Un dels problemes que té Espanya és la baixa productivitat de la seva economia, la qual cosa minva la competitivitat de les empreses als mercats internacionals. Però la productivitat és producte d'un conglomerat de factors que, tots ells, repercuteixen en la salut de les empreses. Des d'àmbits empresarials i econòmics s'incideix en els problemes que genera la baixa productivitat a Espanya, però no es diferencia en els diferents factors. Recentment, el Banc Mundial, en una enquesta sobre l'empresa espanyola, va destacar que la productivitat laboral a Espanya és una de les que més creixen. No així, sobre la productivitat derivada d'altres factors, com la formació dels empleats o la innovació.

La crítica es repeteix des de la Comissió Europea que incideix, en concret, la falta d'innovació. La Comissió Europea apunta a aquest àmbit com un dels deures pendents de les autoritats espanyoles a tots els nivells i també del teixit empresarial al seu recent informe en el qual desgrana l'estat de l'economia espanyola, malgrat les millores observades en els últims anys, segons consta en un informe publicat aquesta setmana. "Espanya té una bona base científica, però aquesta excel·lència científica encara no ha aconseguit millorar la innovació", ressalta l'Executiu comunitari en un apartat en el qual descriu que el país està per darrere de la mitjana en la majoria dels indicadors, informa Efe.

La inversió en R+D, per exemple, és menor a Espanya que en la resta de socis europeus, tant en l'àmbit privat com a públic. En el primer cas, equival a l'1,49% del PIB el 2023, davant la mitjana del 2,24%; mentre que en el segon assoleix el 0,65%, per sota del 0,72% del bloc. També és molt "feble" la taxa espanyola de sol·licitud de patents davant del Tractat de Cooperació de Patents, de l'1,1% davant el 2,8 % de la UE, allunyada de la dada dels socis més ben col·locats com Suècia (7,6 %) i Finlàndia (6,1 %).

A això se suma un "dèficit clar en talent innovador": el nombre de graduats universitaris en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (les disciplines STEM) ha caigut sis punts en l'última dècada i la taxa d'investigadors contractats en empreses és la meitat de la mitjana comunitària. A més, la xifra d'empreses que inverteix en R+D ha baixat en els últims anys i cada vegada es concentra més en un petit grup de firmes de sectors "tradicionals" com la banca, les telecomunicacions o el 'programari'.

El que dona una trista realitat si es té en compte que només hi ha 11 empreses espanyoles entre les 2.000 més inversores del món, un número que s'eleva a 22 en la classificació de les 800 empreses europees, segons dades de la mateixa institució per a 2023. Davant aquestes dades, l'informe de l'Executiu comunitari apunta una sèrie de "brots verds", entre ells el fet que l'ecosistema científic és "atractiu" per als investigadors i compta amb "bones taxes" de col·laboració internacional.

Publicacions científiques

També destaca que el percentatge de publicacions científiques espanyoles dins del 10% més citat al món s'ha estabilitzat en un 9%, proper al de la UE. Igualment positiu és l'"important avanç" registrat en l'adopció de tecnologies digitals per part de les pimes espanyoles, un indicador en el qual les petites i mitjanes empreses del país es comporten fins i tot millor que els seus parells del bloc.

De la mateixa forma, Espanya avança en la utilització empresarial de tecnologies digitals avançades i supera amb escreix la mitjana europea en anàlisi de dades, si bé es troba encara per darrere en ús de serveis de núvol i intel·ligència artificial. Tot això es veu avalat pel "gran impuls" a l'R+D previst a través de les inversions del pla de recuperació (17.600 milions d'euros) i dels fons estructurals de la UE (4.700 milions).

Llarg termini

Així i tot, la Comissió Europea considera que Espanya "encara necessita una estratègia a llarg termini que mobilitzi, coordini i orienti" la inversió pública en investigació i desenvolupament, especialment una vegada expiri el fons de recuperació el 2027, i també faciliti les inversions privades en aquest àmbit. La institució suggereix a Espanya posar en marxa mesures que redueixin i simplifiquin la "pesada burocràcia" a la qual s'enfronten actualment les empreses i que els impedeix beneficiar-se de les mesures posades en marxa per les autoritats per incentivar les inversions.

En la mateixa línia, recomana a Espanya continuar donant suport a la digitalització de les empreses, amb un focus especial en les tecnologies avançades, i desenvolupar un "conjunt de mesures més ampli" a fi de facilitar la col·laboració entre el sector privat i la comunitat científica. Per fer front a la fragmentació territorial, que concentra a Espanya la innovació a Madrid, Barcelona, Navarra i País Basc, Brussel·les proposa que la futura estratègia d'innovació sigui "de país" i involucri totes les administracions públiques.