Els plans de pensions privats, que es materialitzen a través de fons, aconsegueixen uns rendiments molt pobres, tant per la ineficàcia dels gestors a l'hora d'invertir els diners dels seus clients com per les comissions que suporten. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi realitzat pel professor de Finances de l'IESE, Pablo Fernández en col·laboració amb Javier Fernández Acín, investigador independent. L'estudi analitza la rendibilitat d'aquest producte en els últims 15 anys i arriba a la conclusió que "en diversos casos, els inversors en fons de pensions van perdre la desgravació fiscal que els va regalar l'Estat per induir-los a invertir en els esmentats fons en menys de 5 anys", explica.

El pretès avantatge d'una gestió professional que millora en teoria la inversió directa d'un particular inexpert als mercats, es dilueix quan es compara amb el comportament dels mercats financers en aquell termini de 15 anys. Segons les dades de la patronal de fons d'inversió i pensions, Inverco, la rendibilitat mitjana anualitzada dels fons de pensions va ser en aquest període del 3,5% (el professor Fernández la calcula en el 2,9%). Això sí, aquesta rendibilitat mitjana calculada per Inverco ofereix un ventall molt ampli de guanys en tan dilatat termini. Per exemple, des de 2008, els fons de renda fixa a curt termini han guanyat a l'any el 0,5%, els de renda fixa a llarg termini l'1,3%, els de renda fixa mixta l'1,6%, i els de renda variable mixta un 4,1% anual. Destaquen els fons de renda variable amb una pujada anual del 8,3%.

Però si aquests resultats es comparen amb l'evolució dels mercats en aquells tres lustres, s'aprecia aquest nul avantatge de la gestió professional col·lectiva. La rendibilitat mitjana anual de l'índex espanyol Ibex 35 va assolir el 5,34%, mentre que l'obtinguda per invertir en bons de l'Estat espanyol a termini de 15 anys va ser del 3,99% anual. Els fons de renda variable nacional tenen cada vegada menys pes a la cartera dels espanyols per la qual cosa és més justa una comparació amb índexs internacionals com l'europeu Eurostoxx 50 amb un 8,09% de pujada anualitzada en tant que al mercat nord-americà el guany a través de l'indicador S&P 500 va assolir el 14%.

Només 99 dels 393 fons amb 15 anys d'història van tenir una rendibilitat superior a la dels bons de l'estat

Segons l'estudi del professor de l'IESE, només 99 fons dels 393 amb 15 anys d'història van tenir una rendibilitat superior a la dels bons de l'estat a 15 anys, 57 a la de l'IBEX 35, i 1 a la del S&P500, i 9 fons van tenir rendibilitat negativa. Els 821 fons de pensions del sistema individual tenien (desembre 2023) 7,3 milions de partícips i un patrimoni de 84.909 milions. Fernández comenta amb ironia que "encara que en la publicitat d'un fons de pensions es llegeix que `Batre un benchmark de mercat no satisfà les necessitats dels clients d'un pla de pensions´, suposem que no batre'l els satisfarà encara menys. Comparar la rendibilitat dels fons amb la rendibilitat dels bons de l'Estat i amb la de la borsa sí proporciona llum per jutjar la gestió dels fons", conclou.

Els millors fons d'aquest llarg període -aconsellable en qualsevol inversió per a la jubilació- van ser BBVA Pla Telecomunicació i Taronja S&P 500 amb rendibilitats anualitzades del 14,98% i el 13,79%. Així, un euro invertit el desembre de 2008 en BBVA Pla Telecomunicac o en Taronja S&P 500 es va convertir en desembre de 2023 en 8,11 euros i 6,94 euros, que contrasta amb els 0,89 euros que té avui un inversor que va comprar SantaLucía VP Retorn Absolut.

Una immillorable mostra que l'elecció del fons és clau per gaudir en el futur de prou diners per completar la pensió pública. Potser una primera selecció a l'hora d'elegir sigui la mida i el nombre de partícips del fons. Els fons amb més rendibilitat no són els de més patrimoni o nombre de partícips. Els 15 fons amb més patrimoni del sistema individual: tenien 20.935 milions i la mitjana de les seves rendibilitats va ser 4,24%. D'altra banda, els 15 fons amb més nombre de partícips ofereixen una pobra rendibilitat mitjana de l'1,86%, segons l'estudi dels investigadors. Podria regir aquí, doncs, el refrany de "dolent de molts, consol de ximples".

Comissions i gestió

Les comissions explícites són les que el partícip paga i apareixen reflectides al contracte del fons com comissions de gestió, de dipòsit, de subscripció i de reembors. Malgrat els noms que tenen les comissions, una part important de les mateixes es destina a despeses de comercialització. Això es deu que en molts fons de pensions, els comercials tenen retribucions superiors als gestors.

A Espanya des d'octubre de 2014 es van establir nous límits a les comissions que es poden cobrar en els plans de pensions. Actualment, el límit màxim és de l'1,5% (abans 2% anual) per a la de gestió i del 0,25% anual per a la de dipòsit. Encara que l'estudi agafa anys de diferents comissions, no s'aprecia una millora substancial malgrat aquestes retallades obligades pel govern espanyol.

Però com indiquen els professors, les elevades comissions expliquen només parcialment la pobra rendibilitat dels plans de pensions. Una altra part s'explica per la gestió activa d'aquests fons que és aquella en la qual el gestor realitza freqüentment compres i vendes de manera que canvia la composició de la cartera. "Amb les dades que proporcionen la majoria dels fons espanyols és impossible saber si la gestió activa ha generat valor per als seus partícips, encara que sí que ha generat valor per als departaments de bossa que van realitzar les compres i vendes de valors (van cobrar comissions que van pagar els partícips)". I afegeixen: "sembla raonable i desitjable que els fons informin als seus partícips de quantes compres i quantes vendes han realitzat i de la quantia de les comissions que van pagar (la majoria no ho han fet). També seria interessant que els fons proporcionessin la dada de la rendibilitat que haurien obtingut si no haguessin mogut la cartera: així sí sabríem exactament quin valor va aportar la gestió activa", conclouen.