El bufet d’advocats amb despatxos a Londres i Washington Amsterdam & Partners LLP va saltar a la fama fa uns mesos, quan va pagar anuncis de pàgina sencera en diversos mitjans internacionals, com el Financial Times i The Wall Street Journal, anomenant pickpocket, carterista, a la Hisenda espanyola, a la qual acusa d’atraure diners estrangers amb la llei Beckham i després perseguir els qui s’hi van acollir per arrabassar-los diners amb coaccions. Aquesta llei, que va entrar en vigor el 2005, permetia als estrangers pagar menys impostos sota una sèrie de condicions.
Aquesta setmana, el fundador del bufet, Robert Amsterdam, i el fiscalista britànic, exassessor de Tony Blair i Gordon Brown, Christopher Wales, han estat a Espanya presentant l’informe que han elaborat, que anomenen llibre blanc, titulat Hisenda contra el poble. Espanya i la llei Beckham. Tots dos han passat pel nostre plató per explicar el motiu d’aquesta campanya.
Parlen d’abusos contra els contribuents, violacions sistèmiques de l’estat de dret, un clima de por i intimidacions. A quins abusos es refereixen?
Robert Amsterdam: Un dels aspectes fonamentals de qualsevol democràcia és l’estat de dret i la presumpció d’innocència. A Espanya, Hisenda ha incentivat els atacs amb bonificacions als inspectors. I estem parlant de 1.200 milions d’euros en bonificacions, una quantitat enorme, en els darrers 10 anys. Aquestes bonificacions incentiven a recaptar diners gairebé a qualsevol preu, i aquests inspectors no són castigats si s’equivoquen. Així que imagina quin és el seu incentiu davant un pobre ciutadà. Hem vist, amb el testimoni de desenes de persones, que és una situació molt desigual, que infon molta por, perquè els inspectors fan servir l’amenaça de càrrecs criminals. A Espanya, pagues abans d’apel·lar, és una excepció a Europa. Així que després d’haver estat amenaçat per un inspector que està pagat per aconseguir el màxim, has de pagar la inspecció, i després has d’anar a un tribunal, que el tribunal més alt d’Europa ha dit que no és independent. Per què fa això Espanya? És molt simple. Espanya ho fa per quedar-se amb els teus diners perquè sap que, si va a un tribunal real, té almenys un 50% de possibilitats de perdre.
Creuen que la llei Beckham era una trampa?
Amsterdam: Sí. Ho és per com s’ha administrat. La llei Beckham és un símbol del comportament d’Hisenda envers tots els ciutadans d’Espanya. Per això som aquí, no només pels estrangers i el que els ha passat, sinó per la nostra capacitat d’utilitzar el dret internacional per ajudar tota la gent d’Espanya a fer que Hisenda torni a l’estat de dret del qual s’ha apartat. Sabem que les inspeccions s’han accelerat en els darrers 10 anys, tornant-se cada cop més dures. No es tracta dels rics. No deixis que ningú al govern et digui que van darrere dels rics. Ens estan contactant policies, bombers, persones amb malalties mentals que han perdut tots els seus estalvis per culpa d’Hisenda.
Christopher Wales: La llei Beckham no va ser originalment pensada com una trampa. El Ministeri d’Economia, imagino, va introduir un incentiu per atreure talent a Espanya, per impulsar empreses, la innovació i fer d’Espanya una economia més forta. Però, malauradament, per altra banda, tens l’autoritat fiscal, que fa servir la llei Beckham d’una manera completament diferent i que està en completa oposició als objectius que el Ministeri d’Economia hauria de tenir el 2003, el 2006 i amb cada canvi de la llei Beckham. Per tant, no va ser dissenyada com una trampa, però pel que hem vist, sembla que sí, que l’autoritat fiscal l’està operant com una trampa.
"Hisenda incentiva els inspectors amb bonificacions per recaptar diners a gairebé qualsevol cost, i no són castigats si s’equivoquen"
Diuen que tenen testimonis impactants sobre els efectes d’aquesta persecució. Ens poden donar alguns exemples?
Amsterdam: Hi ha molts exemples. En els últims dies, nombroses persones ens han contactat i ens han explicat que les seves vides han estat destrossades. Persones que han patit atacs de cor i problemes de salut a causa de la persecució per part d’Hisenda. Aquesta activitat agressiva d’Hisenda no es pot defensar des del punt de vista de l’estat de dret. En Chris i jo ho hem vist, quan anem a despatxos d’advocats i ens diuen “no us podem ajudar, perquè si ho fem, auditaran els nostres clients, ens auditaran a nosaltres, auditaran les nostres famílies”. Això és un cicle de por. Alguns diaris, com El País, ni tan sols ens han entrevistat, perquè tenen tanta por, són tan dependents dels diners del Govern... i tenen por d’enfrontar-se a Hisenda. En Christopher ha passat tota la seva vida assessorant països, 30 o 40 països com Espanya, en política fiscal, i li agradaria tenir l’oportunitat de seure amb membres del Govern per discutir tots aquests temes. No som aquí com una banda d’advocats voltors, som aquí com a amics d’Espanya que no poden creure el que està fent Hisenda. I les xifres que han donat respecte a la llei Beckham no tenen fonament.
