Quan encara ressonaven els ecos de les ampolles de cava obertes per l'any rècord de creació d'ocupació i la reducció de l'atur a nivells de 2008 de primera hora del matí, a l'hora de dinar H&M anunciava un tancament de 28 botigues a Espanya que pot afectar 588 empleats aquest mateix divendres. Des que, a començaments d'any, Telefónica va tancar un ERO per a 3.421 treballadors, molts dels quals s'acolliran a prejubilacions, s'han succeït notícies de grans firmes que a Espanya es disposen a dur a terme acomiadaments col·lectius el 2024. Encara que en l'últim trimestre la creació d'ocupació va recular en comparació amb la resta de l'any a Espanya, les xifres d'acomiadaments col·lectius no eren preocupants i en general els economistes no auguren un mal any per a l'economia i el mercat laboral. Són aquests ERO anècdotes o presagi d'una tendència, símptoma d'un problema?
Al tancament de la planta de Danone, a Parets, amb 157 treballadors, i la de Bimbo, a Alacant, amb 113 treballadors fa un parell de setmanes, s'han sumat en aquesta última el tancament de Venca, a Vilanova i la Geltrú amb 155 treballadors, i el d'H&M. Altamira DoValue, Barcelona, amb 119 acomiadaments, Telepizza, amb 50, o Altadia, a Castelló (185) són altres de les empreses que han anunciat retallades importants i que podrien aventurar un 2024 mogut en l'àmbit laboral. El rum-rum ja arriba als despatxos d'advocats, però no tots, i tampoc els sindicats no tenen clar si estem davant d'una crisi o només un petit sotrac.
Si sumem totes les xifres de les empreses esmentades anteriorment, donem amb un total de 4.788 acomiadaments possibles per ERO que podrien liquidar-se en els pròxims mesos. Alguns de tancats i altres en negociació, podrien presagiar una tendència per a aquest any, però els signes macro ara per ara no apunten en aquesta direcció. A part d'un bon ritme de creació d'ocupació, "la salut financera de les empreses és bona a Espanya", apuntava recentment en entrevista amb ON ECONOMIA l'economista de Funcas María Jesús Fernández.
Succeeix, tanmateix, que no sempre una bona salut financera és suficient per evitar retallades. En el cas de Danone, per exemple, la planta que es tancarà a Parets del Vallès era considerada com a rendible i el seu tancament formava part d'una estratègia a mitjà termini de relocalització perquè altres fàbriques absorbeixin el gruix de producció. "Aquest procés de desindustrialització no és nou, és un degoteig que ve de fa anys i el seu exponent més important va ser el tancament de Nissan", apunta Nacho Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, al·ludint al tancament de la històrica factoria que va deixar al carrer a 1.400 treballadors que estan vivint un llarg procés de readaptació mentre s'intenta completar la reindustrialització de l'àrea ocupada abans per l'automobilística.
En el cas d'H&M, encara que la situació econòmica de la firma de moda sueca no és la millor, hi ha un altre factor que empeny al tancament. "El comerç en línia està afectant l'empresa des de fa ja més de dos anys, com també ha succeït amb altres firmes", apunta Esteban Sanabria, secretari de negociació col·lectiva de la Federació de Serveis de Comissions Obreres. Al mateix sector, Venca, que justament va ser pionera en la moda per catàleg no ha estat capaç de competir amb les noves firmes de venda en línia i la setmana passada va anunciar el seu tancament ofegada en deutes i pèrdua i després de 45 anys d'història. "No m'atreveixo a dir que en el sindicat s'estigui sentint un soroll de retallades més important que en altres èpoques, és un degoteig habitual", afirma Sanabria convençut.
Les causes econòmiques i productives, en el cas de Venca, eren clau, però estaven de nou vinculades a la tecnologia, en el seu cas per no haver estat eficaç en la digitalització. L'any passat, el vendaval de tecnològiques que va presentar grans Expedients de Regulació d'Ocupació al voltant del món, amb Spotify, Meta o Amazon entre les implicades, es va emportar 262.595 llocs de treball a tot el món, bastants més dels 164.969 que va fer perdre el 2021. A gener d'aquest any, ja van 24.499 llocs de treball en un mes, segons el web que els comptabilitza layoffs.fyi.
