencer a continuació: