La mobilitat del futur, i ja en el present, ha de ser sostenible, per a la qual cosa, a més del camí cap al cotxe elèctric, o altres tecnologies que descarbonitzin el sector, calen més i millors alternatives al cotxe privat. Des d’un transport públic de qualitat a més opcions de transport compartit. Una d’aquestes opcions han de ser les VTC, com ha reivindicat el sector, perquè a més d’existir la demanda, generen llocs de treball i, sobretot, contribueixen a la mobilitat sostenible amb grans flotes de cotxes elèctrics.
Aquestes són algunes de les conclusions de la cinquena entrega de FOCUS ON, en la qual, sota el títol ‘El futur de la mobilitat: tecnologia, sostenibilitat i ciutats’, han debatut Manel Nadal, secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manuel Puga, CEO d’Avomo, Lídia Montero, responsable de Smart Mobility dins del laboratori InLab FIB, de la UPC, i Josep Nadal, mànager del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC).
El debat ha tingut en el futur de les VTC a Catalunya el punt més vibrant, ja que ens trobem a les portes d’una nova legislació per regular al taxi i els vehicles de transport amb conductor i el FOCUS ON ha assegut al mateix plató un representant del sector, Manuel Puga, i un dels màxims responsables de la llei, Manel Nadal. Tots dos han topat per la restricció de llicències VTC, tot i que Nadal ha admès l’aportació d’algunes empreses del sector per la mobilitat sostenible.
El secretari de Mobilitat i Infraestructures ha avançat que estan en fase de redacció de l’anomenada ‘llei del taxi’, que es preveu que es presenti al sector abans d’acabar el maig i entri en tràmit parlamentari al juny. Pel que fa al contingut, ha dit que “les VTC no desapareixeran, es mantindran”, i també es regularan “per temes ambientals, per temes de congestió, etc.”. De cara a futur, les VTC aniran perdent pes, perquè si cal incrementar l’oferta, es farà amb taxis, que tenen una obligació de donar servei i preus fixats per llei.
Manuel Puga ha respost amb duresa: “Estem preocupats perquè la sostenibilitat, a més de ser en el terreny del cotxe elèctric, també ha de ser en el de generació d’ocupació i de prestació de servei als ciutadans. Nosaltres a Barcelona, avui tenim més de 1.000 persones treballant en la nostra companyia i estem francament preocupats perquè, si al final se'ns restringeix l'accés als usuaris, haurem de fer més petit el nostre negoci i, per tant, fer un ERO molt notable”.
El CEO d’Avomo, que treballa amb cotxes elèctrics, fins al punt que ha construït electrolineres per poder carregar-los, ha defensat que cal més oferta: “Avui a Barcelona el servei conjunt de taxi i VTC és necessari. De tant en tant veiem que hi ha col·lapses en esdeveniments puntuals, o a l'hora punta de sortida de Sants costa trobar el servei que es demana. Per tant, pensem que oferim un servei conjunt, com en moltes altres ciutats, que és necessari i, sobretot, que la gent utilitza. Nosaltres no tenim cap VTC que circuli buida, perquè seria un contrasentit: econòmicament seria un desastre i a més congestionaríem la ciutat”.
Pel que fa al preu, Puga ha retret a Nadal que si hi ha menys oferta, pujarà el preu, i ha lamentat que no es tingui en compte els esforços del sector per a la sostenibilitat: “Fem inversions per poder descontaminar la ciutat, descongestionar-la, i fins i tot, allà on no som capaços de trobar infraestructura pública, invertim en infraestructura de recàrrega, comprem cotxes elèctrics i tenim un compromís absolut de no emetre el 2027. Crec que som part d’aquesta solució”.
El moment de la mobilitat sostenible
El debat sobre les VTC s’ha produït a la segona meitat del FOCUS ON, que ha arrencat amb una diagnosi de com veuen la mobilitat sostenible els convidats. Per a Manel Nadal, “és una necessitat i una oportunitat, perquè la necessitem per moure persones, per moure mercaderies, però en aquests moments té efectes negatius la congestió, la contaminació, etcètera, i si no anem a la mobilitat sostenible, les noves generacions viuran pitjor que nosaltres. I és una oportunitat perquè podem incrementar la qualitat de vida de les generacions futures, podem crear una economia més sostenible”.
Per a Lídia Montero, responsable de Smart Mobility dins del laboratori InLab FIB, de la UPC, “és imperiós” anar cap a la sostenibilitat, i reclama “canvis sistèmics importants de tal manera que es redueixi la dependència dels combustibles fòssils”. Josep Nadal, mànager del CIAC, ha apuntat que “ha de ser a llarg termini i atendre les necessitats no només dels ciutadans, sinó també de les empreses”.
