La Generalitat i els màxims representants quatre comunitats autònomes espanyoles han alçat la veu de forma coordinada a Brussel·les. El president Salvador Illa, juntament amb Carlos Mazón (País Valencià), Marga Prohens (Illes Balears), Juanma Moreno (Andalusia) i Fernando López Miras (Múrcia), han signat una carta conjunta adreçada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, sol·licitant mesures urgents per aturar l’esfondrament del sector pesquer.

La missiva, enviada aquest divendres i difosa mitjançant un comunicat oficial, no deixa lloc a l’ambigüitat: la continuada aplicació del Reglament de la Pesca Demersal del Mediterrani Nord-occidental està propiciant una “situació econòmica greu” que amenaça de mort la viabilitat de centenars d’empreses, confraries de pescadors i milers de llocs de treball directes i indirectes.

Més enllà de la queixa, la carta dels presidents entra en el fons de la qüestió. El sector pesquer mediterrani, amb una llarga tradició i un profund arrelament social i cultural, s’enfronta a una paradoxa asfixiant. D’una banda, ha assumit el repte de la sostenibilitat i ha implementat durant els darrers anys tot un seguit de mesures per garantir la preservació dels recursos marins. Tanmateix, aquest esforç no ha vingut acompanyat d’una flexibilitat per part de les institucions europees. La normativa actual, segons assenyalen els governs autonòmics, ha conduït a una “continua reducció de les oportunitats de pesca”.

Aquesta escassetat creixent es tradueix en jornades de treball més curtes, captures limitades que no cobreixen els costos operatius, i una incertesa constant que desincentiva el relleu generacional i condemna a la desaparició un ofici mil·lenari. “El temps s’acaba”, alerten els dirigents polítics en el text, amb un to d'urgència que busca traslladar la gravetat del moment. La seva preocupació rau en el fet que, si la Comissió Europea no actua de manera immediata, la situació esdevindrà irreversible, no només des d’un punt de vista econòmic, sinó també social i cultural per a innumerables pobles costaners que tenen en la pesca el seu principal sosteniment.

Mesures extraordinàries per a una crisi sense precedents

La petició no es queda en el diagnòstic, sinó que avança propostes concretes. Les comunitats autònomes insten explícitament la Comissió Europea a “habilitar mesures extraordinàries i flexibles”, apel·lant a la capacitat de resposta que la Unió Europea ja ha demostrat en altres crisis sectorials o geopolítiques. Aquestes mesures podrien incloure, segons fonts properes a la negociació:

  • Ajuts econòmics d’emergència per compensar les pèrdues sofertes i garantir la liquiditat de les empreses i les confraries.
  • Flexibilització temporal dels límits de captures o dels dies de mar, sempre amb criteris científics i ambientals, per permetre un respir als professionals.
  • Incentius reforçats per a la modernització de flotes amb criteris de sostenibilitat, la reconversió professional o el foment de la comercialització de proximitat.
  • Un diàleg directe i continuat entre la Comissió, els governs autonòmics i els representants del sector per co-dissenyar un pla de rescat que sigui realista i eficaç.

Els presidents emfatitzen que el seu objectiu no és enfrontar-se a les polítiques verdes de Brussel·les, sinó trobar un equilibri vital. Expressen la seva “voluntat ferma de col·laborar” amb la CE per assolir una pesca que sigui, alhora, “sostenible ambientalment, viable econòmicament i justa socialment”.

Es tracta, en definitiva, de conciliar la protecció del mar amb la supervivència de qui viu d’ell. La unitat mostrada per governs de diferents signes polítics és, en si mateixa, un missatge potent. Evidencia que la crisi del Mediterrani transcendeix les ideologies i que la defensa d’un sector estratègic és una qüestió de territori i de futur compartit.

La carta conjunta es converteix així en un instrument de pressió política molt més fort que qualsevol reclamació aïllada. Ara, la pilota està en el terreny de Brussel·les. La Comunitat Pesquera de la Mediterrània espera amb expectació la resposta de la presidenta Von der Leyen, en un moment en què cada dia que passa suposa un cop més per a la flota. L’esperança és que aquesta crida unitària obri la porta a un nou capítol on la sostenibilitat i la justícia social vegin de la mà, allunyant el sector de l’abisme al qual s’enfronta.