El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, reconeix que hi ha molta incertesa política a Espanya, on encara no s'ha conformat un govern després de les eleccions del mes de juliol passat. Però segons la seva opinió és encara "més important" la "clara necessitat" que hi ha a Espanya de dur a terme reformes estructurals en diferents àmbits a fi d'augmentar la productivitat, reduir la taxa d'atur, el dèficit fiscal i la relació deute/PIB.

En una entrevista concedida al diari Financial Times explica que per tirar endavant aquestes reformes estructurals i que el procés de consolidació fiscal tingui èxit, les mesures "han de ser de caràcter permanent". Per tant, serà "essencial" que el disseny, aprovació i la implementació d'aquestes mesures estan sostingudes per un fort consens polític. "La consolidació hauria de començar el 2024 i emmarcar-se en un detallat pla plurianual, assegurant així la seva credibilitat des del principi i augmentant la probabilitat d'un procés de consolidació gradual", indica.

El deute nacional d'Espanya representa el 113% del producte intern brut (PIB), la quarta més alta entre els països de l'eurozona. Respecte a la política monetària, Hernández de Cos es reafirma sobre el comentat el setembre, després de l'última reunió de tipus del BCE, "mantenir el nivell actual de tipus d'interès durant un període prou llarg serà, en termes generals, coherent amb aconseguir el nostre objectiu d'inflació del 2% en el mitjà termini". Però aquest enduriment de la política monetària ja s'està traduint en un creixement més feble de l'economia, alerta.

"Basant-nos en els nostres models no podem descartar per complet un creixement lleugerament negatiu en el tercer trimestre", adverteix el governador del BdE. "La guerra a l'Orient Mitjà certament no ajudarà a impulsar la confiança, el consum o la inversió. Així que crec que la nostra avaluació de setembre sobre la nostra política monetària en el futur és encara més vàlida avui".

D'altra banda, Hernández de Cos reconeix en l'entrevista que l'economia espanyola ha tardat més a recuperar-se de la pandèmia que molts altres països europeus. Tanmateix, Espanya s'ha anat posant al dia, així, en el primer i segon trimestre, Espanya va tenir taxes de creixement del 0,4% i del 0,5%, en comparació amb el 0,1% en ambdós trimestres a la zona de l'euro, principalment perquè el sector serveis és molt més important a Espanya que a la zona de l'euro.

"Específicament, el fet que depenguem molt més del turisme ens ha ajudat, en aquest cas, atesa la forta recuperació del 2023. El fet que siguem menys dependents de la manufactura és un altre factor clau. Finalment, ser molt menys dependents de les exportacions de béns a la Xina", explica.

Per a 2024, de fet, les previsions de creixement són de l'1% per a la zona de l'euro, en comparació amb l'1,8% d'Espanya. I el 2025 serà de l'1,5% per a la zona de l'euro i del 2% per a Espanya. Aquest dinamisme més gran, s'explica en el creixement de l'ocupació, que el Banc d'Espanya espera que continuï sent positiva als pròxims exercicis, encara que creixi més lentament. Amb tot, el Banc d'Espanya destaca que aquestes projeccions de creixement tant per a la zona de l'euro com per a Espanya, "estan encobertes enmig d'una gran incertesa" atesos els recents conflictes geopolítics com el conflicte a Israel o la invasió d'Ucraïna.