Les intencions de Donald Trump de prendre el control de Groenlàndia, potser per la força, poc després de detenir Maduro i anunciar el control del petroli veneçolà, tenen tot Occident alerta i tensen el futur de la geopolítica mundial. Per primer cop, Trump amenaça directament un membre de l'OTAN: Dinamarca. Tot i que l'accés als minerals crítics és un dels arguments principals per defensar el seu interès en aquesta illa amb 2,1 milions de quilòmetres quadrats i una població de 56.836 habitants, no és l'únic. Entre les incògnites que s'obren al pas d'aquesta tensió, hi ha la de com poden avançar les relacions econòmiques entre els Estats Units i la Unió Europea. I l'aposta pel cotxe elèctric, les plaques fotovoltaiques, l'hidrogen verd o el biometà poden ser clau per combatre Trump i deixar de dependre del seu gas.
La reducció progressiva del gas rus importat a Europa ha derivat en un augment de l'arribada de gas natural liquat per mar des dels Estats Units, intercanvi que va afavorir una rebaixa en els aranzels a Europa. L'any 2024, els Estats Units van ser el principal proveïdor de fora de la Unió Europea (només per darrere de Noruega) de gas, amb el 16,5% del total. És també el primer exportador de liquat, amb un 57,7% del total i una pujada del 8,1%, xifres actualitzades el 2025. A més, més d'un 18% del petroli que arriba a la Unió Europea prové dels Estats Units.
En cas d'una escalada de tensions o de voler prendre mesures econòmiques contra l'administració Trump, el marge de maniobra de trobar altres fonts de combustibles fòssils és reduït per a Europa i, encara més si perd el potencial petrolier i gasístic que pot haver-hi a Groenlàndia en favor dels Estats Units. Hi ha, per tant, només una via per reduir la dependència energètica i que, a més, podria afeblir econòmicament els Estats Units: apostar per les energies renovables, més barates i de producció autòctona (cal vent, sol, aigua i matèria orgànica en el cas del biometà). És, a més, una via de la qual Trump renega, ja que ha frenat els principals parcs eòlics recentment i aquest mateix dimecres retirava els Estats Units de tots els acords pel clima, tot refermant el seu negacionisme del canvi climàtic.
Però l'aposta per la transició energètica "ja no és una qüestió climàtica, sinó també econòmica", ha alertat aquest dijous en una videoconferència la professora en Estudis Bèl·lics, Clima i Energia del King's College de Londres, Pauline Heinrichs. "En un moment en què el continent europeu està clarament interessat a invertir en seguretat, és sorprenent que això encara coincideixi amb les inversions en combustibles fòssils i les futures inversions en combustibles fòssils. Europa finalment ha de poder unir els punts d'aquesta manera. La transició per abandonar els combustibles fòssils i el petroli específicament és per aquesta raó, no ideològica. És una necessitat econòmica, sobretot quan les polítiques de transició tot just s'estan desenvolupant, i una cosa que la UE s'ha de prendre seriosament, sense esperar una altra crida d'atenció".
Si un dels motius per invertir en seguretat és, més enllà de les exigències de l'OTAN, fer que Europa depengui menys dels Estats Units per defensar el seu territori (amb l'aliança tremolosa com està des de fa mesos), la transició energètica accelera el procés de fer-se sobirà, autònom, que és el camí que marca la geopolítica de tensions mundials creuades i menys confiança interna en el bloc occidental.
Ara per ara, Espanya ja produeix més del 50% de la seva electricitat amb renovables i hi ha països, com precisament Dinamarca, que s'acosten al 100%. A més, Dinamarca preveu reemplaçar tot el seu gas amb biometà de cara al 2035. Per al 2030, la Unió Europea s'ha compromès a reduir un 55% les emissions amb efecte d'hivernacle i, per aconseguir-ho, ha d'arribar a un 42% de quota de renovables sobre el brut total energètic, pel 24,5% actual.
Per arribar als seus objectius posteriors, Europa necessita inversions d'uns 812.000 milions d'euros anuals en 22 sectors diferents fins al 2030, segons un informe recent del think thank I4CE Institute for Climates Economics. Tenint en compte que les llars cada cop estan més electrificades i que l'electricitat està cada cop més dominada per les renovables (alguns països també aposten per la nuclear), els reptes estan més enllà de l'electricitat i l'augment dels aerogeneradors eòlics i les plaques fotovoltaiques. Les calefaccions de gas, la indústria (que a elevada calor, no pot sostenir-se només amb electricitat) i el transport són els reptes principals. Per això, els cotxes elèctrics, i l'augment del biometà i de l'hidrogen verd, que hauran de substituir els fòssils en transport pesat i indústria, seran les claus perquè aquesta transició sigui completa. Per ara, la Comissió Europea va fer un pas enrere en aquest sentit quan va flexibilitzar fa unes setmanes l'electrificació dels automòbils.
Ara bé, per a aquesta transició energètica i digital, on els xips i l'electrònica tindran cada cop més pes, cal un element essencial que, avui dia, fa Europa també depenent, però de la Xina: les terres rares. I tot i que ha encetat un projecte per tornar a la mineria a tot el territori i hi ha jaciments arreu, Groenlàndia és justament un dels punts clau.
En aquest sentit, durant la videoconferència, l'exministre d'Energia de Bulgària, Julian Popov, ara investigador a Strategic Perspectives, ha assegurat que "la diplomàcia europea pot fer d'aquesta crisi una oportunitat". "Pot desplaçar el debat cap a la transició energètica i industrial i, alhora, donar un suport al ràpid augment de la inversió en xarxes i emmagatzematge a la Unió Europea", ha assenyalat.
Petroli, gas i terres rares
Sobre les motivacions de Trump per interessar-se en Groenlàndia, l'investigador en seguretat climàtica a la Universitat de Copenhaguen, Jakob Dreyer, ha apuntat que els Estats Units, tot i que Trump sigui negacionista, té estudiat "l'impacte del canvi climàtic en l'àmbit mundial, incloent-hi l'impacte de l'Àrtic en les rutes marítimes, la solidesa de l'aigua, l'equipament i les inversions militars, i en la dinàmica dels conflictes". I és en aquest sentit en què ho considera clau.
El consultor de negocis d'origen groenlandès Nick Bæk Heilmann, que ha treballat per als governs de Groenlàndia i Dinamarca, va expressar que creu que "les terres rares i els minerals no són el motiu principal" de les pretensions estatunidenques, "tot i que l'ajuden en el relat". "El mercat de Groenlàndia per als minerals rars ja està obert a inversions estrangeres i, fins i tot en el context de pressió dels Estats Units, el país ha convidat a fer-hi aquestes inversions. No cal, per tant, envair el país per explorar minerals", ha assenyalat. Ha apuntat, en canvi, a una possible voluntat "d'expansió del territori" del país, que es podria deure a motivacions estrambòtiques com la voluntat dels milmilionaris de Silicon Valley per tenir un terreny d'assaig de noves tecnologies militars, de l'espai i d'altres tipus, així com construir-hi un hub d'intel·ligència artificial.
Cert és, en qualsevol cas, que les reserves sota el gel d'urani són les sisenes més grans del món, les de terres rares les segones per darrere de la Xina, les de gas natural sense descobrir tenen potencial d'estar entre les més potents del món, i a les costes podria haver-hi també importants reserves de petroli.