Les pluges, que han impulsat l'energia hidràulica, i no la instal·lació de només 81,92 MW nous d'energies netes, han fet que Catalunya millori l'aportació de renovables a l'electricitat el 2024. Però el 18,6% que sumen fotovoltaica, eòlica i hidràulica està encara molt lluny de la dependència nuclear catalana, que cobreix la meitat de la seva llum amb els reactors i un 15,4% amb importacions d'altres territoris, segona font principal d'electricitat catalana. Catalunya depèn en un 65% dels reactors nuclears i les importacions d'electricitat i en un 82% si hi sumem els cicles combinats de gas i cogeneració. 

Mentre els portaveus de l'Observatori d'Energies Renovables de Catalunya (Obercat) presentaven aquestes xifres i alertaven que Catalunya només ha cobert un 20% dels seus plans de descarbonització elèctrica camí a 2030, el Govern retirava la votació del decret 12-2025, aprovat el passat mes de juny i que justament pretenia accelerar les renovables i regulava les bateries a Catalunya. Una passa enrere que dificultarà el difícil repte de Catalunya amb les renovables: multiplicar per cinc en cinc anys la potència instal·lada. 

Vigent fins al pròxim dia 21, el decret decau davant la manca de suports al Parlament, ja que Junts i Esquerra s'hi havien pronunciat en contra. Es tracta d'una llei que preveia escurçar els temps administratius i simplificar els tràmits i facilitava la conversió en projecte d'interès públic de projectes de renovables per tal que no es frenin tant per recursos i queixes.

"És una molt mala notícia per a la transició energètica i per a l'economia catalana", expressava Gorka Martí, director de serveis de Sonnen a Espanya i un dels responsables d'Obercat. 

Abans no es reflecteixi aquest decret en l'acceleració dels tràmits, "el termini mitjà continua sent de mil dies perquè arrenqui un projecte de renovables", assenyalava la co-delegada de la patronal fotovoltaica catalana Unefcat, Helena Badger, que feia incís en el fet que "uns 65 projectes han caigut per culpa d'aquests terminis". 

Tant ella com el president de la patronal eòlica Eoliccat, Víctor Cusí, es queixaven també dels 12 milions en taxes que han pagat els projectes renovables sense que això hagi ajudat a accelerar la tramitació de projectes. La tramitació urbanística és la responsable del fre a molts dels projectes un cop han rebut autoritzacions de la Generalitat. 

Catalunya va tenir l'any passat una demanda elèctrica de 44.112 GWh, un 0,7% menys que el 2023, dels quals 22.178, la meitat, es van cobrir amb els reactors nuclears d'Ascó i Vandellòs. Tot i recular un 1,6%, la nuclear va representar un 50,3% de la demanda. Això suposa una dependència de més del doble que a Espanya, que va generar un 19,57% de la seva electricitat amb nuclears. 

En contrast, l'aportació de les renovables va ser a Catalunya tres vegades menor que al conjunt de l'estat, amb una aportació del 18% davant d'un 56% espanyol. Tots els plans europeus, espanyols i catalans apunten la necessitat d'augmentar la producció de renovables per tal que baixin les emissions de CO₂ i, per tant, s'ajudi a contrarestar el canvi climàtic. Les renovables també més barates que la resta i aporten una sobirania més elevada que el gas, que depèn de les importacions, i que la nuclear, que depèn de l'urani.  

Tot i això, la nuclear també es considera una energia sense emissions i, en cas que es compleixi el tancament català progressiu de les tres centrals previst per a 2030,2032 i 2035, Catalunya hauria d'incrementar l'ús d'importacions d'electricitat i d'energies d'origen fòssil com el cicle combinat de gas. 

En el balanç d'intercanvis, va augmentar la seva dependència de les importacions, que van sumar un 15,17% del total de la demanda, 6.789 GWh, un 8,1% del que va necessitar en 2023 i un punt percentual més de proporció sobre el total, que l'any anterior va ser del 14,2%. 

Els cicles combinats, tot i caure un 17,6%, també van aportar més que qualsevol font renovable per separat, i van ser el tercer origen d'electricitat amb un 11% de la demanda elèctrica. Sumant-hi la cogeneració, el gas fòssil cremat ha aportat un 18,2% de la demanda elèctrica. 

Pel que fa a les renovables desglossades, la hidràulica va cobrir un 9,6% de l'electricitat i ha augmentat la seva aportació un 62% respecte als anys anteriors, marcats per la sequera. L'energia eòlica ha aportat menys el 2024 que l'any anterior i suma un 6,4% de la demanda.

La fotovoltaica tan sols ha sumat el 0,95% de la demanda elèctrica tot i haver crescut un 4,3% i la resta de renovables (biogàs, residus, solar tèrmica i biomassa) han aportat 887 GWh i el 2% de la demanda elèctrica. 

Una de les bones notícies compartides per l'Obercat és l'avenç de les bateries d'emmagatzematge, que compten ja amb 2,2 GW de potència amb permisos d'accés concedit i 4,1 GW en curs.