El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha assegurat aquest dijous en un seminari organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo que ens trobem a la "recta final" de les pujades de tipus d'interès. "Estem entrant a la recta final", ha afirmat, encara que ha advertit contra els efectes de segona ronda i les expectatives d'inflació, per la qual cosa creu que la decisió de tipus de mitjans de setembre encara està "oberta".

De Guindos ha indicat que la pujada de tipus ja està endurint les condicions de finançament, la qual cosa està derivant en una caiguda en la demanda de crèdit. L'exministre d'Economia ha recordat que les decisions en política monetària s'expressen amb un "retard" d'entre 12 i 24 mesos. En aquest sentit, el vicepresident del BCE ha subratllat els efectes negatius de la inflació, que ha qualificat de "mal absolut per a la vida econòmica i social" per l'impacte que té, sobretot, en els segments de població amb menor renda, ja que aquests en consumeixen més i adquireixen més productes.

Enduriment monetari

D'aquesta forma, ha defensat la política de pujada de tipus d'interès com una "medicina amarga, però una medicina necessària" perquè l'economia se sanegi i torni a créixer. "La millor contribució que pot fer, sens dubte, un banc central al futur de l'activitat econòmica és reduir la inflació", ha resumit De Guindos.

En línia amb l'anterior, també ha posat en relleu la intervenció expansiva del BCE durant la pandèmia, ja que el suport a la liquiditat va evitar que "l'ensorrament [del sistema] fos molt superior". No obstant això, a mesura que es reactivava l'economia i esclatava la guerra d'Ucraïna, l'executiu ha reconegut que els economistes es van equivocar en creure que la inflació seria "temporal", la qual cosa va desembocar en un posterior enduriment monetari per aturar-la.

L'exministre ha assenyalat que els potencials riscos a la baixa per al creixement "s'han anat concretant", ja que els indicadors de juliol, d'agost i els avançats "apunten a una desacceleració" en el tercer trimestre i, "segurament", també durant el quart. De Guindos ha afirmat que, en aquests moments, és més "visible" l'alentiment de l'economia que la de la inflació.

Així mateix, ha considerat "important" utilitzar el "sentit comú" a l'hora de reprendre els plans d'ajustament i de reducció de l'endeutament a través de la contenció del dèficit públic. Així, ha considerat poc "realista" l'anterior objectiu del 60% de deute públic per la divergència entre els nivells de deute dels diferents Estats de la Unió Europea, per la qual cosa s'ha mostrat favorable a una revisió dels objectius que suposin un "punt mitjà" en el qual "tots hagin de cedir".

Quant a la Xina, considera que l'impacte de la inestabilitat fruit de les dificultats del sector immobiliari del gegant asiàtic sobre l'economia europea no deriva d'una exposició "directa" de les entitats financeres europees a l'esmentat sector, sinó, fonamentalment, per via "indirecta" a conseqüència del menor creixement de l'economia mundial.

D'altra banda, De Guindos ha augurat que "en les pròximes setmanes o mesos" els bancs espanyols començaran a remunerar els dipòsits i l'estalvi en línia amb els seus parells europeus "com no podia ser de cap altra manera". El vicepresident del BCE ha explicat que això fins ara no ha passat per falta de competència, sinó per "un excés de liquiditat" que ja està desapareixent.

Ajuts públics i euro digital

De Guindos ha rebutjat que "els països més poderosos" i que tenen més marges fiscals inverteixin en les seves empreses i concedeixin "avantatges competitius" que altres països no puguin igualar en mancar de posicions fiscals més sanejades. L'espanyol ha advocat per la tornada de les polítiques públiques al seu esperit original i perquè hi hagi a Europa un "mercat competitiu" en el qual "tots tinguin les mateixes possibilitats".

Respecte als Fons Next Generation de la Unió Europea, De Guindos ha celebrat que contribuïssin a "trencar una espècie de tabú", ja que es van concedir com a transferències als països, i no com a préstecs. 

De Guindos també s'ha referit a l'euro digital per assegurar que serà un mètode de pagament, no d'inversió, útil per "mantenir a ratlla" els criptoactius. Igualment, ha recordat que l'efectiu no desapareixerà, ja que hi ha països com Alemanya on aquest té una notable presència o per la potencial esmena constitucional que es pretén introduir a Àustria per blindar la seva circulació.