El Ministeri d'Hisenda ha comunicat a Brussel·les que l'Administració espanyola ha destinat 5.590 milions d'euros entre novembre i desembre de 2024 per fer front als desastres ocasionats per la DANA a finals de l'any passat. A més, informa la Comissió Europea que preveu que en el present 2025 haurà de destinar uns altres 4.700 milions per les seqüeles de les inundacions ocorregudes a València i altres províncies espanyoles. En total, doncs, 10.290 milions en 14 mesos.

Així se l'ha fet saber a l'Informe de Progrés Anual que els governs comunitaris han de remetre a la Unió Europea per analitzar el compliment dels compromisos fiscals i en matèria de política econòmica, inclosa en el Pla Fiscal i Estructural de Medi Plazo. El document, remès a finals d'abril, declara haver complert el dèficit fiscal el 2024, en quedar-se en el 2,8%, per sota del 3% que havia avançat a Brussel·les aquell mateix any. Amb referència al present exercici fiscal, el govern espanyol assegura al seu document de Progrés Anual que el tancarà amb un dèficit del 2,5% -en línia amb l'exigit en el Pla Fiscal-.

El document assenyala que les mesures per la DANA van tenir el 2024 un "impacte excepcional i delimitat de 5.590 milions d'euros (0,35% del PIB)". Respecte al present any, tanmateix, no fa una menció explícita de quants diners públics suposaran les mesures que es duen a terme al llarg de l'any. Però quantifica l'impacte en el 0,29% del PIB que, tenint en compte que el govern espanyol preveu que augmenti aquest any un 2,6%, podria suposar entre 4.600 i 4.700 milions d'euros.

Efecte sobre el dèficit

El departament que dirigeix María Jesús Montero reconeix que si hagués hagut d'imputar els costos de la DANA el 2024 i el 2025 no hauria pogut complir, ja que els 5.590 milions hauria elevat el dèficit de l'any passat al 3,2% (cinc dècimes més i tres per sobre del seu compromís). Per al present any, els 4.700 milions que es destinaran a pal·liar les devastacions de la DANA elevarien el dèficit al 2,8%, tres dècimes més del previst pel govern espanyol. Tanmateix, com es tracta de despeses puntuals, que no tenen un efecte estructural, Brussel·les permet no computar-los en el càlcul dels dèficits públics.

Els 5.590 milions gastats per les Administracions per fer front a la DANA en els mesos de novembre i desembre de l'any passat van anar majoritàriament a càrrec de l'Administració Central, que va desemborsar el 93% del total, 5.186 milions. La resta el van aportar diverses comunitats autònomes -principalment la Comunitat Valenciana- i els ajuntaments afectats per les copioses tempestes.

Llars, al capdavant

Del gruix dels ajuts, les llars van rebre 4.807 milions (86% del total), amb el gruix en el pla d'ajuts per a la compra dels automòbils; seguides dels ajuts a empreses que ha rebut 327 milions (5,8%) i els costos de la mobilització d'efectius públics a la zona -UME, bombers, policia, Guàrdia Civil...-, uns altres 45 milions (0,8%). La mesura més abundant correspon amb les compensacions ateses pel Consorci de Compensació d'Assegurances, amb 4.712 milions.

A finals d'abril, el Consorci comunicava que s'han gestionat 231.827 sol·licituds de danys als béns i pèrdua de beneficis (comptant les sol·licituds pagades com les denegades i les de tramitació pendent de causes alienes al CCS), el 94% de les sol·licituds d'indemnització de danys materials i pèrdua de beneficis rebudes, quedant en aquest moment 14.929 sol·licituds en diferents fases del procés de valoració dels danys per part dels pèrits.

Per classe de risc, s'han gestionat els següents percentatges de les sol·licituds rebudes. La gran majoria s'imputarà a les despeses del present 2025.

  • Habitatges i comunitats de propietaris: 92%.
  • Vehicles automòbils: 97,1%.
  • Comerços, magatzems i altres riscos: 83,6%.
  • Oficines: 85,2%.
  • Riscos industrials: 73,3%.
  • Obres civils: 49,4%

Impacte sobre l'economia

Al costat de la despesa pública que ha portat les fortes tempestes que van assolar bona part del litoral mediterrani, incloses la Isla Baleares, el va parar de l'activitat ha tingut també un impacte sobre el PIB nacional, que ha estat quantificat per diversos actors.

BBVA Research, després d'haver desenvolupat una eina per quantificar l'efecte dels desastres climàtics, conclou que la DANA de finals d'octubre i principis de novembre de 2024 va ocasionar uns danys que oscil·larien entre el 0,55% i l'1,71% del PIB espanyol. L'impacte sobre el nivell de l'ocupació assoliria fins a -2,2 punts percentuals a València i -0,2pp en l'àmbit nacional. La revisió posterior de les dades de danys en EM-DAT va permetre ajustar l'estimació acumulada de l'impacte en l'ocupació a València a -1,4pp, en línia amb la xifra observada (-1,6pp).

CaixaBank Research ha fet diverses estimacions de la DANA. En l'àmbit nacional va calcular en desembre la devastació de la DANA podria restar entre 1 i 2 dècimes al PIB espanyol l'últim trimestre de l'any passat, encara que alertava que es tractava d'una estimació subjecta a un alt grau d'incertesa. Sobre l'economia valenciana, ha assenyalat que el 2024 va créixer un 3% impulsada per la construcció i sobretot pel turisme, que al seu torn va estimular el consum i explica el dinamisme del mercat laboral, però va ser un creixement alguna cosa per sota del previst inicialment a causa de l'impacte de la DANA, que va poder restar 2 o 3 dècimes al creixement.