Els experts coincideixen en la base de l'anàlisi de l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà: la seva mesura dependrà de la durada del conflicte i de com impacti en els preus energètics i el seu trasllat als preus en general i a la inflació, i de si es produeix una estagflació (alta inflació amb estancament econòmic).

Les conseqüències que tindrà en el creixement del producte interior brut (PIB) són, ara per ara, especulatives i volàtils, ja que depenen de diversos factors i de com transcorri el conflicte bèl·lic. A escala europea, el debat se centra principalment en les conseqüències a curt i mitjà termini del conflicte al Pròxim Orient sobre el mercat energètic mundial i en les possibles iniciatives que podrien impulsar-se ràpidament per contenir la pressió sobre els preus de l'energia. També sobre el trencament de les cadenes de subministrament a causa del tancament de l'estret d'Ormuz. 

El PIB entre el 2% i el 2,2% el 2026

Els analistes veuen repercussions a curt i mitjà termini i, més a llarg, si el conflicte s'estén. Com a més immediat, la Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas) preveu que la guerra de l'Iran dispari la inflació de març fins al 3,6% i que s'elevi per sobre del 4% a l'abril i maig, per començar a moderar-se a partir de juny. Això, després de saber-se que l'IPC de febrer s'ha situat en el 2,3%, mantenint la mateixa taxa que al gener, però trencant la tendència descendent que va iniciar el novembre de 2025.

Funcas detalla que la taxa general de la inflació podria acabar l'any amb una mitjana anual del 3,6% i la subjacent en el 2,5%, però insisteix que les previsions "són enormement incertes", ja que els preus dels productes energètics depenen de la "imprevisible evolució" del conflicte. Les previsions de Funcas es basen en un escenari central en què el preu del cru es manté al voltant dels 102 dòlars a l'abril i maig, per descendir lentament a partir de juny i acabar l'any en uns 81 dòlars.

Apunten també a una escalada de l'IPC per sobre del 4% a l'abril i al maig, si bé a partir del juny iniciaria una desescalada fins a acabar l'any amb una taxa interanual del 3,4% i una mitjana anual del 3,6%.

La fundació preveu a més un impacte de dues dècimes en el creixement, cosa que situaria l'avanç del PIB en el 2,2% el 2026, una retallada que CaixaBank Research eleva a quatre dècimes, fins al 2%, prenent com a referència un preu mitjà del barril de petroli de 82 dòlars i un preu del gas en 45 euros per megawatt hora (MWh).

Fre al creixement

Consultat per Efe, l'economista Manuel Hidalgo, professor de la Universitat Pablo de Olavide i investigador d'EsadeEcPol, explica que l'impacte s'absorbirà sobretot en el primer trimestre, per al qual preveu un avanç del PIB del 0,4%, la meitat del registrat en l'últim trimestre de 2025. 

A parer seu, malgrat les incerteses associades al conflicte a l'Orient Mitjà, "no es contempla cap opció que suposi la contracció econòmica" i insisteix que l'escalada de preus "serà molt menor que la registrada després de la invasió d'Ucraïna, amb una inflació que es mourà al voltant del 3% "i podria acostar-se al 4%".

Comptant que la guerra s'estengui "com a molt a finals de primavera", Hidalgo no albira una situació "catastròfica", però entén que el govern espanyol ha d'estar preparat per actuar i que podria ser oportuna una reducció de l'IVA i de la factura de la llum.

Rebutja que es torni a parlar d'estagflació, una situació que no s'ha tornat a repetir des de la crisi del petroli del 1973, però un terme que també va tornar als mitjans el 2022 amb la invasió d'Ucraïna sense que mai arribés a produir-se. És un fenomen per al qual no n'hi ha prou amb una pujada del preu energètic, sinó que també requereix "una espiral de preus i salaris" que es mantingui en el temps sense que s'adoptin polítiques econòmiques correctes, concreta l'expert.

Tampoc no comparteix que es facin paral·lelismes amb la crisi del petroli del 1973, que es va produir en un món en què l'activitat depenia d'un cru relativament barat i accessible, mentre que ara la dependència dels combustibles fòssils ha disminuït, i ni les empreses ni els mercats de treball són iguals.

En el mateix sentit, el director d'inversions d'ATL Capital, Ignacio Cantos, coincideix que el conflicte frenarà el creixement, però descarta un estancament de l'economia, alhora que considera que l'impacte en els preus del petroli i el gas es moderarà tan bon punt se solucioni el pas per l'estret d'Ormuz. "No hauria de ser una cosa prolongada en el temps. Inflació puntual no gaire estesa en el temps sí, però sabem que quan la inflació té un repunt important, després baixa com una ploma", ha assenyalat en declaracions a Efe.