La Comissió Europea va revisar aquest dilluns tres dècimes a l'alça la seva projecció de creixement per a l'economia espanyola el 2025, fins al 2,6%, gràcies a la prevista millora del consum privat i la inversió, i malgrat l'impacte de les tensions comercials internacionals. Són tres dècimes per sobre de l'anterior previsió de novembre (2,3%), però adverteix Brussel·les que l'expansió se suavitzarà el 2026, esperant una alça del PIB del 2%.

L'executiu comunitari també ha donat el seu pronòstic sobre l'evolució del dèficit. Per a Espanya el situa en el 2,8% per al 2025, des del 2,6% de l'anterior previsió realitzada la tardor passada. Aquesta previsió de dèficit supera en tres dècimes la del 2,5% compromesa pel Govern espanyol en el seu pla d'ajustament multianual, malgrat que sí que aconsegueix un descens que Brussel·les atribueix a l'eliminació progressiva dels ajuts relacionats amb l'energia i la retirada de les mesures per donar resposta a les "devastadores" inundacions de València.

La previsió del PIB de Brussel·les per a Espanya contrasta amb la que ha fet per als països de l'eurozona i per al conjunt de la Unió Europea (UE). En el seu cas, l'executiu comunitari ha retallat en 4 dècimes el creixement econòmic fins al 0,9% i l'1,1%, respectivament, per a 2025. La raó esgrimida: el debilitament del comerç global provocat per la guerra aranzelària oberta pel president dels Estats Units, Donald Trump.

Aquestes són les perspectives econòmiques que la UE ha avançat aquest dilluns per a l'any vinent. Respecte a Espanya, la previsió de Brussel·les està en línia amb la del Govern, que anticipa un creixement del 2,6% aquest any, i situa Espanya com l'economia que més creixerà entre les grans de l'eurozona i l'única per a la qual millora la projecció.

La Comissió Europea creu que la demanda domèstica serà el principal catalitzador del creixement de l'economia espanyola gràcies a l'augment del consum privat i de la inversió, tal com va passar el 2024, quan el PIB es va incrementar un 3,2%, però adverteix que les creixents tensions comercials faran que la contribució de les exportacions sigui negativa el 2025 i 2026.

Brussel·les manté Espanya com una de les grans economies de la UE amb més expansió el 2025, per darrere de Polònia. Per a ambdós països apunta a un "fort creixement" el 2025, mentre que Malta, Croàcia i Dinamarca es mantenen com els països amb més previsions de creixement per a aquest any.

Les previsions econòmiques de primavera, publicades aquest dilluns, també anticipen que la ràtio deute/PIB continuï disminuint gradualment fins al 100,9% el 2025 i una dècima menys, 100,8%, el 2026. També es vaticina un repunt de la inflació aquest any fins al 2,3%, davant el 2,2% que augurava Brussel·les a la tardor, però preveu que aquesta descendeixi fins a l'1,9% el 2026.

D'altra banda, Espanya continuarà liderant la dada d'atur, que assolirà el 10,4% el 2025, molt per sobre de les dades de l'eurozona (6,3%) i de la UE (5,9%), encara que també es manté la previsió que l'ocupació creixi fins al 2,1% el 2025 i caigui a l'1,6% el 2026.

Revisió a la baixa

Les tensions comercials també impacten de manera negativa en les estimacions que la institució fa per a 2026, per a l'eurozona i la Unió Europea. En aquestes preveu un creixement de l'1,4% en la zona euro, dues dècimes menys del que calculava a la tardor, i de l'1,5% al bloc, tres dècimes menys, segons informo Efe. "En les previsions d'avui, les perspectives de creixement són revisades significativament a la baixa. Això es deu principalment al debilitament de les perspectives del comerç global i a una incertesa més gran de la política comercial", ha informat l'executiu comunitari.

S'espera també que la inflació general de la UE caigui al 2,3% el 2025, una dècima més de l'esperat a la tardor, mentre que, en la zona de l'euro, es manté la previsió d'arribar al 2,1% el 2025. Tanmateix, l'Executiu comunitari estima que no es doblegarà la inflació per sota de l'objectiu del 2% que recull el mandat del Banc Central Europeu (BCE) fins a 2026, quan està previst que aquesta variable caigui fins a l'1,7% a la zona de l'euro i a l'1,9% en el conjunt de la UE.

Respecte als riscos econòmics, l'Executiu comunitari adverteix que "una fragmentació més important del comerç mundial podria mitigar el creixement del PIB i revifar les pressions inflacionistes" i recorda que "les catàstrofes climàtiques també són més freqüents i continuen sent una font persistent de risc a la baixa per al creixement", segons va informar Europa Press.

"Una reducció més gran de les tensions comercials entre la UE i els Estats Units o una expansió més ràpida del comerç de la UE amb altres països, fins i tot a través de nous acords de lliure comerç, podrien sostenir el creixement de la UE", apunta l'informe, que també destaca que "l'augment de la despesa en defensa podria contribuir positivament".