La patronal fotovoltaica UNEFCAT llança una ofensiva per firmar la pau amb el camp, que s'oposa de manera pràcticament sistemàtica als seus projectes. Aquest dimecres, a la sala de premsa del Parlament, presentaran un acord amb l'Associació Catalana de Comunitats de Regants que qualifiquen d'"històric" i "de país" i que "dona resposta al bloqueig institucional generat després de la no ratificació del decret llei 12/2025 i que vol establir les bases per a una nova regulació amb àmplia legitimitat i social", segons el comunicat conjunt d'ambdues entitats. 

Mentre que Unió de Pagesos va informar a finals de juliol que han presentat al·legacions a 22 projectes fotovoltaics només durant el primer semestre de l'any, el portaveu de la patronal fotovoltaica, Salvador Salat, és partidari de "reformar la llei agrària per tal de concretar les indemnitzacions previstes als agricultors" quan un parc fotovoltaic ocupa espais de cultiu. 

En els darrers anys, després d'una moratòria que impedia instal·lar renovables i d'un tap administratiu per la manca de recursos i l'allau de queixes, Catalunya s'ha estancat preocupantment en l'avenç d'energies renovables. I és molt dependent d'una energia nuclear que camina cap al seu desmantellament, que a Ascó i Vandellòs s'ha d'acabar de culminar el 2035. L'energia nuclear suposa un 60% de la producció i un 40% de la demanda elèctrica del país, mentre que les renovables només representen un 21,6% de la producció i un 16% del consum elèctric. Això mentre a Espanya ja se supera de mitjana la meitat de l'electricitat consumida produïda amb renovables. 

En aquest context, són diversos els projectes presentats pel Govern d'Illa per tal d'agilitzar la instal·lació d'energia renovable, que pel 2030 hauria d'augmentar les renovables instal·lades en un 79,8% per tal d'arribar a la meitat de generació elèctrica amb renovables. 

El pla més ambiciós per tal d'agilitzar aquests projectes és el decret llei 12/2025, al qual Junts i Esquerra es van acabar oposant en part justament per l'actitud crítica d'Unió de Pagesos. Des del camp es demanava preservar la continuïtat de la pagesia i prioritzar terrenys ja degradats o amb sòl artificial a l'hora d'instal·lar nous projectes. El decret regulava l'incipient mercat de bateries d'emmagatzematge i declarava béns d'interès públic superior els projectes de renovables per tal d'agilitzar-ne la tramitació.

La negativa de Junts i Esquerra va fer que el decret ni tan sols arribés a la votació del ple i que el Govern el retirés de l'agenda parlamentària. I concretava que es permetien els projectes fotovoltaics en terrenys urbanitzats i abandonats i en zones amb sòl agrícola d'alt rendiment sempre que no sigui possible una explotació viable i no se superi la producció de 5 MW en aquests terrenys. A zones industrials o logístiques, es permetia instal·lar renovables sense modificar el planejament urbanístic. 

Amb aquest acord amb els regants, la fotovoltaica pretén apropar-se més als agricultors per tal d'arribar a un consens sobre la coexistència amb les renovables. "Hem començat amb ells, però ens agradaria també parlar amb Unió de Pagesos i arribar a un pacte similar", reconeix Salat a ON ECONOMIA.