El govern català ha aprovat aquest dimarts un decret llei amb l'objectiu de regular i incentivar l'emmagatzematge d'energia mitjançant la instal·lació de bateries. El decret aprovat aquest dimarts també declara d'interès públic superior els projectes de parcs solars i eòlics, les línies de connexió a la xarxa i també les instal·lacions d'emmagatzematge energètic. 

La Generalitat ressalta que les bateries redueixen el risc d'apagada en el sistema elèctric i, en cas de caiguda de la xarxa, poden funcionar de manera aïllada, cosa que permet que el consumidor segueixi disposant d'electricitat i contribuint a la ràpida recuperació del subministrament. Per aquest motiu, el Govern considera "imprescindible" definir la seva tramitació urbanística i energètica per aclarir el marc normatiu i dotar-les d'una major seguretat jurídica. A banda, l'aprovació d'aquest decret llei servirà per alleujar la burocràcia que impliquen els proejctes d'energia renovables. 

Regulació i tramitació d'instal·lacions

D'aquesta manera, les empreses desenvolupadores de projectes, els ajuntaments i la ciutadania disposaran d'una regulació que eliminarà qualsevol dubte sobre com tramitar aquest tipus d'instal·lacions i permetrà accelerar-ne la implantació amb garanties per a tots els actors implicats. En aquest sentit, el decret llei aprovat aquest dimarts introdueix, per via d'urgència, mesures reguladores per a instal·lacions de bateries amb una potència superior a 500 quilowatts (kW).

En concret, es modifica el decret de renovables aprovat el 2019 per fixar els criteris d'implantació d'instal·lacions d'emmagatzematge independents com per a aquelles vinculades a parcs eòlics o solars.

Pel que fa al reconeixement d'aquestes instal·lacions com a fonts d'interès públic superior, permetrà agilitzar la tramitació administrativa de parcs solars i eòlics i d'instal·lacions d'emmagatzematge energètic, limitant els motius per plantejar objeccions jurídiques.

Actualment, a Catalunya hi ha 94 projectes d'emmagatzematge mitjançant bateries en tramitació sota la competència de la Generalitat, dels quals 87 corresponen a bateries independents i 7 són projectes híbrids amb instal·lacions renovables. Els primers sumen 920 megawatts (MW) de potència i els segons, 22 MW.