Helena Badger:
"No té sentit apuntar a la fotovoltaica per l'apagada"

A punt de posar fi a la seva etapa com a co-delegada de la patronal UNEFCAT, l'advocada i directora legal de serveis per pimes i llars a Acciona Energia, Helena Badger (Sabadell, 1990) atén ON ECONOMIA en un moment clau pel sector. Primer perquè les renovables han de defensar el seu rol al sistema energètic després d'una apagada històrica el 28 d'abril de la que encara no hi ha una explicació de les causes però hi ha qui ha apuntat a les renovables perquè n'hi havia molta generació als llocs on es va originar la desconnexió. Després, perquè arrenca desenvolupament de les bateries que ha de dotar d'estabilitat a la xarxa i cobrir moments de demanda en que la fotovoltaica no pot produir. I, finalment, perquè Catalunya segueix encallada en renovables amb només un 14% de la generació elèctrica i requereix canvis normatius que agilitzin el desenvolupament i posin d'acord als promotors i als actors del territori, especialment pagesos, que s'hi oposen.  

És just que el sector fotovoltaic sigui assenyalat per l’apagada? 
No, no és just perquè Red Eléctrica que té les dades ho està investigant i ens ha donat sis mesos. En el primer moment es va sortir i es va dir que podia ser una apagada fotovoltaica l’inici, però després s’ha dit que s’ha d’esperar al resultat de la investigació. I haurem d’esperar. 

Què li sembla la campanya del sector nuclear dient que ofereixen millor estabilitat que les renovables? 
No ens sembla fonamentat. Hem tingut molts dies amb més generació renovable i no hem tingut cap problema. És una incidència puntual que ha passat una vegada i no té massa sentit. 

Parlant amb experts, comenten que amb interconnexions amb França, bateries d’emmagatzematge i nous convertidors grid-forming es podria solucionar part de la inestabilitat que pot haver-hi per l’adaptació de les renovables a la tensió de la xarxa.
De nou, primer hem de saber les causes per saber les solucions. El que sabem de l’apagada és que hi van haver tres factors i tot va passar en 27 segons. Primer, 20 segons en els quals hi va haver una desconnexió d’una generació, no sabem quina ni perquè. Sabem que això va provocar una baixada de freqüència en el sistema que es va recuperar. Després, en 7 segons, va haver dues caigudes més, la segona no es va recuperar i això va provocar la desconnexió de França. Això va provocar l’apagada. Si fos un dominó, sabem que les peces es van tombar però no sabem quina peça va provocar que les altres caiguessin. 

I pel que fa a la tecnologia? 
Sí que és cert que hi ha aquesta tecnologia grid-forming, tecnologia que compensa el fet que la renovable no només s’adapti a la freqüència, sinó que la genera. Si els resultats conclouen que això és part del problema, com sembla, i que la fotovoltaica necessita això, doncs ens haurem d’adaptar. 

Calen grans inversions per fer això? 
La tecnologia hi és, és cert que ara no hi ha molta oferta i és de gamma alta que pot encarir els preus però és integrable. I segurament els anàlisis concloguin que cal integrar-ho. De fet, la Unió Europea està treballant en alguna regulació del grid-forming per al desembre. 

La gent que té autoconsum, majoritàriament no va tenir llum perquè no comptava amb l’equipament de bateries i convertidors per seguir tenint llum i ser independent de l’apagada. S’ha detectat des del sector que la gent s’ha interessat per aquests equipaments? 
És veritat que la gent amb autoconsum va sobtar-se d’haver-se quedat sense llum. Cal aquesta tecnologia de bateries i convertidors i sí hem detectat un boom de sol·licitud de bateries que funcionin en cas de caiguda de la xarxa. El que no sé és com de sostingut serà. 

Hi ha una caiguda de la rendibilitat de la fotovoltaica i de la iniciativa inversora. També hi ha moltes empreses que s’estan venent els parcs. Us preocupa? Com es pot pal·liar? 
Sí que s’estan venent actius de fotovoltaica, ho atribueixo a la canibalització dels preus. Quant més tecnologia hi ha, més baixen els preus de la llum durant aquelles hores del dia. És un dels avantatges de la fotovoltaica. El que cal són bateries, que no només ens ajuden amb temes de sobretensió com en l’apagada i també a portar l’electricitat bateria que hem obtingut en hores de sol a les altres hores. I ens donen flexibilitat a la xarxa. 

