El president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, avança que aquest any aconseguiran el rècord en el transport de contenidors, que registra un augment del 30%, però “no per una noticia positiva” sinó a causa de la guerra a Palestina. I l’activitat dels creuers també està creixent, en aquest cas per la guerra a Ucraïna. Precisament, sobre el model de negoci del creuers, puntualitza que “l’aposta de Barcelona no és quantitativa, sinó qualitativa” pel turisme que genera més valor a la ciutat. Un any i mig després d’arribar a la presidència de l’Autoritat Portuària de Barcelona, reconeix que el projecte de nous accessos està “complit amb el més optimista dels calendaris” precisament per la bona col·laboració entre les diverses administracions.

A finals de maig organitzen unes jornades de portes obertes. ¿Creu que als ciutadans no els interessa el port? 
Donem l'oportunitat de poder accedir a un lloc on habitualment no hi poden entrar. Hem detectat interès per visitar el conjunt del port de Barcelona. Per això, programem unes jornades d'aquestes característiques, per explicar-nos millor, per donar-lo a conèixer millor, de la mateixa manera que fan els principals ports del nord d'Europa, que tenen una tradició més llarga de relació amb la ciutadania. Val a dir que, de les 1.140 hectàrees, n’hi ha 80, les del Port Vell, que són accessibles, que reben a l'entorn de 25 milions de persones cada any. Per tant, hi ha una part que és extraordinàriament coneguda i d'interès per a la ciutadania, però a la resta, fins a les 1.140 hectàrees, no hi poden accedir. I el que farem és obrir les portes perquè la gent pugui visitar el conjunt del port durant un cap de setmana [del 24 al 26 de maig].

Hi haurà més jornades en els propers anys? 
El ritme d'inscripcions fa preveure que les 16.000 places previstes quedaran ràpidament esgotades. Evidentment, si té èxit, la intenció és de repetir-les de cara al futur perquè la idea és que el Port de Barcelona sigui cada vegada més obert, més accessible.

I per a la Copa Amèrica de Vela, està tot a punt?
La Copa Amèrica començarà el 22 d'agost. En la seva organització hi ha diverses branques i, d’aquestes, en la que estem més implicats és en la preparació dels espais físics. De la vintena d'obres que es van iniciar, totes es desenvolupen segons el calendari previst.

I continuant amb l’interès ciutadà pel port, com avancen projectes culturals com el del Liceu del Mar? 
Estem treballant en els últims serrells del pla estratègic del Port Vell, que enllestirem aquest maig. I un dels seus eixos és la cultura. En aquest sentit, treballem per a que, un cop passi la Copa Amèrica, s’aprofitin actius per fins culturals. El tema del Liceu és un dels grans projectes. La nostra funció és preparar l'espai, però qui el promou és el patronat del Liceu i, per tant, la decisió és seva. El projecte està caminant, està fent els seus passos i, des del Port i des del Liceu, estem fent la feina necessària perquè, quan el seu patronat ho consideri oportú, pugui arrencar.

Per cert, que es farà a la parcel·la on s’havia projectat el museu de l’Hermitage? 
La decisió del Port de Barcelona és que aquesta parcel·la també es destini a usos culturals. L'objectiu és reforçar l’oferta cultural. Treballem amb la idea que, un cop passada la Copa Amèrica, es decidirà que s’ubica allà. Evidentment, anem escoltant propostes, però, quan arribi el moment, prendrem la determinació. Mentrestant, aquella parcel·la es destina a àrea de suport de la logística de la celebració de la Copa Amèrica.

Entrevista Lluís Salvador, president Port Barcelona / Foto: Carlos Baglietto
Lluís Salvadó, en el World Trade Center, seu de l'Autoritat Portuària de Barcelona.  / Foto: Carlos Baglietto

S’ha polemitzat sovint sobre l’impacte ambiental del Port. Realment, quin és l’impacte?  
Una consideració prèvia: el transport marítim, juntament amb el ferroviari, són els més respectuosos amb el medi ambient. Això cal tenir-ho present. La intermodalitat i la lluita contra el canvi climàtic s'aconseguirà potenciant els transports més eficients pel que fa a les emissions. Però és obvi que, tot i que el transport marítim és molt eficient en emissions, quan concentres en un mateix espai físic 900 escales, evidentment, allà es produeix una concentració d'emissions significativa. Però reitero que, a nivell global, és molt millor transportar les mercaderies per vaixell que no pas per avió o per camió. L'objectiu del Port de Barcelona és electrificar les instal·lacions. Així, quan les embarcacions arribin al port, apagaran els motors i s’endollaran a la xarxa elèctrica, de forma que aquesta concentració d'emissions desapareixerà.

I quan desapareixerà? 
A partir de juliol comencem aquest procés amb l'obertura del primer OPS, de la primera connexió a la xarxa elèctrica d'un moll, en aquest cas del moll de Hutchison. Això significa que, quan arribaran els portacontenidors, apagaran els seus motors i començaran a funcionar de forma elèctrica. Serà la primera terminal de portacontenedors del Mediterrani en electrificar-se. Tenim alguna experiència al Nord d'Europa, però no al Mediterrani. Després del de Hutchison anirem posant en marxa la resta de punts d'electrificació. El següent serà el de la terminal de ferris, el més proper a la ciutat. Aquest mateix any posarem en funcionament un segon OPS i, a continuació, portarem a terme el desplegament d’una inversió que superarà els 180 milions d'euros amb l'objectiu que, d'aquí fins al 2028-2029, tinguem la part de ferris, creuers i contenidors electrificada del tot. Aconseguirem que l'impacte ambiental del Port de Barcelona, a nivell local, es redueixi de forma substancial.

Entrevista Lluís Salvador, president Port Barcelona / Foto: Carlos Baglietto
Lluís Salvadó presideix el Port de Barcelona des de novembre de 2022. / Foto: Carlos Baglietto

Pel que fa als creuers, l'any passat es va batre el rècord (es van superar en un 13,7% els registres de 2019, d’abans de la pandèmia). Com creu que evolucionarà aquest sector a Barcelona?
Una altra consideració: Les guerres han fet que alguns dels mercats clàssics dels creuers estiguin tancats. El Nord d'Europa i l'àmbit del Mar Roig són mercats tancats i, evidentment, s’ha produït un desplaçament de l'oferta i de la demanda cap al Mediterrani Occidental, buscant espais de refugi. Això fa que estiguem tenint creixements en l'àmbit dels creuers, com també els estem tenint en l'àmbit dels contenidors per aquesta conjuntura. Però això no significa que el Port de Barcelona i el Mediterrani Occidental creixin a doble dígit durant els propers anys. Estem en un moment conjuntural molt determinat, en què tenim un creixement de prop del 30% en els contenidors. Aquest creixement no és normal, ve derivat que hi ha una situació extraordinària com les dificultats al Canal de Suez i al Mediterrani Oriental. Per tant, estem davant d'una conjuntura que fa que el sector del contenidor i del creuer tinguin un creixement significatiu.

Quins plans tenen en creuers?
L'objectiu del Port de Barcelona en l'àmbit dels creuers és fer un segon salt. El primer salt va venir de l'acord que s'arriba amb l'Ajuntament de Barcelona el 2018, un acord que tardarem 10 anys en desplegar, fins el 2027. En aquest desplegament invertirem centenars de milions d'euros perquè desplaçarem totes les terminals de creuers més properes a la ciutat a 3 kilòmetres cap al sud. Per tant, estem allunyant les emissions. A finals del 2026 tancarem l'última terminal del Moll Barcelona i, a principis del 2027, s'obrirà la setena terminal que desplacem cap al Moll Adossat. Amb això acabarem la primera fase. En la segona fase continuarem amb l'aposta qualitativa. El Port de Barcelona és líder en l'àmbit dels creuers. Tenim una posició de privilegi i l'aposta no és quantitativa, sinó qualitativa. És la d'adreçar-nos a un turisme de més valor afegit. Això s’aconsegueix amb terminals prime, que captin el creuer més petit, de més valor afegit. La setena terminal que vam adjudicar ja va en aquesta línia i la segona fase del model de creuers de Barcelona evolucionarà cap a creuers no contaminants.

Fa mesos van informar que convencerien les companyies perquè consumissin menys aigua o es proveïssin en altres punts. S’ha aconseguit? 
Sí. De forma natural, el món dels creuers es va dotant de dessaladores dins de les mateixes embarcacions. El 80% dels creuers, els més grans i moderns, ja tenen dessaladores. No és perquè hi hagi sequera a Barcelona, sinó perquè volten per tot el món i no en tots els llocs disposen de subministrament d'aigua potable amb suficients garanties. Per tant, ells mateixos han anat desenvolupant dessaladores. Un cop es va entrar en fase d'emergència a les conques internes de Catalunya, el que vam fer és transmetre a les empreses que encara tenen embarcacions sense dessaladores que es proveïssin d'aigua a altres ports. En principi, totes les empreses ho van entendre, vam signar un acord amb cadascuna i, des que estem en fase d'emergència, no agafen aigua al Port de Barcelona.

I respecte a dessaladores, la Generalitat n’acaba d’adjudicar una de flotant que instal·larà al port per proveir d’aigua a l’àrea metropolitana. Quina és la participació del Port en això?
La nostra funció és la de facilitar infraestructures, la ubicació, els contactes perquè tot estigui preparat perquè quan aquesta embarcació arribi al port pugui entrar en servei. En el seu moment, la Generalitat ens va demanar que ens preparéssim per poder rebre embarcacions, i el fet que hem guanyat una mica de temps per les pluges ens permet que pugui arribar una dessaladora. És un projecte innovador. Hi ha experiències a altres llocs del món. És una solució més eficient, barata i que genera una quantitat d'aigua més important [que portar-la amb embarcacions].

Com es connecta la dessaladora a la xarxa d’aigua?
S'aprofiten les infraestructures que es van fer per a la descàrrega d’embarcacions d’aigua durant la sequera del 2008. Aquesta aigua es bombeja fins a uns dipòsits a Cornellà. Tota aquesta infraestructura ja està preparada, el Port i els nostres proveïdors han fet la seva feina.

El Port ha resistit successives crisis. L’any passat es va incrementar la facturació (+4,4%), però van caure els beneficis i també van baixar les tones i els contenidors. ¿Quines són les causes?
Això són dades del 2023. Per aquest 2024, les previsions amb que treballem és que tindrem un rècord de transport de contenidors. I no és una notícia positiva perquè és una conseqüència de la guerra que s'està produint per l'ocupació de Palestina per part d'Israel. Per tant, en aquest sentit, els grans resultats que tindrem aquest any no són una notícia positiva, sinó la conseqüència d'una mala notícia. En aquests moments, el Port de Barcelona intenta donar resposta a una situació extraordinària de creixement en certs àmbits, com és el del contenidor de trànsit, que supera el 50% i, evidentment, no hi ha cap infraestructura que, d'avui per demà, pugui incrementar el 50% de trànsit. S'estan generant situacions complexes a les quals els nostres concessionaris i la pròpia estructura del port intenten donar-hi resposta. Recentment hem fet públic l’increment de la plantilla d'estibadors en 80 persones, que segurament no seran suficients. Per això, s'està treballant intensament per poder assumir tot aquest increment importantíssim de trànsit, molt concentrat en el transport de contenidors, que en definitiva és el nucli dur del negoci.

Tindrem un rècord de transport de contenidors. I no és una notícia positiva perquè és una conseqüència de la guerra a Palestina

Un segment que creix és el de vehicle elèctric...
El del vehicle elèctric va créixer moltíssim l'any passat, el 2023, i, per contra, aquest 2024 està en fase d'estabilització. L'any passat va haver-hi un creixement importantíssim, especialment d'importació de vehicles elèctrics de països asiàtics, sobretot de la Xina. I aquest 2024 ens hem estabilitzat, però és obvi que hi ha una tendència importadora creixent a nivell global. Europa passarà a ser un continent que igual exportarà que importarà. Les infraestructures portuàries i tot el sector marítim ens estem adaptant a aquesta nova realitat.

Que queda pendent del pla d’inversions previstes?
Treballem amb el pla estratègic 2040. D’aquí al 2026, abordarem un pla d'inversions molt rellevant. Al Port Vell, a conseqüència de la Copa Amèrica, hi ha actuacions acabades com és la nova bocana, els tinglados, la millora de drassanes, la nova llotja de pescadors. El bus nàutic, que tot i que no és una obra, és una infraestructura històrica que millora la mobilitat dins del Port Vell. I aquest any, impulsarem la quarta fase del desplegament del Moll Adossat. Ja tenim l'adjudicació feta dels recintes del Moll Catalunya, una inversió de 100 milions d'euros. També aquest any, adjudicarem els Atracs 34, que és una ampliació de tres atracaments nous al Moll de l'Energia, on ens hem quedat amb molt poca capacitat de donar resposta a l’increment de les necessitats, que també és una actuació d'uns centenars de milions d'euros. Per tant, aquest 2024 llancem un conjunt d'actuacions que fregaran els 300 milions d'euros. Evidentment, l'electrificació és una de les parts substancials. Inclou des de la subestació a l'estesa elèctrica. En aquest àmbit hi ha un element del qual ens sentim molt orgullosos que és el desplegament de la fotovoltaica. El Port de Barcelona serà en dos anys el primer parc fotovoltaic sobre sostre d'Europa. Tenim en aquests moments una primera fase que ja està pràcticament acabada, que és la nau de Decathlon, de 100.000 metres quadrats, on ubiquem uns 8 megawatts. I a l'entorn d'aquesta nau, a tot el que és l'àmbit de les zones logístiques, desplegarem sobre sostre fins a uns 40 megawatts. Després, sobre edificis interns es planegen 40 megawatts més. L'objectiu és que, en dos o tres anys, generem al voltant dels 100 megawatts d'energia fotovoltaica. En el moment en què electrifiquem els molls, necessitem molta més energia i volem que sigui verda. Per tant, volem que l'esforç d'electrificació vagi compassat amb un desplegament de l’energia fotovoltaica.

