Tot i que els darrers anys la paritat entre homes i dones s'ha vist més en el mercat laboral, les dones continuen assumint la major part de les responsabilitats familiars i domèstiques. L'impacte sobre la participació en el mercat laboral quan hi ha fills o adults que necessiten cures és molt diferent entre tots dos sexes, fet que mostra no només una desigualtat en el repartiment de responsabilitats familiars, sinó també una manca de serveis, o serveis molt cars, per a la cura d'aquestes persones, i la manca d'oportunitats per conciliar la feina i la família. 

El 2023, el 86% de les excedències laborals per cura de fills o familiars les van demanar dones, un percentatge que s'ha reduït els darrers anys, però que continua sent molt desequilibrat. Malgrat que està augmentant el nombre de baixes per paternitat arran de l'ampliació del permís a setze setmanes, la dona és la que continua renunciant al mercat laboral per motiu de cura, la qual cosa n'afecta la independència econòmica i el desenvolupament de la carrera professional si en un futur decideix tornar a treballar.

A més, segons l'estudi Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2023, elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, la diferència entre la pensió mitjana d’un home i d’una dona és del 26,1%, inferior al 30,7% del 2015, ja que s’estan començant a jubilar dones amb més trajectòria laboral. Segons Carme Poveda, directora de l'Observatori, “l’increment del permís de paternitat està aconseguint que els pares s’agafin la baixa i que, per tant, els homes s’involucrin més en les cures. Aquest patró ha d’arribar també en l’àmbit de les excedències, perquè són en la seva gran majoria les dones les que abandonen el mercat laboral”.

Cura de persones dependents

Algunes de les maneres de conciliar la feina i la vida familiar són els treballs a temps parcial, els horaris flexibles, els permisos de maternitat i paternitat, la reducció de jornada o les excedències. En relació amb la feina i a la cura de les persones dependents, les últimes dades publicades per l'INE de l'any 2021 mostren que un 24,4% de dones (de 25 a 54 anys) assalariades amb un fill treballava a temps parcial, enfront del 4,1% d'homes. En el cas de tres o més fills, els percentatges van ser del 25,5% de dones i el 5% d'homes. 

L'any 2021, un 62,7% de dones i un 74,5% d'homes va al·legar treballar a temps parcial a conseqüència de la cura de persones dependents, ja que volien tenir cura personalment de fills o altres familiars. Un 17,6% de dones va assegurar que no podia costejar els serveis de cura de fills o altres familiars i un 12,8% d'homes va al·legar altres factors decisius. El percentatge més alt d'ocupats a temps parcial perquè cuidaven persones dependents va correspondre al grup d'edat de 35 a 44 anys, amb un 54,4% de dones i un 59,6% d'homes.

El percentatge més alt d'aturats que va haver de deixar de treballar per cuidar persones dependents el 2021, va correspondre al grup d'edat de 35 a 44 anys (26,6%) en dones i al de 25 a 34 anys (25,0%) en homes.

Formació i bretxa salarial

De retruc, la presència femenina en llocs directius disminueix, tot i estar més formades en relació amb els homes. De fet, les dones tenen menys fracàs escolar, fan més formació continuada, ocupen més posicions tècniques qualificades i científiques i tenen més titulacions universitàries (el 58% de les titulacions universitàries les obtenen dones). 

Però aquest nivell formatiu més alt no es tradueix en una reducció de les desigualtats en el mercat laboral, ja que les dones continuen tenint una bretxa salarial per hora (13% el 2021) i signen la majoria dels contractes a temps parcial (el 72% del total el 2023). Els últims vuit anys, la reducció de desigualtats al mercat laboral s’ha frenat en comparació amb la dècada anterior, fet que demostra que continua havent-hi pèrdua de talent femení.

Les bretxes de gènere més grans es donen en el sector TIC i en la presència en llocs de decisió i poder (càtedres, alcaldies, institucions, consells d’administració i càrrecs directius), així com en carreres tècniques, com ara les d'enginyeria o arquitectura (26%).

Presència femenina en càrrecs directius

Les dones ocupen el 33% dels llocs de direcció (sector públic i privat) el 2023, percentatge que ha disminuït respecte al 36% del 2021 i 2022, o al 39% del 2020. A més, la bretxa salarial per hora en aquestes ocupacions es manté força estable, entorn del 20,6%. Pel que fa a la presència femenina a les juntes, presidències i secretaries generals de les onze institucions més representatives de l’economia catalana (patronals, sindicats, cambres, col·legis professionals i institucions culturals) s’han identificat 125 dones enfront de 295 homes, la qual cosa vol dir que les dones representen el 30%, un percentatge baix, però superior al 17% de representació que tenien el 2017.

Si bé la progressió cap a la igualtat va ser ràpida al principi, els darrers anys s’ha estancat, com mostren la majoria dels indicadors analitzats a l'informe. En aquest sentit, Poveda assegura que la solució ha de ser tripartida. “D’una banda, dins de les famílies cal buscar corresponsabilitat i que es participi per igual. Les empreses, per la seva banda, han de dotar de mecanismes de flexibilitat perquè els treballadors es puguin adaptar i, finalment, el sector públic ha de posar facilitats per donar permisos sense que els representi un cost gaire elevat, amb ajudes i provisions”.