Els secretaris d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, i de la Seguretat Social, Borja Suárez, van aprofitar aquest dilluns la presentació de les dades de l'atur per treure pit en la lluita contra la bretxa de gènere, alguna cosa que ambdós atribueixen a l'efecte de la reforma laboral que ha permès a més dones accedir a contractes indefinits, però també al creixement del salari mínim interprofessional (SMI) que afecta més directament les treballadores. Entre els arguments esgrimits, assenyalen que en els últims 12 mesos s'ha creat més ocupació entre les dones que els homes, i en termes d'ocupació total, les assalariades ja s'apropen al 50% dels afiliats a Espanya. A més, tenen un creixement més gran en l'ocupació indefinida i es redueix percentualment més el nombre d'aturades i que aturats, segons les dades d'afiliació i atur del mes de febrer.

Tanmateix, segons aquestes estadístiques, encara que es redueixen les bretxes de gènere en generar-se més creixements percentuals entre les dones que els homes, les diferències en termes absoluts continuen sent inflades en contra de les dones. El número dos del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha apuntat que "s'està tancant la bretxa de gènere entre homes, però ens agradaria anar més de pressa, accelerar la convergència, encara que la convergència s'està produint ja".

Pérez Rey, per la seva part, ha insistit aquest dilluns que per veure un número tan reduït de dones registrades en les oficines d'atur cal remuntar-se a 2008, últim any de bonança abans de l'explosió de la crisi financera. "Ni tampoc hi ha hagut tantes dones treballant", ha remarcat, concloent que s'ha reduït la bretxa laboral un 25% en els últims cinc anys. Entre les bones notícies sobre l'ocupació femenina, el número dos de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha assenyalat que la taxa d'atur femenina és la més baixa dels últims 16 anys, el 14,3%, després de caure des del 25% de 2022, quan va arrencar la reforma laboral. Encara que el secretari d'Estat de Treball reconeix que la taxa d'atur femení segueix per sobre del masculí.

En els deures pendents, Pérez Rey ha recordat que s'ha de combatre el temps parcial indesitjat, molt feminitzat, i de continuar retallant la bretxa de gènere a totes les parcel·les laborals. A tal finalitat, assenyala la creació de l'Oficina de la Discriminació de les Dones dins de la Inspecció de Treball, continuar pujant l'SMI i la reducció de la jornada de treball, amb un efecte major sobre les assalariades que els assalariats, o alguns compromisos de reformes legals, com l'elevació "com més aviat millor" en 4 setmanes dels permisos de naixement, a 20 setmanes.

Bretxa sobre l'ocupació creada. Des de la pandèmia s'han creat 1,6 milions de llocs de treball, dels quals més de la meitat (56%) han anat a parar més de 860.000 dones, una tendència que s'ha mantingut estable, tret del sot de 2020 i la primera meitat de l'any següent. Des de la reforma laboral s'han creat 1,17 milions de llocs de treball i l'any passat, 550.000, dels quals més de la meitat (55%) se'ls van quedar les dones. Perquè en termes percentuals, l'ocupació femenina ha crescut des de 2020 un 12%, davant el 8% dels homes. I l'últim any, el nombre d'afiliades s'ha incrementat un 3,3%, i el dels homes un 2,2%. Unes xifres que han col·locat les dones en el 47,3% del total d'afiliats al febrer.

Amb creixements tant en el treball per compte propi com per compte d'altri. Suárez ha destacat que en el cas de les assalariades inscrites en el Règim General, ja estan molt prop de 50% i s'ha produït una forta evolució en les professionals per compte propi, una forma d'ocupació molt masculinitzada. Així, el febrer de 2024 s'ha assolit un màxim històric, ja que del 37% són autònomes gràcies que tres de cada quatre d'aquests llocs de treball des de la pandèmia l'han generat dones.

Retallada bretxa salarial. També s'ha produït una retallada entre la mitjana salarial que cobren els homes i les dones. Amb les dades de la Seguretat Social, la base de cotització de les dones ha crescut un 16% entre les dones, davant el 13% dels homes, per bé que Suárez reconeix que encara estem lluny de la convergència. Pérez Rey atribueix a l'SMI aquest escurçament de la bretxa salarial.

Sectors de més qualitat. També s'ha avançat en la participació femenina en sectors de més valor afegit. Així, en els coneguts com a STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) la dona ha crescut als dos subsectors relacionats amb aquest tipus de professionals. En el cas de les activitats científiques, s'han quedat amb el 54% dels llocs de treball creats des de la pandèmia (unes 152.000) i el 35% en informació i comunicació. No obstant això, encara hi ha sectors fortament feminitzats, com les activitats sanitàries, l'educació o les activitats immobiliàries i les administratives.

Llocs de treball indefinits. També han accedit a més llocs de treball indefinits. Les dones amb aquest tipus de contracte han augmentat un 5,7% l'últim any, davant el 4% dels homes. Especialment important, el creixement més gran en el cas dels indefinits a temps complet, encara que també en l'ocupació pública i els fixos discontinus. Però amb les dades del Ministeri de Treball, encara que els contractes indefinits creixen percentualment més entre les dones que els homes, en termes absoluts, aquests últims s'han quedat amb més nombre de contractes indefinits, gairebé 6 de cada 10 generats l'últim any. Però en el cas dels temporals, encara que per poc, les dones són receptores d'alguna cosa més de la meitat dels registrats l'últim any.

Bretxa a l'atur. Amb dades de Treball s'aprecia una reducció de l'atur major entre les dones en termes percentuals, però no en termes absoluts. El febrer d'aquest any, 6 de cada deu treballadors apuntats a les oficines d'atur eren dones, una relació que en comptes de reduir-se s'ha incrementat des de la pandèmia.