“Nosaltres no entenem la mobilitat que no pugui ser sostenible. Els temps ens imposen anar en aquesta direcció. Com a companyia, tenim el pla d’assolir zero emissions abans del 2027, molt abans que qualsevol altra meta reguladora. Avui dia, més de la meitat dels quilòmetres que fem en alguns punts són 100% elèctrics. Sempre hem pensat que, fent més d’un milió i mig de quilòmetres al dia, no podíem permetre’ns no ser sostenibles”, ha dit Manuel Puga.
En aquest camí, tots els participants han coincidit en la necessitat d’enfortir la col·laboració público-privada. “Hem de construir un futur junts, i les administracions tenen un paper fonamental a l'hora d'establir regulacions i gestionar les ciutats. Per la meva banda, crec que les empreses ens hem de posar al servei de les administracions per poder oferir, conjuntament amb elles, solucions”, ha dit el CEO d’Avomo.
Josep Nadal ha explicat que des del CIAC han creat la Fundació Movem, en el qual la Generalitat té dues cadires i que compta també amb altres clústers vinculats a la mobilitat, per col·laborar i buscar una visió de 360 graus. “A nivell europeu, hi ha molta enveja cap a Catalunya, en el bon sentit, perquè som capaços d'unir i d'atreure moltes inversions. Hem vist que la primera planta xinesa s'ha instal·lat aquí a casa nostra, on també es va instal·lar en el seu dia la primera planta japonesa”, ha afegit, i ha lloat la feina de l'administració, però també els centres tecnològics, les universitats i l'ecosistema d'innovació.
Lídia Montero ha coincidit que cal aquesta col·laboració i hi ha afegit un temor: “És absolutament imprescindible, i que tots els agents implicats han de tenir un consens i haurien d'estar alineats en una certa direcció. A mi el que em preocupa molt és que no acabin agafant el govern d'aquesta situació les empreses tecnològiques. Em preocupa moltíssim, perquè són un pou incontrolable”.
Manel Nadal ha defensat que ja hi ha molta col·laboració público-privada. “L'estem practicant. En l'alta velocitat, hi ha operadors privats. En l'àmbit del transport públic per carretera de passatgers, hi ha un model concessional amb empreses privades. El govern de la Generalitat acaba de tirar endavant el pla d'impuls del vehicle elèctric, amb 800 milions. Tenim un institut de recerca en l'àmbit de l'automòbil, que està funcionant, i en l'àmbit de la mobilitat hi ha plataformes d'informació de dades de mobilitat que compartim amb els operadors públics, amb els privats”.
Model pastanaga o obligació?
Que el futur ha de passar per la mobilitat sostenible és indiscutible per als ponents, però també que hi ha reticències i que s’han de superar. La qüestió és com. Manel Nadal aposta més per la pastanaga que per la fuetada: “Jo crec que és sobretot un problema d'oferta. Has d'oferir a la gent un model de mobilitat multimodal, amb un bon transport públic, un bon mecanisme d'oferta de taxis, de VTC, de bicicletes, etc. A mi m'agrada més la pastanaga. És intentar que la gent evolucioni cap a aquest model més sostenible perquè el veu millor. I no pas el càstig. No ens hem de fer desagradables a la gent”.
Lídia Montero no ho veu igual: “Tant de bo, però soc una mica escèptica. Estic d'acord que cal donar moltes opcions, canviar una mica de paradigma i que sigui intermodal: agafo un transport, arribo a una destinació, després agafo un altre, i tenir aquesta flexibilitat. Però jo crec que indubtablement el que cal és fer més amables les zones metropolitanes i caminar cap a la sostenibilitat”.
Josep Nadal prefereix la pastanaga: “No podem imposar, sempre s'ha de proposar. Amb això no tenim alternativa, hem de fer propostes sobre la taula i al final és l'usuari qui a través de la seva decisió de compra, escull el que acaba sent funcional. Això és indiscutible. I s'ha de facilitar que això sigui així, però hem d'entendre que les solucions que s'hagin de posar sobre la taula han de ser sostenibles en el temps. Qualsevol cosa imposada difícilment serà sostenible en el temps”.
Puga és optimista, “perquè estem en un camí on cada cop els joves tendeixen a no tenir cotxe propi, a fer servir el transport col·lectiu”, però també veu reticències al canvi. “Hem de treballar junts amb les administracions, més enllà de les prohibicions, fomentant nous models i permetent que aquells serveis que la gent adopta en comptes del seu cotxe privat puguin evolucionar, guanyar quota i territori, utilitzar millor l’espai públic, ser més sostenibles, contaminar menys i fer servir la mobilitat compartida”.
El debat va tocar altres aspectes, com les traves a la mobilitat sostenible, el risc d'exclusió rural, repensar les ciutats i el cotxe autònom. Trobareu totes les intervencions en la gravació completa del debat: