La plataforma d'inversió Stoneweg planeja obrir un Museu Thyssen a Barcelona. Estaria situat en els Cinemes Comèdia, a l'única cantonada del Paseig de Gràcia amb Gran Via que no està ocupada per una gran marca de moda. Aquest fons d'inversió ja va ser darrere del Hermitage, que no els van deixar aixecar al port de Barcelona.

Stoneweg negocia un acord a tres bandes amb Carmen Cervera, la baronessa Thyssen, per a la cessió de part de la seva col·lecció de pintura privada i amb els propietaris dels Cinemes Comèdia, les famílies Pla i Planàs, per ocupar aquest immoble. Si bé no han transcendit els imports que s'han posat sobre la taula, fonts coneixedores de les negociacions apunten que el lloguer del Cinema Comèdia seria per a 25 anys i que Stoneweg invertiria prop de 30 milions d'euros en la reforma i posada en funcionament del museu.

En les negociacions han pres part la mateixa baronessa Thyssen, Jaume Sabater –CEO de Stoneweg- i l'advocat Antonio Delgado Planás, en qualitat de membre i representant de les famílies propietàries del Cine Comèdia. Delgado és el director els serveis jurídics d'ESADE i, fins al setembre passat, va presidir el Círculo Ecuestre.

Des que l'històric Cinema Comèdia va tancar les portes al públic el 14 de gener passat, quan el grup Yelmo va optar per abandonar aquests multicinemes, els propietaris de l'immoble han rebut fins a mitja dotzena de propostes. Fonts properes a la propietat assenyalen que encara no han comunicat la seva decisió.

D'altra banda, fonts pròximes al fons d'inversió es van limitar a assenyalar aquest dijous que la seva divisió cultural, Stoneweg Experience, "manté un diàleg constant amb els representants de tots els sectors culturals del país, i es troba sempre disposat a considerar i explorar noves iniciatives culturals tant a nivell nacional com internacional".

EuropaPress 5687751 fachada cine comedia antes ultima proyeccion 14 enero 2024 barcelona
Els Cinemes Comèdia, al xamfrà de Gran Via amb Passeig de Gracia / Lorena Sopêna / Europa Press

La plataforma d'inversió Stoneweg va iniciar la seva activitat fa vuit anys al sector immobiliari –residencial, oficines i logística– encara que s'ha diversificat cap a l'hoteler, la restauració –amb la marca Belbo, amb cinc locals a Barcelona i un a Sant Cugat del Vallès-, el lleure i la cultura.

En el camp cultural, també promouen un nou espai artístic a l'antiga fàbrica Godó i Trias de L'Hospitalet de Llobregat, on invertiran 60 milions d'euros, i ja han posat en marxa un centre divulgatiu de la Copa Amèrica de Vela, en l'antic cinema IMAX del port de Barcelona, i una sala d'exposicions al Palau Martorell, en ple barri Gòtic de Barcelona. A més, promouen parcs urbans d'onades per a la pràctica del surf en diversos països, com el que impulsen a l'estadi Civitas Metropolitano de l'Atlètic de Madrid.

Van fracassar amb la franquícia del Hermitage que van projectar al port de Barcelona, per l'oposició frontal del govern de la llavors alcaldessa Ada Colau, però no es van rendir i ara negocien un Museu Thyssen a la ciutat.

Si se signa l'acord, Carmen Cervera cedirà en règim de lloguer part de la seva col·lecció privada d'art que, en l'actualitat, no s'exhibeix o està en circulació per sales de tot el món. L'acord entre la baronessa i Stoneweg està tancat, però els propietaris dels Cinemes Comèdia encara no han anunciat la seva decisió.

Al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid hi ha la col·lecció del difunt baró Heinrich Thyssen-Bornemisza, que és propietat de l'Estat, i també la col·lecció Carmen Thissen-Bornemisza, un fons d'art de Tita Cervera, formada per 330 obres, que va llogar l'Estat el 2021. A més, la baronessa Thyssen està al darrere de tres museus més: a Andorra –el seu país de residència–, Màlaga i Sant Feliu de Guíxols, aquest últim encara pendent de les obres. S'espera que l'Ajuntament d'aquesta localitat iniciï la tardor vinent els treballs de rehabilitació de l'antic monestir on s'allotjarà la pinacoteca.

Un palau amb història

El Cinema Comèdia ocupa el subterrani i les primeres plantes del Palau Marcet, anomenat així perquè el seu primer propietari va ser Frederic Marcet Vidal, un directiu de l'antic ferrocarril de Barcelona a Figueres, que el va estrenar com a residència el 1990. Amb el pas del temps va passar a ser propietat de la família Planàs, emparentada amb el pintor i escriptor Santiago Rusiñol. L'empresari José María Padró juntament amb un grup de socis el van convertir en Teatre Comèdia, que va adoptar aquest nom el 1941, després de la Guerra Civil. El 1960 es va convertir en cinema. La cadena Yelmo es va encarregar de la seva gestió, ja com a multicinema, el 2017 arran del concurs de creditors dels anteriors encarregats de les sales. Ara, aquest centenari edifici pot tenir una nova vida com a museu.