"Espanya té un bon acompliment de la productivitat laboral en comparació amb altres economies similars", segons acaba el Banc Mundial en un estudi realitzat a 103 països sobre en Entorn empresarial al sector privat. Així, Espanya es col·loca en el grup en cap quan es mesura el valor de les vendes que genera de mitjana cada treballador, en l'entorn dels 100.000 dòlars. Tanmateix, l'estudi remarca que la productivitat laboral no redunda en una millora retributiva en els treballadors, encara que sí que influeix en la creació d'ocupació.

L'anàlisi del BM determina que amb creixements d'un 10% de la productivitat lligada al factor laboral, a Espanya augmenten l'ocupació un 1,4%, mentre que a la mitjana de les economies amb ingressos alts -grup en el qual es troba Espanya-, creix l'ocupació un 0,6% afegit. Però, si bé és cert que l'augment de la productivitat laboral ha generat a Espanya més ocupació que en altres països, els treballadors que han contribuït en aquest augment de la productivitat no s'han convertit en més salaris per a ells.

Amb aquest mateix creixement del 10% de la productivitat del factor ocupació, els salaris han tingut un plus de creixement de mitjana als països amb ingressos salt d'un 4,1% per als treballadors que han contribuït en aquest increment, mentre que a Espanya ha aportat un increment del 2,6%. Si a Espanya cada empleat genera uns ingressos de 100.000 dòlars a la seva empresa, el PIB per càpita és una mica per sobre dels 45.000 dòlars, als EUA o a Suècia, els treballadors també aporten uns dòlars, però el PIB per càpita del suec ronda els 70.000 dòlars i el del nord-americà els 81.000.

Bretxa de productivitat

Jorge Rodríguez Meza, gerent de la Unitat d'Anàlisi Empresarial del Banc Mundial, ressenya la bona posició d'Espanya en el que es coneix com la "bretxa de productivitat laboral" que mesura la diferència entre el 25% de les empreses més eficients i el 25% de les menys eficiències. Mentre menor és la ràtio, implica que hi ha menys diferències entre unes i d'altres. Doncs bé, a Espanya aquesta ràtio és de 2,9, per sota del 3,3 a la mitjana de les economies amb "ingressos alts", on la bretxa és molt inferior a les economies amb ingressos baixos (8,5).

No obstant això, malgrat la bona posició d'Espanya a la bretxa de productivitat laboral, el funcionari del Banc Mundial no creu que hi hagi espai a la complaença. "La ràtio del 2,9 significa que les empreses més eficients són capaces de produir amb el terç del cost de les menys eficients", la qual cosa llança un llarg camí de millora en una bona part del teixit empresarial espanyol.

El problema de la formació

Tanmateix, encara que Espanya està ben posicionada en la productivitat derivada del factor humà, no ho està tant en el conjunt de la productivitat sobre la qual impacten nombrosos factors. L'estudi del BM assenyala fins a una dotzena, encara que en ressenya tres com els principals obstacles per fer negocis a Espanya, sempre segons l'opinió que mostren els empresaris a les enquestes que, realitzades per la Camera de Comercio d'Espanya, han servit per a l'estudi del Banc Mundial.

El primer obstacle, segons l'opinió de les empreses espanyoles, és la inadequada formació de la força laboral a Espanya, detectat pel 35% del teixit empresarial espanyol, el segon, la regulació laboral, assenyalat pel 18% de les empreses, i el tercer, les taxes impositius, pel 16% de les empreses enquestades per la Cambra de Comerç. Rodríguez Meza apunta que els resultats són similars al centenar de països analitzats pel BM. Tanmateix, les diferències s'aguditzen dins d'Espanya si es pregunta a empreses grans o petites.

La falta de mà d'obra adequada a les necessitats laborals s'aguditza com més gran és l'empresa, ja que en el cas de les que compten amb plantilles de més d'un centenar d'assalariats, el 41% dels enquestats assenyalen la formació inadequada com el primer obstacle per fer negocis; en les empreses de 20 a 99 empreses, el percentatge es redueix al 36% i per a les petites, de 5 a 19, al 33%.

Factors de la productivitat

El president de la Comissió de la Productivitat, Juan Francisco Jimeno, ha assenyalat que la productivitat en el total dels factors està estancada des de principis d'aquest segle, "no així, el factor laboral, com ha assenyalat Rodríguez Meza", puntualitza. Factors entre els quals ha assenyalat la qualitat institucional, la regulació dels mercats, els factors de producció, el capital tecnològic, la dispersió regional, "tot això importa, com també importa com es creen les empreses, com creixen i com es destrueixen", ha comentat. Però també, en l'àmbit d'empresa, els mecanismes de gestió, les barreres en el desenvolupament de noves activitats. "Una llarga llista de factors que afecten a la productivitat", ha assenyalat el president per a la Comissió de la Productivitat.

En aquest sentit, ha diferenciat entre la productivitat (quines coses es fan i com es fan) ja la competitivitat (a quin cost es fan). "Les empreses espanyoles els preocupa més els costos -competitivitat-, que la productivitat".

Cristina Herrero, presidenta de l'Airef, ha insistit en el fet que l'obstacle més gran per fer negocis, en especial, la falta de formació, però també en entorn institucional.