El debat sobre la reducció de la jornada laboral i el seu control ha tornat a obrir una nova bretxa entre el Govern i les organitzacions empresarials. Foment del Treball ha llançat una dura advertència aquest divendres sobre les conseqüències econòmiques del Projecte de Reial Decret pel qual es desplega la Llei de l'Estatut dels Treballadors en matèria de registre de la jornada. La mesura, que va ser tombada com a projecte de llei dimecres en el Congrés, hauria trobat una nova via per a la seva tramitació a través d'un reial decret, un mecanisme que l'organització empresarial critica per eludir el debat parlamentari i el diàleg social.
El detonador de la crisi és la decisió del Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, d'iniciar els tràmits per aprovar aquesta normativa com a reial decret després de veure fracassar el seu projecte de llei inicial. Aquest canvi d'estratègia legislativa significa que la norma podria ser aprovada pel Consell de Ministres sense necessitat d'un nou i exhaustiu debat a la cambra baixa, un procés que Foment del Treball considera "accelerat" i mancat de la necessària "negociació dins del diàleg social". En un comunicat oficial, la patronal catalana expressa la seva "preocupació" perquè aquesta via reglamentària pretén alterar de manera profunda la pràctica del registre de jornada, una obligació que ja genera friccions des de la seva introducció el 2019.
Foment del Treball recorda que l'obligació de registrar diàriament la jornada de tots els empleats —incorporada el 2019 mitjançant un nou apartat a l'Article 34 de l'Estatut dels Treballadors— "ja va suposar càrregues i rigideses per a les empreses". Aquesta mesura, dissenyada inicialment per combatre el treball encobert i les hores extres no pagades, va ser rebuda amb escepticisme pel món empresarial, que va argumentar que imposava una burocràcia addicional i dificultava la flexibilitat en la gestió dels equips.
Ara, la patronal argumenta que el desenvolupament reglamentari que proposa Treball "comportaria un canvi profund" i es convertiria en una "sobrecàrrega inassumible per a les empreses, especialment per a les pimes i els autònoms". Encara que el comunicat no entra en detalls tècnics específics, s'entén que l'alerta es refereix a requisits més estrictes, sistemes de control més complexos o una interpretació més rígida de la normativa actual, el que generaria, segons la seva visió, increments de costos administratius i operatius.
Més enllà del cost econòmic, Foment del Treball esgrimeix un argument jurídic de pes. L'organització afirma que qualsevol desenvolupament normatiu de la llei de 2019 "no pot alterar el contingut essencial" de l'establert llavors. Subratllen que l'Estatut dels Treballadors, en relació amb el registre de la jornada, "en cap cas no determina ni el limita a un sistema específic i exclusiu". En altres paraules, la patronal defensa que la llei actual permet a les empreses certa flexibilitat per implementar sistemes de registre adaptats a la seva mida i activitat, i tem que el nou reial decret imposi un model únic i més rígid, la qual cosa consideraria una vulneració del principi de llibertat d'organització empresarial.
Aquest advertiment de Foment s'emmarca en un context d'elevada tensió en la relació entre el Govern i les patronals. La proposta de reduir la jornada laboral setmanal a 37,5 hores sense reducció salarial —una de les banderes de la ministra Díaz- és vista per les empreses com una mesura que encariria la producció i reduiria la competitivitat. El fracàs de la seva tramitació com a llei no ha calmat els ànims, ja que l'Executiu sembla decidit a tirar-la endavant per altres vies. La patronal catalana, amb aquesta contundent declaració, no només pressiona al Govern perquè rectifiqui, sinó que també busca mobilitzar els seus associats i la resta d'agents socials en contra d'una norma que perceben com perjudicial per a la recuperació econòmica i la creació d'ocupació. La pilota queda ara a la teulada del Ministeri de Treball, que haurà de decidir si segueix endavant amb el seu pla o obre una nova ronda de negociació per desactivar el conflicte.