A Espanya, encara que es van traslladar alguns d'aquests acomiadaments, va ser de forma anecdòtica i no ho van fer amb una força suficient per disparar les baixes per acomiadament col·lectiu. Els 28.257 afectats per acomiadaments col·lectius fins al novembre (última xifra disponible) de 2023 eren poc més que els 26.106 del mateix període de l'any anterior i molts menys dels 53.426 el 2021, any en el qual sí que es va notar un repunt significatiu respecte a les 22.719 baixes per acomiadaments col·lectius de 2018 (sempre en xifres fins al novembre per equiparar-les amb les disponibles de 2023).
El mes més sorollós de l'any passat va comptar amb 5.696 baixes per acomiadament col·lectiu, i per això els 5.000 anunciats durant un mes (després, s'executen al llarg de diferents períodes) no tenen per què suposar un gran sobresalt al final de l'any i simplement poden haver coincidit amb un inici de l'any sorollós per a empreses importants. Ara bé, es pot donar un cop d'ull a les causes i la situació per sectors.
Tecnologia, augment de costos i tipus d'interès
L'any passat, més enllà de les grans tecnològiques, a Espanya empreses emergents com Wallbox (96 acomiadaments), Heura (20) o Factorial, que amb 30 es va quedar a punt de l'ERO, van passar la tisora a les seves plantilles, encara que les causes són diferents de les d'altres sectors. "Amb la pujada de tipus d'interès, als inversors els va entrar pressa per obtenir rendibilitat, així que van retirar els seus fons cansats d'aquestes start-ups el model de negoci del qual no és aconseguir beneficis en aquests primers anys", apunta Parra, del Col·lectiu Ronda. "Això suposa una diferència respecte a altres empreses, perquè la regulació es justifica quan hi ha unes pèrdues sobrevingudes i no quan el model de negoci ja ho preveu", afegeix.
En el cas d'Altadia, un important conglomerat de sis empreses rajoleres de Castelló, els sindicats desconfien de les causes financeres defensades per l'empresa i es neguen ara per ara a acceptar els 215 acomiadaments proposats, segons informa Castellonplaza. La companyia al·ludia a una crisi de demanda al sector.
En la indústria, "l'augment dels costos productius" ha estat un dels factors que ha tocat a algunes empreses, que a més van reorganitzant-se a mesura que incorporen avenços tecnològics. Aquests costos també es veuran afectats per la crisi del mar Roig, que alentirà alguns lliuraments per mar. Aquestes reorganitzacions, a més, aniran afectant els treballadors d'oficina a mesura que les empreses vagin incorporant cada vegada més la intel·ligència artificial, que ja estava darrere dels acomiadaments de les grans tecnològiques i que, segons tots els experts, aniran absorbint algunes tasques humanes en despatxos en els pròxims anys.
La IA, amenaça relativa
Però aquesta mateixa tecnologia ha d'augmentar la productivitat i generar noves necessitats que al seu torn creïn nous llocs de treball, per la qual cosa per si sola no ha de desencadenar en grans onades d'acomiadaments, a priori, més enllà dels quals les grans tecnològiques han anunciat. En el cas espanyol, el de Telefónica està menys relacionat amb aquesta intel·ligència artificial que amb el canvi radical d'un mercat més fragmentat i amb més competència i per un canvi d'enfocament en què la prestació de serveis a empreses guanya pes davant el clàssic servei de trucades que va donar nom a la companyia.
En aquest sentit, Vodafone, gran víctima de l'auge de noves companyies telefòniques i perdedora en la fusió d'Orange amb Másmovil, ja ha anunciat que farà grans canvis a Espanya i la plantilla es tem que es pugui traduir en milers de retallades. Ara per ara, Zegona ja ha anunciat que farà acomiadaments selectius.
Amb tot i amb això, "no hi ha signes que apuntin a un auge dels acomiadaments col·lectius", apunta l'economista expert en mercat laboral Florentino Felgueroso. L'efecte de la pujada de tipus en les start-ups, la intel·ligència artificial als despatxos, la digitalització del comerç en els serveis, la distribució i la moda, la desindustrialització d'alguns sectors o la fragmentació de mercats pot derivar en alguns processos col·lectius, però la majoria de fenòmens són equiparables a altres que han succeït en anys anteriors.
Es pot ressaltar, finalment, que encara que els acomiadaments col·lectius puguin servir com a termòmetre de l'estat d'algunes companyies i del mercat laboral, són anecdòtics si ho comparem amb el pes dels acomiadaments individuals. Tan sols el novembre de 2023, hi va haver més acomiadaments individuals (77.000) que no pas col·lectius en tot l'any.