Cada llar a Espanya va gastar de mitjana 31.568 euros l'any passat en tota mena de béns i serveis, un volum que no es registrava des de 2008 i suposa recuperar la despesa prepandèmia, segons va donar a conèixer aquest dimarts l'INE amb l'Enquesta de Pressupostos Nacionals. No obstant això, els pressupostos de les famílies amb majors i menors recursos han tingut una evolució molt dispar. El 20% de les famílies amb més nivell de despesa ha recompost la cistella de la seva compra reduint despeses en habitatge, mobiliari i parament, comunicacions i ensenyament, destinant més fons a transports, hotels i restaurants i lleure. En canvi, el 20% amb menors ingressos, només redueix la despesa en alcohol i tabac, doncs té més complicat retallar en altres capítols com a habitatge, educació o transports.

El fort increment en la despesa durant l'any passat és una il·lusió estadística, ja que si es descompta la inflació (en comptes de preus corrents s'analitza en preus constants) l'any passat es va quedar lluny de la capacitat de despesa anterior al covid. En aquests termes, cada família hauria consumit productes i serveis per valor de 25.359 euros, per sota dels 26.184 euros de 2019, fins i tot inferior als anys 2018 i 2019. I a molta distància de la capacitat de despesa de les llars entre 2006 i 2011, amb un màxim de 30.788 euros el 2007 deixant fos l'efecte de la inflació.

L'alt IPC de l'any passat (8,4% de mitjana) va accentuar les diferències en l'estructura del pressupost anual de les famílies amb menors despeses -i, per tant, menors ingressos- i el de les famílies amb majors ingrés. L'INE divideix la població en cinc grup (quintiles) agrupant en el primer al 20% de les llars amb menor capacitat de despesa i en el cinquè al 20% de les llars amb més poder de despesa. La cinquena part més pobra va disposar de 15.573 euros per cobrir les seves necessitats durant l'any passat, davant els 54.863 euros que van disposar de mitjana les llars més acabalades. És a dir, per cada euro que va gastar la família pobra, la rica va consumir 3,52 euros. Una bretxa que es ve reduint fa anys, doncs el 2021 la proporció va ser la mateixa -1 euro per 3,52 euros-, quan el 2019 els rics van disposar de 3,73 euros per cada euro dels pobres, i una menor distancia que el 2007, quan el 20% de les llars amb més ingressos va gastar 4,4 euros per cada un de l'altre extrem.

Curiosament, les llars del primer i de l'últim quintil van augmentar el seu pressupost en un 7,1%, ambdós per sota de la mitjana d'Espanya del 7,9%. I igualment, ambdós van ser els que van registrar un menor augment de la despesa, ja que els altres tres quintiles el van incrementar un 7,8% el segon, un 8,8% el tercer i un 9% el quart. Tanmateix, encara que ambdós van augmentar en el mateix percentatge, es va deure a causes diferents. Mentre els més pobres no en van poder gastar més perquè mancaven de més ingressos, els de més ingressos no van pujar perquè determinats productes i serveis, arribant a un cert nivell, no tendeixen a continuar creixent. En aquest sentit, les cistelles de la compra dels rics i dels pobres han tingut una evolució molt diferent.

Aliments i lleure

Els productes i serveis de primera necessitat són els primers que es cobreixen i no solen pujar assolits certs nivells, destinant el remante dels ingressos a béns i serveis més lúdics. Això provoca que les llars de menors ingressos destinessin l'any passat el 42,6% del total del seu pressupost a l'habitatge (lloguer o hipoteca i despeses com la llum, el gas, aigua...), mentre que els més rics van cobrir aquesta necessitat bàsica amb el 27% del seu pressupost. Tot i així, en termes absoluts, la llar rica destina a l'habitatge 14.930 euros i l'oposat 6.640 euros. A totes les partides, sense excepció, el pressupost dels rics triplica o fins i tot multiplica per deu el pressupost del primer quintil. Tornant a l'habitatge, en ambdós tipus de llars s'ha reduït el pes d'aquest bé sobre el conjunt del pressupost, però mentre els rics la rebaixen en 2,2 punts percentuals, els pobres la baixen en 1 pp. Fins i tot en termes absoluts, els primers han destinat habitatge 137 euros menys que l'any anterior, mentre que els pobres han hagut de gastar 301 euros més.

L'alimentació és l'altre gran bé de primera necessitat al que es dediquen els primers euros del pressupost de totes les llars. Tanmateix, en els menys acabalats es va destinar l'any passat el 20,5% de la despesa, amb un augment de 186 euros, i en els rics el 12,4%, encara que van destinar 427 euros més el que posa de manifest que no van tendir a reduir la qualitat dels productes consumits per pal·liar la pujada dels preus.

De fet, aquí comencen ja les grans diferències entre unes llars i d'altres. Mentre que per al primer quintil l'alimentació és el segon grup de productes al qual més diners destinen cada any, en els més rics, el segon grup, després de l'habitatge, és el transport (inclou despeses de gasolina, però també d'altres mitjans com a avió, tren...). A aquest bé van dedicar un 16,7% del seu pressupost, 2,3 pp més que a alimentació, mentre que els més pobres li van destinar l'any passat un 6,6% de la seva despesa total. Tanmateix, el fort increment dels combustibles el 2022 ha passat una factura més gran a les llars de menys ingressos, ja que han hagut de gastar un 22,8% més a transport, quan l'increment a les llars amb més ingressos ha estat del 14,1%. De tota manera, en aquesta partida se'n produeix unes de les bretxes més grans, doncs mentre uns van gastar 9.167 euros, els altres 1.027, la qual cosa suposa 9 euros per cada 1.

Els següents dues partides són, juntament amb l'anterior, la marca distintiva de les llars amb més recursos. A restaurants i hotels dediquen l'11,7% (6.416 euros), augmentant el seu pes a la cistella de la compra gairebé 2 pp respecte a 2021, mentre que les llars amb menors ingressos només li destinen el 4,9% del seu pressupost (758 euros), encara que també creix respecte a 2021 (1 pp). L'altra gran diferència prové dels diners dedicats al lleure i la cultura que es porta el 6,14% de la despesa dels rics (3.368 euros) i el pressupost de la qual s'ha incrementat un 20,5% respecte a 2021, davant el 2,7% (416 euros) dels menys acabalat que han augmentat la despesa un 12%.

En partides com l'alcohol i el tabac, el primer quintil destina un percentatge més gran (1,6%) que el quintil amb més ingressos, encara que l'any passat va haver de reduir el seu pressupost en 1 euro (l'única partida en la qual rebaixa la despesa), igual com en comunicacions (4,4%) i altres (7,1%). En canvi, el quintil de més ingressos destina un percentatge major dels seus ingressos a vestit i calçat (4%), mobles i parament (4,8%), sanitat (4,5%) i ensenyament (1,7%).