No creuen que només el 0,5% dels beneficiaris de la llei Beckham han estat inspeccionats, com els ha respost Hisenda?
Wales: No ens han respost. El nostre llibre blanc planteja tot tipus de qüestions que sembla que l’autoritat fiscal no vol abordar. El que han fet és llançar només un parell de xifres, una cosa que, malauradament, és típica, és la manera com operen: et donen una xifra, diuen que menys del 0,5% de les persones acollides a la llei Beckham han estat auditades, però no et donen cap prova. No sabem quantes persones han sol·licitat la llei Beckham, no sabem quantes han estat acceptades, no sabem quantes han estat rebutjades. Ho hem preguntat directament a la directora general, que va obrir un diàleg amb nosaltres. Li hem demanat dades, informació, i no hem rebut res a canvi. Ni tan sols un “gràcies per la vostra carta”. I la informació que han donat és d’un nivell tan baix que cap persona sensata pot donar-li credibilitat. Els governs haurien de ser transparents. L’impuls per la transparència encara no sembla haver influït en el comportament de l’autoritat fiscal aquí.
També han dit quant suposen les bonificacions en el sou dels inspectors.
Wales: Hem demanat, i no hem estat els primers, que ens expliquin l’esquema de bonificacions, però es neguen a proporcionar els detalls. Segueixen dient que és l’1,4% del sou dels inspectors, però no els creiem. Volem veure com es desglossen els salaris dels inspectors, perquè Hisenda té 25.000 empleats, i el fons de bonificacions ascendeix a 125 milions d’euros. Això són 5.000 euros per empleat. Si és l’1,4% del seu sou, significa que cadascun cobra més de 350.000 euros. Qui diu la veritat aquí? El poble d’Espanya té dret a conèixer la veritat, perquè són els seus diners.
Amsterdam: No hi ha ningú en la professió legal que et digui que pagar-li a algú en la posició d’inspector un bonus que no té conseqüències per errors, negligència o mala fe, estigui bé. Això no pot continuar. Aquesta és la major violació de confiança entre el Govern i el ciutadà. I això és només l’inici del problema. Cal abordar la persecució política dels seus opositors. Això està passant cada dia. Cada dia ens contacten persones que diuen “ens van fer una auditoria dies després de posar-nos al costat equivocat d’Hisenda o del Govern”. Però no d’un partit polític específic, això ha passat tant amb el PP com amb el PSOE. No es pot utilitzar Hisenda com un instrument de pressió política.
Creuen que van fer servir Hisenda per perseguir independentistes?
Amsterdam: Som molt curosos de no involucrar-nos en assumptes interns en els quals no estem compromesos. Hem vist proves dramàtiques de l’ús d’Hisenda amb fins polítics. Això és tot el que podem dir.
Hisenda assegura que la majoria de les inspeccions acaben en acord. Com són aquests acords?
Amsterdam: No pots tenir un acord en el qual una de les parts té una pistola apuntant-te al cap. Això no és un acord. Si algú té el dret de quedar-se amb tots els teus diners i retenir-los durant vuit anys, això no és un acord. Aquí, i això és únic a Espanya, poden fer servir el teu nom i posar-lo en una llista negra i arruïnar la teva reputació. Mira l’enorme avantatge que té Hisenda. Pot destruir les persones, reputacionalment, políticament, poden anar als seus creditors i dir-los a tots que paguin a Hisenda fins i tot abans que hagin tingut el seu dret d’apel·lació. No en diguis acord. Digue’n una altra cosa.
Wales: Si parles amb aquells que han experimentat el procés d’arribar a un acord amb l’autoritat fiscal, no és una cosa agradable. És un procés terrible, i s’exerceixen tot tipus de pressions sobre els individus perquè facin aquest suposat acord. La majoria de les persones, pel que sembla, estan disposades a signar un acord perquè són amenaçades amb un processament penal, amb multes del 125% de l’impost, una xifra exorbitant. La majoria dels tribunals reconeixen que els acords assolits sota coacció no poden sostenir-se.
El llibre blanc comença amb una dedicatòria a totes les víctimes. Qui són les altres víctimes?
Amsterdam: Les víctimes són tot el poble espanyol. No són només estrangers. És tot el poble espanyol que viu constantment amb l’amenaça que algú vingui a trucar a la seva porta. Estàs parlant amb algú que ha treballat a Rússia; sé què és que truquin a la teva porta, i és aterridor estar en un país europeu on la gent té tanta por d’Hisenda. És una cosa que no he vist des de Rússia, i tenen por de parlar.
Wales: Hem parlat amb moltes firmes professionals des que vam començar aquest treball fa uns mesos, però tots tenen por d’explicar el que està passant, i només hi ha una raó per això, i és que si alcen la veu, saben amb certesa que trucaran a la porta i tindran una auditoria molt, molt aviat. Hi ha moltes persones que ens han trucat, ens han explicat els seus casos, però ens diuen “per l’amor de Déu, no esmentis el nom de la meva empresa perquè si no, ja saps, demà ens auditen”.