Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors d'aquesta. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Com va la setmana? Vas tan estressat com els assistents al Mobile World Congress (MWC)? No n'hi ha per menys, cal amortitzar l'entrada (entre 879 més IVA l'entrada més barata i 4.899 euros més IVA l'entrada VIP) i tot el xou que es munta (dins i fora) al voltant de la principal fira mundial de mòbils que curiosament cada vegada té menys smartphones. Fins i tot la xinesa Xiaomi presenta una gamma de cotxes elèctrics i Samsung un anell intel·ligent capaç, diuen, de monitorar l'estat de salut de qui el porta. Les estrelles del MWC 2024 són la IA generativa —per descomptat— i la robòtica. Bé, i la classe política aprofita l'aparador per deixar-se veure, sortir a les fotos i assegurar que aposten molt per la tecnologia i per la innovació. El president Pedro Sánchez ha anunciat la creació d'"un gran model fundacional de llenguatge d'intel·ligència artificial (IA)" entrenat "específicament" en castellà i la resta de llengües cooficials d'Espanya, una mena de ChatGPT espanyol; el president Pere Aragonès ha anunciat que els pressupostos de la Generalitat per a aquest any destinaran "per primera vegada en la història" més de 1.000 milions d'euros a la recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) i el ministre de Transformació Digital, José Manuel Escrivá, que el Govern crearà una empresa pública, la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), que mobilitzarà 20.000 milions d'euros, per invertir en el camp tecnològic i la primera operació del qual serà probablement l'adquisició del 10% del capital de Telefónica. Si fas un cop d'ull al diari, trobaràs la millor informació del Mobile a càrrec de Sara Casas i Núria Casas.

La meva selecció setmanal

1. Gairebé 200 euros més del que costa l'entrada més barata al MWC és l'ingrés mensual mig per persona a Espanya. I s'ha incrementat. Els ingressos de les llars pugen, però també augmenta la pobresa, paradoxa. Així es desprèn de l'última enquesta de condicions de vida (corresponent a 2022) que elabora l'INE. D'una banda, l'ingrés mitjà per persona va créixer un 8,3% i va assolir 14.082 euros el 2022, dada que coincideix amb l'evolució de la renda disponible que mesura (Fedea). No obstant això, els indicadors de pobresa han continuat augmentant, en especial el de carència material severa, que ja afecta el 9% dels ciutadans, el màxim des de 2014. Puja també mig punt, fins al 9,3%, la població que va arribar a final de mes amb "molta dificultat". Al final, una de cada quatre famílies vivia en risc de pobresa o exclusió social. A Catalunya, les dades són una mica inferiors, però molt similars.

2. Dues informacions de servei per a la teva butxaca relacionades —no cal dir-ho— amb el sector bancari. La primera és que si estàs estalviant per a quan et jubilis per mitjà d'un pla de pensions privat has de saber que no estàs fent un bon negoci. Però el teu banc sí. La rendibilitat mitjana dels fons de pensions a Espanya en els últims 15 anys va ser del 2,91%, inferior a la rendibilitat mitjana de l'Ibex-35 (5,34%) i fins i tot a la de la inversió en bons de l'estat espanyol a 15 anys (3,99%). Els fons de renda variable tenen cada vegada menys pes a la cartera dels ciutadans, per la qual cosa és més justa una comparació amb índexs internacionals com l'europeu Euro Stoxx 50 amb un 8,09% de pujada anualitzada, mentre que al mercat nord-americà el guany a través de l'indicador S&P 500 va assolir el 14%, explica Luis Aparicio. Malgrat la manifesta ineficàcia dels gestors, les comissions que cobren són fixes i en molts casos devoren el pretès avantatge fiscal d'aquests productes (al final un pla de pensions no suposa cap estalvi fiscal, ja que difereix la tributació en el temps).

I la segona és que els estats de la Unió Europea van donar ahir el vistiplau definitiu —per fi— a un nou reglament que obligarà els bancs a executar transferències en euros en menys de deu segons i a oferir aquests pagaments instantanis sense comissions.

3. Les pràctiques monopolístiques són tant temptadores com pernicioses. La plataforma de viatges Booking s'enfronta a una multa de 489 milions d'euros a Espanya per pràctiques anticompetitives. La sanció, que encara no s'ha fet oficial i arribaria a l'estiu, segons la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), ha estat confirmada per la mateixa Booking, que s'ha anotat unes pèrdues de 530 milions de dòlars en els resultats de 2023 després de proveir aquesta decisió preliminar. D'altra banda, la justícia ha multat Pascual, Danone, Lactalis i Nestlé amb 28 milions d'euros en confirmar que van pactar entre elles per disminuir la competència i el poder de negociació dels ramaders. Un càrtel de la llet.

4. L'aposta europea pel Gas Natural Liquat (GNL) es va justificar al seu dia per reduir la dependència del gas rus com a càstig per la invasió d'Ucraïna. A Espanya, tanmateix, l'increment d'importacions més gran de GNL procedeix justament de Rússia, a qui compra el doble que fa un parell d'anys. En plena ofensiva de Putin a Ucraïna, Espanya és el país d'Europa que més GNL compra a Rússia: el 2023 es va gastar 2.300 milions d'euros en importar 6,68 milions de metres cúbics de gas rus. Ho explica Germán Aranda a partir d'un informe de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera (IEEFA). Ana Maria Jaller-Makarewicz, analista líder de IEEFA a Europa i columnista d'ON ECONOMIA, sosté que les importacions creixen en gran manera pels contractes firmats entre empreses internacionals amb empreses propietàries de projectes de gas russos, com Naturgy, que al seu temps serveix a Endesa i a Repsol. Així és com el gas rus es va estenent per Europa.

5. Et sona el nom de Demetrio Carceller? Si t'interessa el món de les empreses és molt probable que sí i que l'associïs a Damm. Tens raó. Però no només és el president i propietari del grup cerveser, també ho és de la petroliera canària Disa (on resideixen els orígens empresarials de la família), de la constructora Sacyr i de la cadena d'entrepans Rodilla. Té quatre fills (quarta generació) i s'estan forjant a imatge i semblança seva: han adquirit experiència en universitats nord-americanes i en grans multinacionals fora del grup familiar, com Heineken. És la nissaga empresarial que retrata aquesta setmana Josep Maria Casas.

6. D'empreses, moltes d'elles familiars, he parlat aquesta setmana amb Jordi Canals, professor i director general de l'IESE de 2001 a 2016, a propòsit del seu últim llibre, Transformarse per perdurar (Deusto, 2023), un full de ruta per definir cap a on s'han de dirigir els consells d'administració de les empreses en èpoques de canvis disruptius com l'actual. A parer meu, diu coses interessantíssimes sobre el retorn de les empreses a Catalunya, sobre la debilitat de l'economia espanyola per haver perdut accionistes rellevants locals, de l'entrada (o no) de l'Estat a Telefónica o del cas Grifols (on és la CNMV?). Busca una estona per llegir-la.

És tot per avui. Si tens qualsevol proposta, idea o suggeriment, o vols consultar-nos alguna cosa, escriu-me a pausa@oneconomia.com.

Gràcies per informar-te en ON ECONOMIA i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.