El motor turístic de Catalunya mostra signes clars de fatiga després de gairebé un quadrienni de creixements continus. L'arribada de turistes internacionals va experimentar un nou retrocés el setembre, un 1,36% en comparació amb el mateix mes de 2024, segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta xifra, que es tradueix en 2.020.003 visitants, no és un fet aïllat, sinó la punta de l'iceberg d'una tendència negativa que s'ha consolidat durant l'estiu. Catalunya encadena, així, tres mesos consecutius de caigudes: un 1,16% al juliol i un significatiu 4,34% a l'agost.

És la primera vegada des de l'inici de la pandèmia que el territori registra una ratxa de resultats negatius tan prolongada. Aquest conjunt de dades desfavorables ha tingut un impacte directe en el balanç estival. La temporada alta de 2025 es tanca com el segon pitjor estiu de la història, si es tenen en compte les dades disponibles des d'octubre de 2015 i es descarta l'època excepcional de la Covid-19. En total, 6.559.377 turistes estrangers van visitar Catalunya entre juliol i setembre, una xifra que només és millor que la del catastròfic estiu de 2023 (6.281.901), marcat encara per les seqüeles de la crisi sanitària i econòmica global.

 

La fotografia anual revela un canvi de cicle encara més evident. Dels nou primers mesos de 2025, en quatre s'han registrat variacions interanuals negatives. A la trilogia estival cal sumar-li el mes de maig, que va patir una davallada del 5,55% (7.252.878 visitants). Aquella caiguda va suposar trencar amb pràcticament quatre anys de creixements ininterromputs, un rècord que semblava imbatible i que ara queda en dubte. Els experts del sector assenyalen un cúmul de factors per explicar aquest gir sobtat:

  • Context econòmic europeu advers: La inflació persistent i la pèrdua de poder adquisitiu a mercats emissors tradicionals, com França, Alemanya o el Regne Unit, han fet que moltes famílies retallin la seva despesa en viatges o optin per destins més propers i econòmics.
  • Sobrecost i saturació: Catalunya, i especialment Barcelona, pateixen des de fa anys la percepció de ser destins cars i massificats. La pressió fiscal, l'augment dels preus de l'allotjament i la restauració, juntament amb els problemes de convivència en alguns barris, han fet perdre competitivitat al territori.
  • Canvi en les preferències: El turista postpandèmia busca experiències més autèntiques, espais oberts i destins menys concorreguts. Això ha beneficiat el turisme rural o d'interior en detriment dels focus urbans i de sol i platja més tradicionals.

La paradoxa de la despesa: menys turistes, però gasten més

En mig d'aquest panorama desolador, s'obre una espurna d'optimisme que, però, confirma la tendència qualitativa. La despesa mitjana diària per turista va pujar un notable 9,87% interanual, fins als 238 euros. Aquesta dada suggereix un canvi en el perfil del visitant: qui arriba a Catalunya ara té un poder adquisitiu més alt o està disposat a invertir més en la seva experiència. Es tracta d'un turista potencialment més valuós, però també més exigent i minoritari, el que no compensa la pèrdua de volum de visitants de gamma mitjana.

Els agents turístics reclamen a les administracions polítiques actives per a aturar aquesta tendència. Es demanen accions per a desestacionalitzar l'oferta, promocionar destinacions de l'interior, alleugerir la pressió fiscal i millorar la qualitat de vida als centres urbans més afectats per la massificació. La conclusió és clara: el model de "turisme de quantitat" ha arribat al seu límit. El repte ara és atraure un "turisme de qualitat" que sigui sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment, abans que la caiguda esdevingui estructural.