Entrevista Lluís Salvador, president Port Barcelona / Foto: Carlos Baglietto
Lluís Salvadó en el seu despatx del Port de Barcelona. / Foto: Carlos Baglietto

I la inversió en els accessos?
Com bé sabem, els accessos ferroviaris són una obra que el Port de Barcelona reivindica des de fa 25 anys. En aquests moments estem en una fase molt optimista, després de dècades en que aquest tema no ha avançat. Des que el 2018 se signa el protocol i es constitueix una comissió de treball entre les diferents administracions –Estat, Generalitat i Port de Barcelona–, hem aconseguit que el projecte avanci molt ràpidament. En pocs dies, s'adjudicarà la redacció dels dos projectes, la part viària i la part ferroviària. I fa 15 dies, vam tancar un acord entre totes les administracions sobre com finançar els 730 milions d'euros que costarà l'obra. El Port de Barcelona hi posarà 200 milions d'euros i la resta ho finançaran altres administracions. Aquest acord té forma de conveni, encara s’ha de tramitar, però està tancat i es va fer públic amb el ministre. Aquest 2024 estarem redactant els projectes bàsics. Tindrem el conveni aprovat i, per tant, estem parlant d'una obra estratègica que es desplegarà fins a l'any 2032 amb una inversió importantíssima que ens permetrà dos grans objectius: per un costat, traure els camions de la ronda litoral, i per altre, incrementar la nostra competitivitat en l'àmbit ferroviari. Això significa una reducció de l'impacte ambiental del transport que es genera a l'entorn del port de Barcelona.

De tots els escenaris sobre els accessos al Port, en aquests moments ens trobem en el més optimista

Per tant, ha millorat la col·laboració del govern central?
En aquest projecte hi ha una feina molt lleial, un acord absolut entre les diferents administracions –Generalitat, Estat i Port de Barcelona–, amb una feina tècnica extraordinària que ha permès que un projecte d'una complexitat enorme, en una zona d'una altíssima densitat d'infraestructures, surti endavant. A conseqüència d'aquesta bona entesa, d'aquest diàleg i d'aquest treball discret i silent s’està avançant en el projecte, complint el més optimista dels calendaris. Ho hem de reconèixer, ja sabem que no sempre és així en les grans infraestructures a Catalunya, o bé perquè l'Estat no ho prioritza, o bé perquè ens discutim internament sobre com han de ser les coses, però, en aquest cas concret, s’ha avançat. De tots els escenaris, en aquests moments ens trobem en el més optimista, sent conscients que la planificació i desenvolupament de l’obra arriba al 2032. Estem parlant d'una obra estructural d'un impacte importantíssim i que encara tardarà uns quants anys en acabar-se.

El Govern ha presentat una proposta per augmentar la capacitat de l’aeroport del Prat sense allargar la pista propera al mar. Realment, això bloquejaria el desenvolupament futur del Port?
El que plantegem des del Port de Barcelona és que per vestir un sant no en desvestim un altre. Avui tenim problemes rellevants per donar servei a les embarcacions més grans, que precisament són les de futur i les més eficients ambientalment. Tenim dificultats per operar les embarcacions més grans per la manca d'alçada de les nostres grues, que fa que hagin de passar per altres ports per fer una descàrrega prèvia. Això per què passa? Perquè les grues que tenim autoritzades són de 80 metres d’alçada i necessitem anar cap a grues de 90 metres. No se'ns autoritzen perquè interfereixen amb la seguretat de l'aeroport. Ho estem treballant. Hi ha una col·laboració molt constructiva entre les diferents administracions. Hi ha un preacord per passar dels 80 als 90 metres tenint en compte l'aeroport actual. Sobre el debat del futur aeroport, com a Port de Barcelona no ens hi posicionem, l'única cosa que plantegem i que diem és que, de la mateixa manera que quan es fa la planificació es tenen en compte els veïns de Gavamar o els espais ambientals, també han de tenir presents les necessitats del Port de Barcelona perquè una ampliació no ens afecti negativament.

Això és possible?
Som conscients que és una equació complexa. El Port necessita més alçada de grues perquè les embarcacions cada vegada són més grans. Fa 20 anys, portaven 10.000 contenidors, i avui en transporten 24.000. Això significa embarcacions més llargues i que apilen més alt. Necessitarem grues de més d'alçada i calats més profunds. El Port treballa per donar resposta.