Hi ha diverses maneres de mesurar la productivitat del treball. Dues molt utilitzades són el PIB per lloc de treball equivalent a temps complet i el PIB per hora treballada. Aquestes dues mesures poden seguir evolucions diferents, però és estrany que donin resultats contradictoris. I això és justament el que observem en les dades de la Comptabilitat Trimestral que publica l’INE (Institut Nacional d’Estadística) per a l’economia espanyola. (Desafortunadament, no és possible comparar l’evolució d’aquestes dues variables per a l’economia catalana, ja que tant la comptabilitat trimestral com els comptes anuals que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya no ofereixen el detall de les hores treballades.)[1]

En el cas de l’economia espanyola, mentre que el PIB per hora treballada ha augmentat un 3,4% entre el primer trimestre de 2019 (IT19) i el primer de 2025 (IT25), el PIB per lloc de treball equivalent ha caigut un 3,4% al llarg del mateix període. D’aquests resultats es pot deduir que les hores treballades per lloc de treball equivalent a temps complet han disminuït. Efectivament, quan es fa el càlcul (dividint hores per llocs) en la sèrie estadística, s’observa una reducció del 6,6% entre els primers trimestres de 2019 i 2025. Més concretament, s’ha passat de les 1.901,8 hores registrades el IT19 a 1.776,8 el IT25. El més sorprenent és el fet que aquest últim valor se situa fins i tot per sota dels mínims registrats durant la pandèmia. Quina pot ser l’explicació?

Mentre les hores pactades en conveni pràcticament no han canviat entre 2018 i 2024, les hores efectivament treballades s'han reduït un 2,4%

Una forma de contrastar aquests resultats és analitzant les dades que facilita l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral, també publicada per l’INE. Aquesta enquesta ofereix informació de les hores pactades, hores totals no treballades, hores extraordinàries i hores efectives. També desglossa les hores no treballades entre les possibles causes: per vacances i festius, incapacitat temporal i altres causes. Segons aquesta font, les hores pactades en conveni per jornada completa pràcticament no han canviat entre 2024 i la mitjana dels dos anys anteriors a la pandèmia (2018 i 2019). Tampoc han variat gaire les hores pactades efectives (sumant a les pactades les hores extres i deduint les no treballades per vacances i festius): de 1.834,2 hores de mitjana el 2018 i 2019 a 1.826,6 el 2024.

El que sí ha canviat significativament són les hores efectivament treballades, quan es descompten les no treballades per motius diferents de vacances i festius, que s’han reduït un 2,4% entre els dos períodes de referència. Aquí podria haver-hi una part de l’explicació. Entre l’últim trimestre de 2008 i l’últim de 2019 la relació entre hores no treballades totals i hores pactades es va mantenir força estable (entorn del 14,5%), per disparar-se a l’alça durant la pandèmia, assolint màxims superiors al 20% (principalment com a conseqüència dels ERTO: expedients de regulació temporal d'ocupació). Passada la pandèmia, aquesta relació es va reduir, però ja no va tornar als valors anteriors (la mitjana del 2024 entre hores no treballades totals i hores pactades va ser del 16,6%).

Un descens de la productivitat per lloc de treball, amb taxes d’activitat i d’ocupació estables, redueix el PIB per càpita d’un país i la seva capacitat per generar i distribuir riquesa

Al seu torn, les hores no treballades per motius diferents dels festius pactats en conveni ho poden ser per incapacitat temporal i per altres causes. Sumant aquests dos components i posant-los en relació amb les hores pactades efectives (sumant les extraordinàries i restant vacances i festius) s’observa un augment des de valors a l’entorn del 5% abans de la pandèmia a un 7,3% de mitjana el 2024. Centrant l’atenció en les hores no treballades per incapacitat temporal com a percentatge de les hores pactades efectives, s’observa com aquesta variable evoluciona de manera inversa amb la taxa d’atur. Durant la fase recessiva, a mesura que la taxa d’atur augmentava, el percentatge entre hores no treballades per incapacitat temporal i hores pactades efectives es va anar reduint des del 3,5% registrat el 2008 fins a mínims del 2,7% el 2013. En canvi, a partir de 2014, quan comença la recuperació i la taxa d’atur tendeix a disminuir, les hores no treballades per incapacitat temporal augmenten en relació a les pactades efectives, arribant al 4,2% l’últim trimestre de 2019, just abans de la pandèmia. La pandèmia accentua aquesta tendència a l’alça, que es manté amb posterioritat, fins assolir un màxim del 5,6% l’últim trimestre de 2024.

En resum: l’evolució contradictòria de la productivitat del treball segons es mesuri en hores o en llocs de treball equivalents a temps complet és un reflex de la reducció continuada de les hores treballades en jornada completa. Aquesta reducció és atribuïble principalment a l’augment de les baixes per incapacitat temporal, intensificat després de la pandèmia. És important no oblidar que la prosperitat d’un país depèn del PIB per càpita, que al seu torn és el resultat de multiplicar el PIB per lloc de treball pel percentatge que representen els llocs de treball en la població total. Un descens de la productivitat per lloc de treball, mantenint estables les taxes d’activitat i d’ocupació, redueix el PIB per càpita d’un país i la seva capacitat per generar i distribuir riquesa. Caldria tenir-ho en compte en el debat sobre la reducció de la jornada laboral.

[1] Les xifres reportades estan calculades a partir dels valors acumulats de quatre trimestres de les variables de referència.