Durant el juliol, es van apuntar a les oficines dels serveis públics d'ocupació repartides per tot Espanya 805.029 persones amb l'esperança de trobar una feina. En aquells dies, van arribar a aquestes mateixes oficines 55.073 ofertes d'ocupació presentades per les empreses necessitades d'assalariats, el que llança un lloc de treball per cada 14,4 aspirants només aquell mes, segons les dades del SEPE.
Els serveis públics d'ocupació es componen d'una part Estatal -el SEPE- i una altra d'autonòmica amb tres tasques ben definides: a la part estatal i, per tant, no transferida, competeix el pagament de les prestacions d'atur, tant les contributives com les assistencials, i el registre de les altes i baixes contractuals. En els serveis autonòmics es delega l'aplicació de les polítiques actives d'ocupació, com a formació i l'execució de plantades d'ocupació, però també la intermediació entre les necessitats de mà d'obra de les empreses del seu entorn geogràfic i les demandes d'ocupació de la població sota la seva demarcació.
Així, al juliol es van inscriure a les oficines del Servei Públic d'Ocupacio de Catalunya (SOC) 83.293 persones a la recerca d'una ocupació i van rebre 6.053 ofertes d'ocupació per part de contratadores ubicats al territori. La relació és molt superior a la mitjana espanyola, ja que per cada lloc ofert per una empresa, s'han apuntat aquell mes 13,6 persones. Una proporció que empitjora encara més si ens atenim als resultats de la intermediació del servei públic català respecte als altres 16 serveis autonòmics.
El SEPE va registrar en el conjunt d'Espanya 1.921.624 contractes, dels quals 328.415 van ser a Catalunya. Tanmateix, la intermediació real dels serveis públics de col·locació al territori ha estat notablement inferior a la mitjana autonòmica: si en el conjunt d'Espanya, els serveis d'ocupació van col·locar 44.007 persones en alguna de les ofertes d'ocupació que van arribar a les seves oficines, el 2,3% del total dels contractes registrats el mes, a Catalunya no arriben al miler, 916, la qual cosa redueix el seu percentatge d'intermediació al 0,3%.
Un resultat especialment cridaner si es tenen en compte el voluminós nombre d'ofertes d'ocupació que ha rebut el SOC el mes que no han arribat a cobrir-se, segons les dades del Ministeri de Treball. Catalunya va rebre el segon volum d'ofertes més gran el juliol -6.053-, només superat per Andalusia. Tanmateix, les "baixes per col·locació" s'han limitat a 1.086, i això implica que de cada 100 ofertes, només se n'han ocupat 18. Molt distant del resultat en el conjunt d'Espanya, on de les 55.073 noves ofertes d'ocupació de juliol, se n'han cobert 88 de cada 100.
De les 17 comunitats autònomes, Catalunya, amb aquestes 1.086 "baixes" de peticions de treballadors per part de les empreses, es queda molt endarrerida en el rànquing mensual. Tan sols tres territoris han cobert menys llocs de treball oferts per les empreses que Catalunya, malgrat que han rebut moltes menys ofertes: La Rioja (385 llocs coberts), Navarra (655) i la Regió de Múrcia (1.016). Catalunya es queda a anys llum d'Andalusia (14.819 peticions empresarials satisfetes); Extremadura (5.509); la Comunitat de Madrid (4.663) i la Valenciana (4.266) o Castella i Lleó (2.934).
No tots són parats
L'escassa intermediació dels serveis públics es constata amb les dades- publicats pel SEPE fa uns dies-, desagregant el pes que ocupen els serveis d'ocupació sobre el total de les contractacions registrades al juliol. Però prèviament, cal aclarir que les ofertes d'ocupació no es destinen exclusivament a les persones registrades que manquen d'una ocupació, ja que no tots els registrats a les oficines d'ocupació són parats. Així, el 31 de juliol hi havia apuntades en el Sepe 4,28 milions de persones, encara que d'ells, aturats eren 2,4 milions i els 1,98 milions restants consten com a treballadors "no parats".
En concret, 845.400 tenen una relació laboral -encara que no estan actius en aquest moment-, majoritàriament amb un contracte fix discontinu, encara que també n'hi ha que una suspensió d'ocupació temporal (Erte). El segon col·lectiu per volum dins dels "no aturats", amb 456.650 de registrats, recull a persones que sí que estan actius, però que aspiren a canviar d'ocupació i, en tercer lloc, 323.325 persones que declaren tenir una disponibilitat limitada, majoritàriament pensionistes o jubilats.
Al juliol, les oficines del Sepe van registrar a tot Espanya 1.921.624 contractes laborals firmats. D'ells, la majoria, 56,3% (1.082.020) van correspondre a persones que no estaven aturats -no costaven en les llistes del Sepe-, però que van rebre una proposta d'ocupació, bé directament d'una empresa, bé a través d'agències privades de col·locació. En aquest cas, la tasca del Sepe es limita a registrar i comptabilitzar el nou contracte. Un percentatge que es va elevar a la Catalunya al 67,4% el mes passat.
'Demandants actius'
Dels restants 838.976 contractes, només una quarta part han recaigut en treballadors que estaven en aquell moment apuntat en el SEPE. Una cosa que s'explica per la manera de comptabilitzar del servei públic d'ocupació, que divideix els demandants en dos grans grups: aquells que realment estan registrats, denominats internament com a "demandants actius", i aquells que, encara que comptabilitza com a demandants, s'han donat "de sota fa menys de sis mesos".
Seguint amb les dades del juliol, d'aquests 838.976 "demandant doneu-vos de baixa" per part del SEPE, 205.000 (aquesta quarta part) eren demandants actius amb dues peculiaritats: pràcticament la totalitat porten apuntats a l'atur menys d'un mes, 72.000 fins i tot menys d'una setmana, i això implica que s'han registrat tenint alguna oferta en ferm. L'altra és que d'aquests 205.000 nous llocs de treball, sol 19.252 procedeixen d'ofertes d'ocupació gestionades pels serveis públics d'ocupació.
Dels demandants donats de baixa amb menys de 180 dies que van sortir de les llistes dels serveis públics d'ocupació, el percentatge és molt similar, ja que només 24.755 contractes obeeixen a una oferta presentada directament per una empresa a les oficines dels serveis autonòmics d'ocupació.