Però si les bateries es despleguen pots acabar tenint un excés d’energia i tornen a baixar els preus. Això pels inversors no pot ser contradictori? Quant més inverteixen, menys preus i menys marges tenen de benefici. 
Sí, correcte. Per com funciona el mercat, amb els recursos solars que són zero, és més fàcil que aquestes energies marquin un preu proper a zero. Això fa que hi hagi menys incentius per construir parcs, etc. 

I això es podria solucionar amb un altre funcionament del mercat o amb més ajudes?
Una solució seria la reforma del mercat elèctric i això és un tema europeu que s’ha descartat. Subvencions no necessitem perquè la tecnologia és econòmica i és eficient. El que necessitem és electrificar, que és una forma de descarbonitzar, fer que consums com el de la mobilitat i la indústria siguin elèctrics i llavors sí que farem servir tota l’energia que produïm. 

Una solució per a la 'canibalització' dels preus seria la reforma del mercat elèctric i això és un tema europeu que s’ha descartat

Amb el nou Govern a Catalunya, al primer trimestre es van autoritzar només 171 MW en renovables i la sensació és que encara no hi ha hagut una acceleració dels permisos. Esteu decebuts o creieu que hi ha hagut algun canvi des del sector?
El tema de permisos històricament a Catalunya ha sigut molt complicat, per això tenim tan poques renovables. Amb dades de 2023, cobríem un 14% de la demanda elèctrica amb renovables i els objectius del Govern eren d’arribar al 54%. Estem molt lluny. El temps d’autorització d’un parc és de 700 dies i la Unió Europea parla de tres mesos o un any en funció de la mida del parc. Estem endarrerits, però estem contents amb el Govern perquè veiem una actitud favorable i se’ns ha preguntat per les millores que calen. Creiem que cal modificar el decret llei 16/2019 que regula la fotovoltaica i l’eòlica a Catalunya i creiem que cal escurçar els períodes administratius, com per exemple el primer període en que l’administració només et diu si el que has presentat és suficient. 

Com vau viure el canvi de director d’Energia, els dies sense ningú i el nou nomenament de Marta Morera?
Amb Josep Maria Serena teníem una molt bona relació i que marxés ens va trencar una mica. Però estem tranquils perquè la Marta Morera la coneixem, ve de l’ICAEN i tenim molt bona relació. Creiem que és un bon pas perquè cal que vagin alineats ICAEN, L’Energètica i el departament d’Energia. 

Hi ha qui diu que Serena va sortir perquè no estaven alineats. Us hi heu trobat amb duplicitats o contradiccions? 
No, desconeixem els motius de la seva marxa. El nostre paper és que se’ns escolti i aportar el que sigui necessari per millorar les renovables. 

Les bateries avancen ara a més ritme que les renovables, però des de zero. Creus que el potencial de les bateries a Catalunya pot compensar la manca de renovables? Pot ser corrector? 
Hem rebut molts projectes perquè anem molt tard en generació i tenim capacitat a la xarxa en llocs on no es podien fer parcs fotovoltaics es poden implantar bateries, que requereixen menys espai. El problema és que necessiten permís d’accés i connexió per generació i també per la part del consum. Necessiten carregar de la xarxa si no estan connectades a cap planta. Alguns promotors ens diuen que han obtingut permís per la part de generació però no del consum i ens consta que alguns projectes estan caient per això. També perquè no s’ha desenvolupat la capacitat d’accés flexible que va sortir a la circular de la CNMC, que reconeixia que no es podia desenvolupar si no es regula més. 

O sigui que aquella circular encara no és un marc normatiu? 
És una circular que permet demanar accés i connexió per a la demanda, però no flexible per tal que pugui ser de demanda i de generació. Calen permisos per tal que es pugui estar connectat totes les hores de l’any i això limita. Falta una regulació que li doni més potencial.

