La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) ha evolucionat en positiu lleument a Catalunya, però ha empitjorat entre joves i dones, mentre homes i jubilats han millorat els seus valors, segons ha publicat aquest dilluns l'Institut Català d'Estadística, Idescat, a partir de les xifres de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Instituto Nacional de Estadística. Un 24,4% de la població catalana es trobava en risc de pobresa o exclusió social al tancament de 2023, tres dècimes per sota del 24,7% de 2022 i fins i tot per sobre del risc de pobresa en l'era prepandèmia, ja que el 2019 era del 24,9%. Entre homes, la taxa és del 22,8%, tres punts inferior a les dones, entre les quals hi ha un 25,9% en risc de pobresa, 5 dècimes més que l'any passat.

La privació material i social severa, que afecta les persones més excloses que no tenen accés als béns bàsics, ha empitjorat aquest any a Catalunya fins a assolir el 8,9%, una xifra només empitjorada des de l'any 2015 el 2021, quan va assolir el 9%. La carència material severa catalana està un punt per sota de la mitjana espanyola, que és del 9%, i molt per sobre de comunitats com les Balears (6,1%), Aragó (7,1) i és exactament la mateixa que a Madrid. Quant al risc de pobresa, està dos punts per sota de la mitjana espanyola del 26,5% i gairebé duplica el 12,5% de taxa de risc de pobresa de Madrid.

Els menors de 16 anys catalans són les persones més vulnerables i un 33,1% es troben en risc de pobresa, sis dècimes més que el 32,5% de l'any passat. També augmenta la taxa de pobresa entre la població de 16 a 64 anys, en passar del 24,3 al 24,7%. Els jubilats, en canvi, majors de 65 anys, han vist una millora en caure un 3% la seva taxa de risc de pobresa fins al 16,2%, coincidint amb la pujada de les pensions. El llindar que marca el risc de pobresa es troba en els 12.564 euros d'ingressos anuals, un 6,1% més que l'any passat. Es calcula amb el 60% de la mitjana d'ingressos per unitat de consum a Catalunya.

Aturats i estrangers, els més vulnerables

Aturats i estrangers són els col·lectius més vulnerables a Catalunya, però els primers han empitjorat la seva situació, mentre que els segons l'han millorat. Un 55,6% dels aturats es troba en risc de pobresa i exclusió social, pel 53,6% de 2022, mentre que els estrangers han passat d'un 50% de risc de pobresa un 48%.

La taxa AROPE a llars amb fills dependents també ha crescut del 25,1% al 28,1%, mentre que a les llars sense fills a càrrec ha baixat del 20,8 al 20% el 2023.

Un 46,5% dels catalans arriben amb dificultat a finals de mes, dos punts menys que l'any passat, però augmenten en 1,2 punts els qui arriben amb molta dificultat, que ara són el 9,2%. Els que arriben amb molta facilitat a final de mes han passat de ser el 2,7% de la població catalana al 3,2% de 2023.

El nivell de privació de les llars afecta sobretot a despeses imprevistes d'a partir de 800 euros. Un 36,1% de la població catalana declara no tenir la capacitat d'afrontar aquest tipus de despeses, un 1,3% més que l'any passat. També augmenta el percentatge de població que assegura no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada i són ja el 20% de catalanes, pel 19,3% de l'any passat. Milloren lleument el percentatge de persones que es poden permetre una setmana a l'any de vacances, que passen del 30,9 al 29,8%.

L'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística enfocada a Catalunya per Idescat ofereix xifres d'ingressos mitjans corresponents a 2022. Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes van ser llavors de 38.888 euros i de 15.830 per persona, una millora del 7,5% i del 7,7% en relació amb l'any anterior.