CaixaBank Research desmunta les previsions econòmiques del govern espanyol i el Banc d'Espanya per a l'any que ve. El centre d'estudis de l'entitat catalana manté sense canvis les seves previsions de creixement del PIB per a aquest any 2023, que situa en el 2,4%, però adverteix que de cara a 2024 el ritme de creixement econòmic es desaccelerarà fins a l'1,4%. La xifra és molta més baixa que la del Banc d'Espanya, que va mantenir en el 2,3% la seva previsió de creixement del PIB per a aquest 2023, però va rebaixar quatre dècimes la de 2024, fins a l'1,8%; També és sis dècimes inferior a la previsió de l'Executiu, que preveu un PIB del 2% el 2024.

"El pròxim any també vindrà carregat de desafiaments per a l'economia espanyola. Després d'una primera part de 2023 en què l'activitat es va veure recolzada pel bon comportament del turisme i la baixada dels preus de l'energia, a partir de l'estiu hem assistit a una desacceleració provocada per l'impacte dels tipus d'interès més grans, la pujada del preu del petroli des de juliol i la marcada debilitat del creixement a l'eurozona, que pensem que portarà a tancar aquest exercici amb un creixement mitjà del 2,4%. Per a 2024, el nostre escenari central contempla un avenç del PIB de l'1,4%", apunta l'informe de novembre de CaixaBank Research.

En aquest sentit, l'entitat estima que l'any que ve el ritme de l'economia s'alentirà afectada per l'impacte del menor dinamisme dels nostres principals socis comercials i el recent repunt del preu del petroli. "Les primeres dades del quart trimestre apunten al manteniment del camí d'alentiment", han indicat, si bé l'índex PMI per al sector serveis es manté en zona expansiva, en els 51,1 punts. En aquest context, amb els tipus d'interès en màxims dels últims 15 anys, un dels suposats principals de l'entitat és la continuïtat del "procés desinflacionista".

"L'impacte d'una pujada de tipus tarda bastant a transmetre's a l'economia. Típicament, l'impacte màxim es produeix entre un i dos anys després de la pujada. Aquests retards expliquen que, malgrat que preveiem tipus més baixos en la mitjana de 2024 que en el de 2023, l'impacte dels tipus d'interès sobre el creixement del PIB sigui substancialment negatiu el 2024", apunta Oriol Carreras, analista de CaixaBank Research.

PIB a l'eurozona

A l'eurozona, el PIB va caure un 0,1% en el tercer trimestre, després de créixer un 0,2% en el segon trimestre. En part, aquesta xifra reflecteix la volatilitat del PIB a Irlanda (–1,8% intertrimestral vs. +0,5% en el 2 T), encara que excloent les dades irlandeses, l'eurozona pràcticament s'hauria estancat en el tercer trimestre. Aquesta atonia de l'activitat va ser pràcticament generalitzada entre les grans economies, amb un descens del 0,1% intertrimestral a Alemanya (que segueix un estancament en la primera meitat de l'any), un moderat avenç del 0,1% a França (una dada no tan modesta si es té en compte que el 0,6% del segon trimestre va estar fortament aixecat per efectes temporals, després dels quals s'hagués pogut observar més reversió) i l'estancament d'Itàlia, mentre que Espanya es va mostrar més dinàmica (0,3%).

"Aquesta resistència de l'activitat no entela la reducció de la inflació, que continua convergint cap a l'objectiu del 2% de la Reserva Federal", indiquen des de CaixaBank Research. Tanmateix, assenyalen que "al setembre l'IPC va enviar alguns senyals mixtos". En concret, la inflació general es va mantenir sense canvis en el 3,7% interanual degut, principalment, a la pujada dels preus de l'energia. La inflació nucli, per la seva part, va descendir dues dècimes fins al 4,1%, però les seves dinàmiques intermensuals van ser menys positives que en mesos anteriors, amb una taxa estable en el 0,3% i, per components, una acceleració de la inflació dels lloguers (0,6% vs. 0,3% a l'agost), que pesen més del 40% a la cistella nucli.

Situació de les famílies

Així mateix, el servei d'estudis de l'entitat bancària preveu que el consum de les llars continuï estirant l'economia espanyola durant 2024, impulsat per la desacceleració de la inflació i la probable baixada dels tipus d'interès. "Durant el pròxim any és probable que el consum es consolidi com el principal suport de l'economia espanyola", ha assegurat l'informe mensual d'aquest servei corresponent al mes de novembre. Així, l'estudi apunta que, malgrat les dificultats del moment, "la posició financera de les famílies es troba menys tensada del que s'esperava fa uns trimestres".