A Catalunya gairebé no es desenvolupen parcs de més de 50 Mw, que són els que depenen de l’estat i no del Govern. Per què? 
En part perquè no tenim espais grans i també perquè la política energètica catalana ha sigut de tenir parcs descentralitzats i no grans plantes. 

Cal regular millor les bateries perquè es desenvolupi un negoci que ajudarà al sistema elèctric

Què diríeu als agricultors, que recorren tots els projectes, perquè no vegin la fotovoltaica com un enemic si de fet afecta el seu negoci? 
Unió de Pagesos té una part de raó, que és que el decret 16/2019 no va integrar una altra llei, d’espais agraris, amb mesures compensatòries. 

O sigui que cal compensar millor els agricultors? 
No tant a l’agricultor, com compensar a l’espai cultivable perquè es mantingui. Ara Medi Ambient i Agricultura treballen per veure com s’interpreta, perquè la llei d’espais agraris parla de mesures compensatòries, però no les defineix. Fins aquí doncs reconeixem aquesta part i quan hi hagi aquesta modificació del decret llei cal incloure les compensacions per donar confort a Unió de Pagesos. Quant a la necessitat d’ocupar terreny agrícola, a Catalunya tenim un 16% de sobirania alimentària i l’espai que necessitem per tota la fotovoltaica és un 2% del territori i un 0,5% de terreny agrícola. Amb un 0,5% de terreny agrícola podem tenir un 100% de sobirania energètica. 

Però ells recorren també parcs que no estan a terreny agrícola? 
Bé, fins i tot han recorregut parcs d’agrovoltaica, que fan conviure fotovoltaica i espais agrícoles. 

I això no es fa d’acord amb el pagès? 
Una de les dificultats dels promotors és que els costa trobar pagesos que volen fer agrovoltaica. Necessitem més interlocució i Unió de Pagesos ens podria ajudar. I moltes vegades el propietari que ens ven el terreny no és l’agricultor i això dificulta la comunicació. 

I genera un conflicte entre ells? 
Sí, no tenen els mateixos interessos. 

Des d’Unef us hi reuniu amb Unió de Pagesos? 
Sí, i creiem que els nous canvis normatius necessiten consens dels actors implicats i ells són uns d’importants. Nosaltres, quan ens reunim amb ells intentem explicar els projectes, com el d’agrovoltaica, i buscar consensos. 

Calen canvis normatius amb el consens dels actors implicats, sector fotovoltaic i pagesos

Quina és exactament la llei que demaneu reformar i per què? 
El decret llei 16/2019 que es va reformar l’any 2024 és el que regula la implantació de fotovoltaica i eòlica en sols no urbanitzables i aquesta llei no té en compte una llei prèvia que és la d’espais agraris, que és la que preveu mesures compensatòries pel valor agrològic. Són dues lleis que s’han d’alinear. Tenim constància que hi ha voluntat de reformar el decret llei i esperem que així sigui. Tanbé caldrà incloure les bateries a nivel normatiu, que no entren al decret 16/2019, no tenen regulació ambiental. El sector creu que es faran servir les mateixes directrius però s’ha d’aclarir. 

Fins a quin punt és problemàtic per al sector fotovoltaic dependre tant de materials primeres de la Xina? Ara hi ha bona sintonia comercial amb la Xina, però això pot canviar en el context geopolític actual. 
Els materials cada vegada són menys, perquè tenim més densitat energètica i d’emmagatzematge, en això millorem. L’avantatge de les renovables és que només tenim dependència en un moment, a l’hora de construir. En canvi, amb tecnologies fòssils hem d’estar constantment comprant carbó, petroli, gas, urani. El risc és menor. Després, el reciclatge, ja tenim empreses que reciclen panells solars, tant el vidre, com el silici com l’alumini es poden reciclar, i els aerogeneradors cada cop més. A mesura que millori l’economia circular, les renovables ens aniran aportant encara més independència d’altres països. 

Quina vida útil té una placa fotovoltaica? 
Diuen que 25 anys, però encara no ho hem comprovat. Van perdent eficiència i també es substitueixen abans de complir la vida útil per tal de millorar l’eficiència.